Thesaurus Puerilis
Thesaurus Puerilis (traduït al valencià, El tesor dels chiquets) és el títul d'un llibre de l'autor català Onofre Pou que fon un religiós i escritor dels sigles XVI i XVII.
SinopsisEditar
El Thesaurus Puerilis és un diccionari valencià-llatí que fon publicat en la ciutat de Valéncia per Pedro de Huete en l'any 1575, també existixen atres edicions, en Barcelona (dels anys 1580 i 1600) i en Perpinyà de l'any (1591).
Ricart Garcia MoyaEditar
L'investigador alacantí Ricart Garcia Moya diu sobre el llibre:
- En el lèxic valencià del Thesaurus -que Onofre escoltava als seus companyers de l'Universitat de Valéncia- podem saber cóm parlaven i escrivien els nostres antepassats en 1575.
- En l'edició barcelonesa de l'any 1580 apenes es modifica el text, encara que escriu que està en llengua "Cathalana i Valenciana" quan en la primera va posar "Valenciana i Cathalana". També canvia algún acabament, pero la permanència del valencià és notable.
- La finalitat d'Onofre no era unificar les llengües, puix respectava la dualitat de vocables per a un mateix concepte: "otonyo, tardor"; "safanoria, pastanaga"; "arena, sorra"; "ballena, balena".
- També està l'adverbi "hui" en valencià i català, "huy" i "vuy", respectivament. La corrupció "avui" no havia naixcut encara.
- No hi ha dubte que Onofre havia escoltat en Valéncia frases com "hora y mija", "estufes o llochs pera suar", "lo cochero de dos cavalls", i no dubtà en incorporarles al Thesaurus en el major respecte.
- Per lo tant, a finals del sigle XVI la llengua valenciana era respectada per polítics valencians, llatinistes catalans i gramàtics castellans; no existia un complex d'inferioritat com el que tenim en l'actualitat.
CitesEditar
Onofre Pou, gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra 'Thesaurus Puerilis', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.
'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), Juan Ferrando Badía. Cita reseñada en el libro 'Judes Valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)
ReferènciesEditar
- La época de los Thesaurus Puerilis - Ricart Garcia Moya - Software valencià