Diferència entre les revisions de "Gentilici"
Pàgina nova, en el contingut: «El '''gentilici''' usat com substantiu denota a un habitant d'un país o ciutat (eix: ''un valencià va escriure eixe artícul''). Usat com a adjectiu indica ...». |
m Text reemplaça - ' serie ' a ' série ' |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Segons el [[diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola]] la paraula ''gentilici'' prové del [[llatí]] ''gentilitius'', substantiu que prové al seu torn de la paraula, també llatina, ''gens''. La ''gens'' era en els [[romans]] l'estirp, el cep, el llinage, es podria dir inclús que és el que correspon als nostres moderns llinages. Aixina la ''Gens Iulia'' era la ''Gent Julia'', o la família a qui va pertànyer, per eixemple, [[Julio César]]. ''Gens'' era també per als romans una manera de cridar lo que hui en dia designen paraules com «raça», «nació» o «poble». D'ací que ''gens'' evolucionara cap a «gentilici», paraula referent als habitants d'un poble, una ciutat, una regió, un país, una nació o un estat. | Segons el [[diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola]] la paraula ''gentilici'' prové del [[llatí]] ''gentilitius'', substantiu que prové al seu torn de la paraula, també llatina, ''gens''. La ''gens'' era en els [[romans]] l'estirp, el cep, el llinage, es podria dir inclús que és el que correspon als nostres moderns llinages. Aixina la ''Gens Iulia'' era la ''Gent Julia'', o la família a qui va pertànyer, per eixemple, [[Julio César]]. ''Gens'' era també per als romans una manera de cridar lo que hui en dia designen paraules com «raça», «nació» o «poble». D'ací que ''gens'' evolucionara cap a «gentilici», paraula referent als habitants d'un poble, una ciutat, una regió, un país, una nació o un estat. | ||
El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts | El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts casos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra''). | ||
Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'Anglaterra, «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la | Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'[[Anglaterra]], «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la série (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns casos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'[[Espanya]]: ''hispà-'', de [[Portugal]]: ''luso-'', de [[Japó]]: ''nipo-'', de [[China]]: ''sino-'', etc.). | ||
Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial. | Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial. | ||
== | |||
*[[ | == Gentilicis valencians == | ||
*[[ | Les formes de sufixos més productius per a formar gentilicis de topònims de l'àmbit llingüístic valencià són: | ||
* ''-à'', ''-ana'' | |||
** [[Valéncia]]: valencià, valenciana (valencians, valencianes). | |||
* ''-í'', ''-ina'' | |||
** [[Alacant]]: alacantí, alacantina (alacantins, alacantines). | |||
** [[Xàtiva]]: xativí, xativina (xativins, xativines). | |||
* ''-enc'', ''-enca'' | |||
** [[Castelló de la Plana]]: castellonenc, castellonenca. | |||
* ''-és'', ''-esa'' | |||
** [[Aragó]]: aragonés, aragonesa. | |||
** [[Navarra]]: navarrés, navarresa | |||
* ''-er'', ''-era'' (''-ers'', ''-eres''). Eixemples: | |||
** [[Agost]]: agoster, agostera (agosters, agosteres). | |||
** [[Manises]]: maniser, manisera (manisers, maniseres). | |||
Atres sufixos d'us menys freqüent: | |||
* ''-eny'', ''-enya'' (''-enys'', ''-enyes''). | |||
** [[Alzira]]: alzireny, alzirenya (alzirenys, alzirenyes). | |||
** [[Almussafes]]: almussafeny, almussafenya (almussafenys, almussafenyes). | |||
* ''-ut'', ''-uda'' (''-uts'', ''-udes''). Eixemples: | |||
** [[Biar]]: biarut, biaruda (biaruts, biarudes). | |||
** [[Castalla]]: castallut, castalluda (castalluts, castalludes). | |||
** [[Benicàssim]]: benicassut, benicassuda (benicassuts, benicassudes). | |||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||