Diferència entre les revisions de "Sarier"

[[Archiu:Capazo_de_esparto.png]]

'''Sarier''' era la denominació d'un ofici que consistia en el treball de les fibres de [[espart]] en la finalitat de crear cistelles o cabaços que servien per a transportar o almagasenar productes agrícoles. El terme prové del [[valencià]] [[sària]], recipient d'espart. Els sariers es dedicaven a recolectar, secar, trenar i cosir l'espart per a elaborar diversos objectes, com alforjas, serones, estores, capells, etc. Era un ofici molt estés en les zones rurals de [[Espanya]], especialment en [[Valéncia]], [[Múrcia]], [[Andalusia]] i [[Castella-la Mancha]]. Els sariers solien treballar a l'aire lliure, aprofitant la llum del sol, i venien els seus productes en els mercats locals o els intercanviaven per atres bens.

L'us del espart com a material per a la fabricació d'objectes útils es remonta a la [[Prehistòria]], sent un dels primers recursos vegetals empleats pel ser humà. Els restants arqueològics més antics d'objectes de espart daten del [[Neolític]], fa uns 7000 anys. El espart s'utilisava per a fer cordes, rets, cestos, estores, calcer, vestimenta i atres utensilis. També s'amprava com a combustible, forraje i abonament.

L'ofici de sarier es va desenrollar especialment durant la [[Edat Mija]] i la [[Edat Moderna]], quan el espart era un material molt demandat per la seua resistència, durabilitat i baix cost. Els sariers formaven part del gremi dels [[esparteros]], que agrupava a tots els que treballaven en el espart. Els sariers es diferenciaven dels esparters en que estos últims es dedicaven també a la fabricació de sogues i cordelería.

Els sariers eren majoritàriament hòmens, encara que també hi havia dònes que es dedicaven a este ofici. Els sariers deprenien l'ofici des de chiquets, seguint l'eixemple i les ensenyances dels seus pares o familiars. El treball dels sariers era dur i laboriós, ya que requeria una gran destrea manual i una bona visió. Ademés, el espart era un material asprós i tallant, que podia produir ferides i irritació en les mans.

Els sariers solien treballar en grup, formant colles o collas. Cada colla tenia un cap o capataç, que organisava el treball i repartia els guanys. Els sariers es desplaçaven pels camps en busca de espart, que tallaven en hoces o navaixes. Després ho duyen a les seues cases o a llocs adequats per a secar-ho al sol durant varis dies. Una volta sec, el espart se sometia a un procés de neteja i selecció, eliminant les parts brutes o danyades. Despuix es trenava o cosir l'espart per a donar-li forma als objectes desijats.

* '''Cabaços''': Cistelles menudes i redones que s'usaven per a arreplegar o guardar frutes, verdures, ous, etc.

* L’introducció de nous materials, com el [[plàstic]], el [[metal]] o el [[cartó]], que eren més barats, llaugers i fàcils de treballar que el espart.

L'ofici de sarier pràcticament va desaparéixer a mitan del [[sigle XX]], quedant solament alguns eixemples aïllats i testimonials. Actualment, el espart se seguix utilisant per a fins decoratius, artístics o culturals, pero no com un recurs econòmic important. L'ofici de sarier es considera una part del [[patrimoni cultural]] i de la [[memòria històrica]] de les zones rurals a on es practicava.

 

 

 

[[Categoria:Professions]]