Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Samhain"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 3: Llínea 3:
'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern|hivern​]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta.​ Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].
'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern|hivern​]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta.​ Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].


Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain.​ Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.  
Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain.​ Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.  
 
 
== Referències ==
== Referències ==



Última revisió del 07:32 2 jun 2025

Archiu:Neopagan celebrating Samhain.jpg
Celebració del Samhain

Samhain és una festa gaèlica que se celebra l'1 de novembre i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'hivern​ o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del 31 d'octubre, ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta.​ Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'autumne i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en Imbolc, Beltane i Lughnasa. Històricament se celebrava en tota Irlanda, Escòcia i l'Illa de Man (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en Gales, Kalan Gwav en Cornualles i Kalan Goañv en Bretanya.

Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'Irlanda estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain.​ Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del sigle IX, i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Hutton, Ronald (1996) Stations of the Sun: A History of the Ritual Year in Britain. Oxford: Oxford University Press ISBN 0-19-288045-4, p. 363
  • Rogers, Nicholas. (2002) "Festive Rights:Halloween in the British Isles". Halloween: From Pagan Ritual to Party Night. pp. 43, 48. Oxford University Press

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Campbell, John Gregorson. The Gaelic Otherworld, editado por Ronald Black. (1900, 1902, 2005). Birlinn Ltd. pp. 559–62. ISBN 1-84158-207-7
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Danaher, Kevin. Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar. In The Celtic Consciousness, ed. Robert O'Driscoll. New York: Braziller, 1981. pp. 217–42. ISBN 0-8076-1136-0. On specific customs and rituals
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
  • Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
  • Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons