Diferència entre les revisions de "Ralph Waldo Emerson" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 28:

Va conéixer a la seua primera esposa, Ellen Louisa Tucker, en [[Concord]] ([[New Hampshire]]), el [[Nadal|dia de Nadal]] de [[1827]], casant-se quan ella tenia solament 18 anys. La parella es va mudar a [[Boston]], junt a la mare d'Emerson, qui va viajar en ells per a cuidar d'Ellen que ya sofria de tuberculosis. Menys de dos anys despuix, Ellen moria a l'edat de 20 anys el 8 de febrer de [[1831]], despuix d'exhalar les seues últimes paraules: «No vaig oblidar la pau i l'alegria». En una anotació en el seu diari en data del 29 de març de [[1832]], Emerson va escriure, «Vaig visitar la tomba d'Ellen i vaig obrir el seu llit».

Emerson fon convidat per la Second Church (Iglésia de tall unitari) per a servir de pastor agregat i va ingressar en l'orde l'11 de giner de [[1829]]. El seu salari inicial fon de 1.200 [[Dólar|dólars]], creixent a 1.400 en juliol, i junt a les seues responsabilitats en l'iglésia va prendre unes atres: fon capellà de la llegislatura en [[Massachusetts]] i membre del comité de l'escola de Boston. Estes activitats el varen mantindre ocupat, a pesar de que en este periodo, enfrontant la propenca mort de la seua esposa, va començar a dubtar de les seues pròpies creències.

~~(Secció per completar)~~

Despuix de la mort de la seua esposa, va començar a estar en desacort en els métodos de l'Iglésia, escrivint en el seu diari en juny de [[1832]]:

{{Cita|Vaig pensar moltes voltes que, per a ser un bon ministre, era necessari abandonar el ministeri. La professió és antiquada. En una edat alterada, venerem les formes mortes dels nostres antepassats.}}

Els seus desacorts en l'Iglésia oficial sobre l'administració del servici de la [[Comunió]] i per les sospites sobre les oracions públiques, el varen dur a la seua dimissió en [[1832]] despuix d'un conflicte en els dirigents d'esta iglésia. Com escrigué:

{{Cita|Este modo de commemorar a Crist no és adequat, a mi no em convenç. Eixa és raó suficient per a abandonar l'ofici.}}

Com havia apuntat un alumne de Emerson «Llevant el decent trage negre del pastor, era lliure per a elegir el trage del llector i del mestre, sent un pensador no tancat en els llímits d'una institució i les seues tradicions».

De fet, el seu germà major William havia retornat de Gotinga tan atònit per lo que havia deprés de la nova crítica històrica de la Bíblia que havia abandonat la teologia i havia escomençat a estudiar Dret. Emerson deixà de creure possible el fonamentar la religió en proves empíriques.

En el seu últim any en Harvard, Emerson decidí prendre el seu nom del mig, Waldo. Assistí a la Classe de Poesia; com era habitual, va presentar un poema original en la Harvard's Class Day, un més abans de la seua graduació oficial el 29 d'agost de [[1821]], quan tenia 18 anys. No es va destacar com a estudiant i es va graduar en el promig exacte de la seua promoció de 59 alumnes.

En l'any [[1826]], enfrontat a una salut que declinava, Emerson partí en busca de climes calorosos. Fon en primer lloc a Charleston, sur de Carolina, pero va trobar que el clima era encara molt fret. Anà llavors encara més al sur, a St. Augustine, a on donava llargues caminades per la plaja i començà a escriure poesia. Allí conegué al Príncip Achille Murat. Murat, nebot de [[Napoleó Bonaparte]], solament era dos anys major que ell; es varen convertir en grans amics i gojaven mútuament de la seua companyia. Els dos s'enredraven en aclaridores discussions sobre religió, filosofia i govern. Emerson considerà més tart a Murat com una figura important en el seu desenroll intelectual.

Mentres estigué en St. Augustine tingué la seua primera experiència en l'[[esclavitut]]. En certa ocasió, va presenciar una trobada de la Bible Society mentres es realisava una subasta d'esclaus en el jardí. Escrigué: «Una orella per eixe llavors escoltava les boniques notícies de la bona nova, mentres que l'atra era afalagada en “Anem, senyors, anem!”».

== Obra ==

Llínea 88:

Llínea 103:

== Cites ==

{{Cita|Tota violació de la veritat no és solament una espècie de suïcidi del mentirós, sino una punyalada en la salut de la societat humana.|Ralph Waldo Emerson}}

{{Cita|El major guany és ser un mateixa en un món que intenta constantment convertir-te en una atra cosa.|Ralph Waldo Emerson}}

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ralph_Waldo_Emerson Ralph Waldo Emerson en Wikipedia]

* [https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2026-03-12/1qrt-ser-uno-mismo-en-un-mundo-que-intenta-constantemente-convertirte_4318652/ Ralph Waldo Emerson, filósofo: "El mayor logro es ser uno mismo en un mundo que intenta constantemente convertirte en otra cosa" - ''El Confidencial'']

[[Categoria:Biografies]]

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 Va conéixer a la seua primera esposa, Ellen Louisa Tucker, en [[Concord]] ([[New Hampshire]]), el [[Nadal|dia de Nadal]] de [[1827]], casant-se quan ella tenia solament 18 anys. La parella es va mudar a [[Boston]], junt a la mare d'Emerson, qui va viajar en ells per a cuidar d'Ellen que ya sofria de tuberculosis. Menys de dos anys despuix, Ellen moria a l'edat de 20 anys el 8 de febrer de [[1831]], despuix d'exhalar les seues últimes paraules: «No vaig oblidar la pau i l'alegria». En una anotació en el seu diari en data del 29 de març de [[1832]], Emerson va escriure, «Vaig visitar la tomba d'Ellen i vaig obrir el seu llit».
 Emerson fon convidat per la Second Church (Iglésia de tall unitari) per a servir de pastor agregat i va ingressar en l'orde l'11 de giner de [[1829]]. El seu salari inicial fon de 1.200 [[Dólar|dólars]], creixent a 1.400 en juliol, i junt a les seues responsabilitats en l'iglésia va prendre unes atres: fon capellà de la llegislatura en [[Massachusetts]] i membre del comité de l'escola de Boston. Estes activitats el varen mantindre ocupat, a pesar de que en este periodo, enfrontant la propenca mort de la seua esposa, va començar a dubtar de les seues pròpies creències.
-(Secció per completar)
+Despuix de la mort de la seua esposa, va començar a estar en desacort en els métodos de l'Iglésia, escrivint en el seu diari en juny de [[1832]]:
+{{Cita|Vaig pensar moltes voltes que, per a ser un bon ministre, era necessari abandonar el ministeri. La professió és antiquada. En una edat alterada, venerem les formes mortes dels nostres antepassats.}}
+Els seus desacorts en l'Iglésia oficial sobre l'administració del servici de la [[Comunió]] i per les sospites sobre les oracions públiques, el varen dur a la seua dimissió en [[1832]] despuix d'un conflicte en els dirigents d'esta iglésia. Com escrigué:
+{{Cita|Este modo de commemorar a Crist no és adequat, a mi no em convenç. Eixa és raó suficient per a abandonar l'ofici.}}
+Com havia apuntat un alumne de Emerson «Llevant el decent trage negre del pastor, era lliure per a elegir el trage del llector i del mestre, sent un pensador no tancat en els llímits d'una institució i les seues tradicions».
+De fet, el seu germà major William havia retornat de Gotinga tan atònit per lo que havia deprés de la nova crítica històrica de la Bíblia que havia abandonat la teologia i havia escomençat a estudiar Dret. Emerson deixà de creure possible el fonamentar la religió en proves empíriques.
+En el seu últim any en Harvard, Emerson decidí prendre el seu nom del mig, Waldo. Assistí a la Classe de Poesia; com era habitual, va presentar un poema original en la Harvard's Class Day, un més abans de la seua graduació oficial el 29 d'agost de [[1821]], quan tenia 18 anys. No es va destacar com a estudiant i es va graduar en el promig exacte de la seua promoció de 59 alumnes.
+En l'any [[1826]], enfrontat a una salut que declinava, Emerson partí en busca de climes calorosos. Fon en primer lloc a Charleston, sur de Carolina, pero va trobar que el clima era encara molt fret. Anà llavors encara més al sur, a St. Augustine, a on donava llargues caminades per la plaja i començà a escriure poesia. Allí conegué al Príncip Achille Murat. Murat, nebot de [[Napoleó Bonaparte]], solament era dos anys major que ell; es varen convertir en grans amics i gojaven mútuament de la seua companyia. Els dos s'enredraven en aclaridores discussions sobre religió, filosofia i govern. Emerson considerà més tart a Murat com una figura important en el seu desenroll intelectual.
+Mentres estigué en St. Augustine tingué la seua primera experiència en l'[[esclavitut]]. En certa ocasió, va presenciar una trobada de la Bible Society mentres es realisava una subasta d'esclaus en el jardí. Escrigué: «Una orella per eixe llavors escoltava les boniques notícies de la bona nova, mentres que l'atra era afalagada en “Anem, senyors, anem!”».
 == Obra ==
@@ Llínea 88: / Llínea 103: @@
 == Cites ==
 {{Cita|Tota violació de la veritat no és solament una espècie de suïcidi del mentirós, sino una punyalada en la salut de la societat humana.|Ralph Waldo Emerson}}
+{{Cita|El major guany és ser un mateixa en un món que intenta constantment convertir-te en una atra cosa.|Ralph Waldo Emerson}}
 == Enllaços externs ==
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Ralph_Waldo_Emerson Ralph Waldo Emerson en Wikipedia]
+* [https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2026-03-12/1qrt-ser-uno-mismo-en-un-mundo-que-intenta-constantemente-convertirte_4318652/ Ralph Waldo Emerson, filósofo: "El mayor logro es ser uno mismo en un mundo que intenta constantemente convertirte en otra cosa" - ''El Confidencial'']
 [[Categoria:Biografies]]