Diferència entre les revisions de "Lluís Vicent Aracil i Boned"
(→Cites) |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]]. | Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]]. | ||
| − | A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia. | + | A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia. |
| + | |||
| + | == Ideologia == | ||
| + | |||
| + | Lluís Vicent Aracil, sociollingüiste i escritor valencià, que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]] durant la década dels 90. | ||
== Crítiques al pancatalanisme == | == Crítiques al pancatalanisme == | ||
| Llínea 26: | Llínea 30: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| + | * ''Educació i sociolingüística'' ([[1978]]) | ||
* ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) | * ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) | ||
* ''Dir la realitat'' ([[1983]]) | * ''Dir la realitat'' ([[1983]]) | ||
| + | * ''«Tendencias, etapas y mecanismos del proceso de substitución lingüística»'' ([[1984]]) | ||
* ''La mort humana'' ([[1998]]) | * ''La mort humana'' ([[1998]]) | ||
| + | * ''«La dignidad humana (Pistas para la historia de un tema inactual)»'' ([[1999]]) | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 35: | Llínea 42: | ||
{{Cita|Ací molts s'han sentit desamparats perque no se'ls feya ni cas, no havia qui els ajudara, i en Barcelona s'han sentit acollits encara que tingueren que agachar-se un poc per a entrar, i a voltes molt, és veritat.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}} | {{Cita|Ací molts s'han sentit desamparats perque no se'ls feya ni cas, no havia qui els ajudara, i en Barcelona s'han sentit acollits encara que tingueren que agachar-se un poc per a entrar, i a voltes molt, és veritat.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}} | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Calaforra, Guillem. «La sociolingüística segons Lluís V. Aracil». A: Paraules, idees i accions. Reflexions “sociolingüístiques” per a lingüistes. Valéncia / Barcelona: IIFV / PAM, 1999 | ||
| + | * Company, Rafael. Document 88. Valéncia: Edicions 3i4, 1988. ISBN 84-7502-227-8 | ||
| + | * Conill, Josep J. «Dir el sentit: una aproximació a la sociologia de Lluís V. Aracil». Ribalta, núm. 16, pàg. 99-143. Arxivat de l'original el 2014-08-08 | ||
| + | * Mira, Joan F. «Sobre Aracil i Els Mortals» | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:21 6 oct 2025
| Lluís Vicent Aracil i Boned | |||
|---|---|---|---|
| Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari Las Provincias el 25-4-1997 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Sociollingüiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 1941 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Lluís Vicent Aracil i Boned, conegut com Lluís Vicent Aracil o simplement Lluís Aracil (Valéncia, 1941) és un sociollingüiste i escritor valencià que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del sigle XX, a criticar durament al pancatalanisme.
BiografiaEditar
Estudià dret en l'Universitat de Valéncia, a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per Joan Fuster i Sanchis Guarner. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al Partit Socialista Valencià. En 1970 fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'Associació Sociològica Internacional, de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el Grup Català de Sociollingüística i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'Universitat de Barcelona entre 1976 i 1987.
A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.
IdeologiaEditar
Lluís Vicent Aracil, sociollingüiste i escritor valencià, que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del sigle XX, a criticar durament al pancatalanisme durant la década dels 90.
Crítiques al pancatalanismeEditar
Durant la década dels 90, Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres:
“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari Las Provincias, el 25-4-1997)
ObresEditar
CitesEditar
BibliografiaEditar
- Calaforra, Guillem. «La sociolingüística segons Lluís V. Aracil». A: Paraules, idees i accions. Reflexions “sociolingüístiques” per a lingüistes. Valéncia / Barcelona: IIFV / PAM, 1999
- Company, Rafael. Document 88. Valéncia: Edicions 3i4, 1988. ISBN 84-7502-227-8
- Conill, Josep J. «Dir el sentit: una aproximació a la sociologia de Lluís V. Aracil». Ribalta, núm. 16, pàg. 99-143. Arxivat de l'original el 2014-08-08
- Mira, Joan F. «Sobre Aracil i Els Mortals»