Diferència entre les revisions de "Idioma irlandés"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 5: Llínea 5:
|atresdenominacions=
|atresdenominacions=
|estats=[[República d'Irlanda]], [[Irlanda del Nort]]
|estats=[[República d'Irlanda]], [[Irlanda del Nort]]
|regió=[[CGaeltacht]]
|regió=[[Gaeltacht]]
|parlants= 1.8 millons
|parlants= 1.8 millons
|parlantsnatius= 260.000
|parlantsnatius= 260.000
Llínea 22: Llínea 22:
|iso3= gle
|iso3= gle
|sil=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensioipercentagedelirlandes.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d'irlandés.</center>]]
|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]
}}
}}
L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] es troba al voltant d'entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals.


El '''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricaent pels irlandessos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantement en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua deminoria en [[Irlanda del Nort]], un pais constituyent del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'aprobà i incluí com a idioma de treball en l'Unió europea entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El 22 de giner de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'Unió Europea''.
L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[edat mija]]. Des de l'any [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (nomenada originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt en l'anglés. En l'any [[1998]] en l'[[Acort de Divendres Sant]], fon reconegut oficialment com a llengua minoritaria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor l'[[1 de giner]] de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el gastà per primera volta en una reunió del ''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]]''.


El departament de Gaeltacht de Asuntes rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones aseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que poseia l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.
El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.


Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incluint les [[Illes Aran]].
Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]]. Una d'estes àrees es la regió de [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].


Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluidea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen varios periòdics, revistes i emisores de ràdio en irlandés, especialment en els GAeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.
Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.


Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés perteneix a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.
Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica de [[llengües celtes]].  


== Veja's també ==
== Vore també ==
* [[Irlanda]]
* [[República d'Irlanda]]
* [[Irlanda del Nort]]
* [[Irlanda del Nort]]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Irish language}}


{{Llengües celtes}}
{{Llengües celtes}}
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Idiomes]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües celtes]]
[[Categoria:Llengües celtes]]