Diferència entre les revisions de "John Stuart Mill" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].

{{Plantilla:Biografia

|nom = John Stuart Mill

|image = [[File:John Stuart Mill by London Stereoscopic Company, c1870.jpg|250px]]

|peu =

|data_naix = [[20 de maig]] de [[1806]]

|lloc_naix = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]

|data_mort = [[8 de maig]] de [[1873]]

|lloc_mort = [[Avinyó]], [[França]]

|nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]]

|ocupació = Filòsof, economiste i polític.

|firma =

}}

'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - † [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].

Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del sigle XIX", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.

Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del [[sigle XIX]]", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.

Fon un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica desenrollada pel seu padrí [[Jeremy Bentham]] en la que es promou produir la «major felicitat al major número». Mill va contribuir a l'investigació de la [[metodologia científica]], encara que el seu coneiximent del tema es va basar en els escrits d'uns atres, en particular [[William Whewell]], [[John Herschel]] i [[Auguste Comte]], i l'investigació realisada per a Mill per [[Alexander Bain]].

Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en [[1832]].

Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en l'any [[1832]].

Mill fon ademés marit de la feminista [[Harriet Taylor]] i padrí secular del filòsof matemàtic [[Bertrand Russell]], per decisió del pare d'este, [[John Russell]]. Pese a que Mill fallí a l'any d'haver naixcut Russell, els escrits de Mill varen tindre una gran influència en la vida de Russell.

Llínea 12:

Llínea 24:

{{Cita|L'educació consistix en ensenyar als hòmens no lo que deuen pensar, sino a pensar.|John Stuart Mill}}

== Referències ==

* [https://repositorio.uam.es/handle/10486/12130 De Miguel Álvarez, Ana (1990). «Élites y participación política en la obra de John Stuart Mill». Tesis doctoral]

* [https://hal.science/halshs-01769416 Varela Fernández, Darío R. (2017). «Los intelectuales españoles y la prensa española del siglo XIX: el caso del filósofo británico John Stuart Mill». Intelectuales y medios de comunicación en los espacios hispanófono y lusófono (siglos XIX-XXI) - Homenaje a Marie-Claude Chaput. Rennes: PILAR. pp. 101-114]

== Bibliografia ==

* Stuart Mill, John : Autobiografía. Madrid: Espasa-Calpe (Colección Austral)

* Stuart Mill, John : Sobre la Libertad. Madrid: Hispamérica

* Stuart Mill, John : La Naturaleza. España: Alianza

* Stuart Mill, John : La esclavitud femenina

* Stuart Mill, John : De la libertad. Barcelona: Editorial Acantilado

* Stuart Mill, John : El utilitarismo. Madrid. Alianza Editorial

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill John Stuart Mill en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Filòsofs britànics]]

[[Categoria:Economia]]

[[Categoria:Economistes]]

[[Categoria:Economistes britànics]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Polítics britànics]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].
+{{Plantilla:Biografia
+|nom = John Stuart Mill
+|image = [[File:John Stuart Mill by London Stereoscopic Company, c1870.jpg|250px]]
+|peu =
+|data_naix = [[20 de maig]] de [[1806]]
+|lloc_naix = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
+|data_mort = [[8 de maig]] de [[1873]]
+|lloc_mort = [[Avinyó]], [[França]]
+|nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]]
+|ocupació = Filòsof, economiste i polític.
+|firma =
+}}
+'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - † [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].
-Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del sigle XIX", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.
+Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del [[sigle XIX]]", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.
 Fon un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica desenrollada pel seu padrí [[Jeremy Bentham]] en la que es promou produir la «major felicitat al major número». Mill va contribuir a l'investigació de la [[metodologia científica]], encara que el seu coneiximent del tema es va basar en els escrits d'uns atres, en particular [[William Whewell]], [[John Herschel]] i [[Auguste Comte]], i l'investigació realisada per a Mill per [[Alexander Bain]].
-Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en [[1832]].
+Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en l'any [[1832]].
 Mill fon ademés marit de la feminista [[Harriet Taylor]] i padrí secular del filòsof matemàtic [[Bertrand Russell]], per decisió del pare d'este, [[John Russell]]. Pese a que Mill fallí a l'any d'haver naixcut Russell, els escrits de Mill varen tindre una gran influència en la vida de Russell.
@@ Llínea 12: / Llínea 24: @@
 {{Cita|L'educació consistix en ensenyar als hòmens no lo que deuen pensar, sino a pensar.|John Stuart Mill}}
+== Referències ==
+* [https://repositorio.uam.es/handle/10486/12130 De Miguel Álvarez, Ana (1990). «Élites y participación política en la obra de John Stuart Mill». Tesis doctoral]
+* [https://hal.science/halshs-01769416 Varela Fernández, Darío R. (2017). «Los intelectuales españoles y la prensa española del siglo XIX: el caso del filósofo británico John Stuart Mill». Intelectuales y medios de comunicación en los espacios hispanófono y lusófono (siglos XIX-XXI) - Homenaje a Marie-Claude Chaput. Rennes: PILAR. pp. 101-114]
+== Bibliografia ==
+* Stuart Mill, John : Autobiografía. Madrid: Espasa-Calpe (Colección Austral)
+* Stuart Mill, John : Sobre la Libertad. Madrid: Hispamérica
+* Stuart Mill, John : La Naturaleza. España: Alianza
+* Stuart Mill, John : La esclavitud femenina
+* Stuart Mill, John : De la libertad. Barcelona: Editorial Acantilado
+* Stuart Mill, John : El utilitarismo. Madrid. Alianza Editorial
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|John Stuart Mill}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill John Stuart Mill en Wikipedia]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Filòsofs]]
+[[Categoria:Filòsofs britànics]]
+[[Categoria:Economia]]
+[[Categoria:Economistes]]
+[[Categoria:Economistes britànics]]
+[[Categoria:Polítics]]
+[[Categoria:Polítics britànics]]
+[[Categoria:Sigle XIX]]