Diferència entre les revisions de "Bequeruda"

Sin resumen de edición
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''bequeruda''' (Derivat de bec), en castellà, ''chocha perdiz'' o ''becada'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una au aquàtica de la família de les escolopàcides (''Scolopax rusticola'') de l'espécie ''Capella gallinago'', de bec molt llarc, recte i prim. És de la grandària d'una [[perdiu]], en plomes superiors rogenques i les inferiors groguenques.
[[File:Woodcock earthworm.jpg|thumb|250px|Bequeruda]]
 
La '''bequeruda''' (derivat de [[bec]]), en [[castellà]], ''chocha perdiz'' o ''becada'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és un au aquàtica de la família de les escolopàcides (''Scolopax rusticola'') de l'espécie ''Capella gallinago'', de bec molt llarc, recte i prim. És de la grandària d'una [[perdiu]], en plomes superiors rogenques i les inferiors groguenques.


== Descripció ==
== Descripció ==
Llínea 11: Llínea 13:
== Distribució i hàbitat ==
== Distribució i hàbitat ==


S'estén des de les Açores i Canàries fins a les costes del Pacífic, en climes templats i boreals d'Europa i Àsia. Hiverna en la conca mediterrànea i atres països com Iran, Afganistan, Tailàndia, Laos, Vietnam, Birmània, extrems nort i sur de l'Índia, i el surest de la China.
S'estén des de les [[Açores]] i [[Canàries]] fins a les costes del [[Pacífic]], en climes templats i boreals d'[[Europa]] i [[Àsia]]. Hiverna en la conca mediterrànea i atres països com [[Iran]], [[Afganistan]], [[Tailàndia]], [[Laos]], [[Vietnam]], [[Birmània]], extrems nort i sur de l'[[Índia]], i el surest de [[China]].


Habita en els boscs, tant frondosos com de coníferes, a on passa el dia amagada. Quan està en pas o d'hivernada baixa fins a les carrasques, deveses, i zones de mont baix.
Habita en els boscs, tant frondosos com de coníferes, a on passa el dia amagada. Quan està en pas o d'hivernada baixa fins a les [[Carrasca|carrasques]], deveses, i zones de mont baix.


== Comportament ==
== Comportament ==


D'hàbits estrictament crepusculars, al fer-se de nit, ix a alimentar-se als chapulls, principalment de cucs que captura afonant el seu llarc i fi bec en la terra, pero també menja insectes, miriàpodes, menudes bavoses i caragols.
D'hàbits estrictament crepusculars, al fer-se de nit, ix a alimentar-se als chapulls, principalment de cucs que captura afonant el seu llarc i fi bec en la terra, pero també menja [[insectes]], miriàpodes, chicotetes bavoses i [[Caragol (molusc)|caragols]].


== Gastronomia ==
== Gastronomia ==


En Espanya es consumix durant els mesos d'autumne. Competix en apreci en el [[faisà]].
En [[Espanya]] es consumix durant els mesos d'[[autumne]]. Competix en apreci en el [[faisà]].


== Vore també ==
== Vore també ==


* [[Bequeruda gran]]
* [[Bequeruda gran]]
== Referències ==
* de Juana, Eduardo; Varela, Juan M. (2006). Aves de España. Barcelona: SEO Birdlife. p. 94. ISBN 84-87334-88-1
* Hidaldo de Trucios, Sebastián J; Rocha Camarero, Gregorio. [https://www.ugr.es/~zool_bae/vol12/zoo-4.pdf «Distribución y fenología de la becada»]
* Mitchel, Alan (1976). Nuestros amigos los pájaros. Ediciones Mensajero. ISBN 84-271-1133-9
* Peyró, Ignacio (2018). «Tres meses de becadas». Comimos y bebimos. Notas de cocina y vida. Libros del asteroide. p. 241. ISBN 9788417007577.


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Scolopax rusticola}}


{{DGLV|Bequeruda}}
{{DGLV|Bequeruda}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Scolopax_rusticola Bequeruda en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Scolopax_rusticola Bequeruda en Wikipedia]