Diferència entre les revisions de "Boja"
(Text reemplaça - ' marges ' a ' margens ') |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
[[File:Anthyllis_cytisoides_Habitus_2010-7-02_LagunadelaMata.jpg|thumb|250px|Vista general]] | [[File:Anthyllis_cytisoides_Habitus_2010-7-02_LagunadelaMata.jpg|thumb|250px|Vista general]] | ||
| − | La boja ('''''Anthyllis cytisoides''''') és un abruixell | + | La '''boja''' ('''''Anthyllis cytisoides''''') és un abruixell chicotet, perenne de la família de les [[Fabaceae|fabàcees]], característic de terres seques i pedregoses del sur i est peninsular. També és conegut com '''albaida'''. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | ''Anthyllis cytisoides'' és un abruixell de 0,5 a 1 metro | + | ''Anthyllis cytisoides'' és un abruixell de 0,5 a 1 metro d'altura, de ramificació densa, de color [[vert]] [[Gris|grisenc]] i fulles piloses. |
| − | - [[Morfologia foliar|Fulla]]: compostes, imparipinnades, chicotetes, de color vert blanquinós o cendrós, en pèls sedosos que li donen un tacte suau. | + | - [[Morfologia foliar|Fulla]]: compostes, imparipinnades, chicotetes, de color vert [[Blanc|blanquinós]] o cendrós, en pèls sedosos que li donen un tacte suau. |
| − | - [[Flor]]: [[Papilionàcea|papilionades]], grogues, agrupades en glomèruls terminals. Florix de giner a juny, depenent del clima. | + | - [[Flor]]: [[Papilionàcea|papilionades]], [[Groc|grogues]], agrupades en glomèruls terminals. Florix de [[giner]] a [[juny]], depenent del clima. |
- [[Fruit]]: tipo [[Llegum|llegum]], allargat i pelut, que conté una sola llavor. | - [[Fruit]]: tipo [[Llegum|llegum]], allargat i pelut, que conté una sola llavor. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Espècie pròpia de matolls transmediterràneus, llocs secs, | + | Espècie pròpia de matolls transmediterràneus, llocs secs, margens pedregosos, costers i solanes. Preferix sols calcaris i exposició solejada. Molt abundant en garrigues, pinars aclarits i camps abandonats. |
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | ''Anthyllis cytisoides'' fon descrit per [[Carles Linneo|Linnaeus]] en | + | ''Anthyllis cytisoides'' fon descrit per [[Carles Linneo|Linnaeus]] en l'any [[1753]]. El gènero ''Anthyllis'' comprén diverses espècies del Mediterràneu occidental, moltes d'elles adaptades a condicions extremes. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | - '''Anthyllis''': del grec *anthos* (‘flor’) i *ioulos* (‘borra’), per | + | - '''Anthyllis''': del [[grec]] *anthos* (‘flor’) i *ioulos* (‘borra’), per l'aspecte pilós de les flors o fruits. |
- '''cytisoides''': ‘semblant a ''Cytisus''’, un atre gènero de fabàcees, per la seua apariència foliar i arbustiva. | - '''cytisoides''': ‘semblant a ''Cytisus''’, un atre gènero de fabàcees, per la seua apariència foliar i arbustiva. | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
== Usos == | == Usos == | ||
| − | Sense valor agrícola directe, pero | + | Sense valor agrícola directe, pero d'importància ecològica: fixadora de [[nitrogen]], evita l'erosió i forma part del past normatiu per a ramat extensiu. Resistent a la sequera i útil en restauració d'ecosistemes degradats. |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | * [https://www.anthos.es/ «''Anthyllis cytisoides''» – Anthos (Jardí Botànic Real de Madrit)] | |
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:477720-1 «Anthyllis cytisoides». Plants of the World Online – Kew] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:477720-1 «Anthyllis cytisoides». Plants of the World Online – Kew] | ||
| + | * [https://www.tropicos.org/Name/13046832 «Anthyllis cytisoides». Tropicos.org - Missouri Botanical Garden] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Anthyllis cytisoides}} | ||
| − | + | * [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/2061/especie/anthyllis-cytisoides L'herbari virtual – ''Anthyllis cytisoides''] | |
| − | * [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/2061/especie/anthyllis-cytisoides | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Anthyllis_cytisoides ''Anthyllis cytisoides'' en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Anthyllis_cytisoides ''Anthyllis cytisoides'' en Wikipedia] | ||
Última revisió del 16:49 29 jul 2025
La boja (Anthyllis cytisoides) és un abruixell chicotet, perenne de la família de les fabàcees, característic de terres seques i pedregoses del sur i est peninsular. També és conegut com albaida.
| Boja | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fabales | ||
| Família | Fabaceae | ||
| Gènero | Anthyllis | ||
| Espècie | Anthyllis cytisoides | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
DescripcióEditar
Anthyllis cytisoides és un abruixell de 0,5 a 1 metro d'altura, de ramificació densa, de color vert grisenc i fulles piloses.
- Fulla: compostes, imparipinnades, chicotetes, de color vert blanquinós o cendrós, en pèls sedosos que li donen un tacte suau.
- Flor: papilionades, grogues, agrupades en glomèruls terminals. Florix de giner a juny, depenent del clima.
- Fruit: tipo llegum, allargat i pelut, que conté una sola llavor.
- Tija: lignificada, erecta, molt ramificada, en escorça clara.
HàbitatEditar
Espècie pròpia de matolls transmediterràneus, llocs secs, margens pedregosos, costers i solanes. Preferix sols calcaris i exposició solejada. Molt abundant en garrigues, pinars aclarits i camps abandonats.
TaxonomiaEditar
Anthyllis cytisoides fon descrit per Linnaeus en l'any 1753. El gènero Anthyllis comprén diverses espècies del Mediterràneu occidental, moltes d'elles adaptades a condicions extremes.
EtimologiaEditar
- Anthyllis: del grec *anthos* (‘flor’) i *ioulos* (‘borra’), per l'aspecte pilós de les flors o fruits.
- cytisoides: ‘semblant a Cytisus’, un atre gènero de fabàcees, per la seua apariència foliar i arbustiva.
UsosEditar
Sense valor agrícola directe, pero d'importància ecològica: fixadora de nitrogen, evita l'erosió i forma part del past normatiu per a ramat extensiu. Resistent a la sequera i útil en restauració d'ecosistemes degradats.
ConservacióEditar
No està en perill. Espècie comuna i abundant en les seues àrees naturals. Pot patir en zones urbanisades o per abandonament del pasturage tradicional.
ReferènciesEditar
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Boja.