Diferència entre les revisions de "Emili Miedes"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
| ocupació = Filòlec romaniste i escritor | | ocupació = Filòlec romaniste i escritor | ||
| data_naix = [[10 de març]] de [[1925]] | | data_naix = [[10 de març]] de [[1925]] | ||
| lloc_naix = [[Albalat de | | lloc_naix = [[Albalat de La Ribera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| data_mort = [[7 d'abril]] de [[2012]] | | data_mort = [[7 d'abril]] de [[2012]] | ||
| lloc_mort = [[Albalat de | | lloc_mort = [[Albalat de La Ribera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Emili Miedes i Bisbal''' ([[Albalat de | '''Emili Miedes i Bisbal''' ([[Albalat de La Ribera]], [[10 de març]] de [[1925]] - † [[7 d'abril]] de [[2012]]), fon un filòlec romaniste i escritor [[Valencians|valencià]] i un gran [[Valencianisme|valencianiste]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Emili Miedes naixqué en la població valenciana d'Albalat de | Emili Miedes naixqué en la població valenciana d'Albalat de La Ribera, el 10 de març de l'any 1925, en la comarca de la [[Ribera Baixa]]. | ||
Feu el Bachiller en l'Institut de [[Xàtiva]] en a soles dos anys. Fon filòlec romaniste, estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]]. Cursà estudis de Magisteri i peritage mercantil. Estava diplomat en [[Llengua d'Oc]] i la seua dialectologia. Era professor de [[idioma valencià|llengua valenciana]] per la centenària associació cultural de [[Lo Rat Penat]]. | Feu el Bachiller en l'Institut de [[Xàtiva]] en a soles dos anys. Fon filòlec romaniste, estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]]. Cursà estudis de Magisteri i peritage mercantil. Estava diplomat en [[Llengua d'Oc]] i la seua dialectologia. Era professor de [[idioma valencià|llengua valenciana]] per la centenària associació cultural de [[Lo Rat Penat]]. | ||
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
[[Archiu:Catanor.jpg|thumb|right|Portada del llibre ''La catalanitat de les Normes de Castelló de la Plana de 1932'', d'[[Emili Miedes]]]] | |||
{{Cita|Emili Miedes Bisbal, investigador valencià, autor de numeroses obres filològiques lexicogràfiques sobre la llengua valenciana, de la que sempre ha dit: | {{Cita|Emili Miedes Bisbal, investigador valencià, autor de numeroses obres filològiques lexicogràfiques sobre la llengua valenciana, de la que sempre ha dit: | ||
'és la primera llengua neollatina que va alcançar el seu Sigle d'Or', acaba de concloure un llibre, frut d'investigacions de molts anys a on manté la tesis de que el català és un dialecte de la llengua occitana:'El català és un dialecte de la llengua d'Oc'.|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a Emili Miedes (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}} | 'és la primera llengua neollatina que va alcançar el seu Sigle d'Or', acaba de concloure un llibre, frut d'investigacions de molts anys a on manté la tesis de que el català és un dialecte de la llengua occitana:'El català és un dialecte de la llengua d'Oc'.|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a Emili Miedes (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}} | ||
| Llínea 74: | Llínea 74: | ||
Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}} | Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||