Diferència entre les revisions de "Urticaceae"

(Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Urticaceae | image = Urtica-dioica4.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisió = '''Magnoliophyta''' | c…»)
 
 
(No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 16: Llínea 16:
 
}}
 
}}
  
La família '''''Urticaceae''''', coneguda com la dels [[urticants]], comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la pell.
+
La família '''''Urticaceae''''', coneguda com la dels '''urticants''', comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, a sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la [[pell]].
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Llínea 22: Llínea 22:
 
Les ''Urticaceae'' solen presentar:
 
Les ''Urticaceae'' solen presentar:
  
- '''Fulla''': oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero ''Urtica''.
+
- ''Fulla'': oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero ''Urtica''.
  
- '''Tija''': herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.
+
- ''Tija'': herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.
  
- '''Flor''': unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.
+
- ''Flor'': unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.
  
- '''Fruit''': un aqueni chicotet, sovint envoltat pel tépal persistent.
+
- ''Fruit'': un aqueni chicotet, a sovint envoltat pel tépal persistent.
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
  
Les ''Urticaceae'' s’adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:
+
Les ''Urticaceae'' s'adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:
  
 
- [[Màrgens]] de camins
 
- [[Màrgens]] de camins
Llínea 44: Llínea 44:
 
== Gèneros principals ==
 
== Gèneros principals ==
  
- '''''Urtica''''' – com ''Urtica dioica'' (ortiga major) o ''Urtica urens'' (ortigueta)
+
- ''Urtica'' – com ''Urtica dioica'' ([[ortiga]]  major) o ''Urtica urens'' (ortigueta)
  
- '''''Parietaria''''' – com ''Parietaria judaica'', abundant en murs i parets
+
- ''Parietaria'' – com ''Parietaria judaica'', abundant en murs i parets
  
- '''''Pilea''''' – plantes d’ombra molt usades en interiorisme tropical
+
- ''Pilea'' – plantes d'ombra molt usades en interiorisme tropical
  
- '''''Boehmeria''''' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra
+
- ''Boehmeria''' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra
  
 
== Importància ecològica ==
 
== Importància ecològica ==
  
- Aliment per a les larves de palometes com la ''Papilio machaon''
+
- Aliment per a les larves de [[Palometa|palometes]] com la ''Papilio machaon''
  
 
- Indicadores de sòls nitrogenats
 
- Indicadores de sòls nitrogenats
Llínea 62: Llínea 62:
 
== Usos humans ==
 
== Usos humans ==
  
- '''Gastronomia''': fulles tendres d’''Urtica dioica'' bollides com a verdura o en [[crema]]s
+
- ''Gastronomia'': fulles tendres d'''Urtica dioica'' bollides com a verdura o en [[crema|cremes]]
  
- '''Medicina tradicional''': propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants
+
- ''Medicina tradicional'': propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants
  
- '''Fibra textil''': espècies com ''Boehmeria nivea'' (rami) s’han usat històricament com a substitut del lli
+
- ''Fibra textil''' espècies com ''Boehmeria nivea'' (rami) s'han usat històricament com a substitut del lli
  
 
== Distribució ==
 
== Distribució ==
Llínea 80: Llínea 80:
 
La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de ''Parietaria'' o formes endèmiques podrien vore's afectades per:
 
La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de ''Parietaria'' o formes endèmiques podrien vore's afectades per:
  
- Urbanisació i neteja excessiva d’espais ruderals
+
- Urbanisació i neteja excessiva d'espais ruderals
  
- Substitució per plantes ornamentals en marges i talussos
+
- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos
  
== Enllaços externs ==
+
== Referències ==
 +
* [http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/family.pl?1165 Germplasm Resources Information Network (GRIN). «Family: Urticaceae Juss. Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland, 17-01-2003]
 +
* [http://angio.bergianska.se/  J.T. Johansson, The Phylogeny of Angiosperms, Rosales, Urticaeae Juss., 2013.]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
  
- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000098-2 ''Urticaceae'' en Plants of the World Online]
+
* Sandro Pignatti, ''Flora d'Italia'', Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 ([[italià]])
 +
* Stevens, P. F. (2001 onwards). ''Angiosperm Phylogeny Website''. Version 7, May 2006 ([[anglés]])
  
- [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/esfamilia/170.html ''Urticaceae'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Species of Urticaceae}}
  
- [https://es.wikipedia.org/wiki/Urticaceae Article sobre ''Urticaceae'' en la Wikipedia castellana]
+
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000098-2 ''Urticaceae'' en Plants of the World Online]
 +
* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/esfamilia/170.html ''Urticaceae'' en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Urticaceae Artícul sobre ''Urticaceae'' en la Wikipedia castellana]
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]

Última revisió del 18:37 7 ago 2025

La família Urticaceae, coneguda com la dels urticants, comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, a sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la pell.

Urticaceae

Urtica-dioica4.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Magnoliopsida
Orde Rosales
Família Urticaceae
Gènero Urtica, Parietaria, Pilea, Boehmeria, entre atres
Espècie unes 2.600 espècies

DescripcióEditar

Les Urticaceae solen presentar:

- Fulla: oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero Urtica.

- Tija: herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.

- Flor: unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.

- Fruit: un aqueni chicotet, a sovint envoltat pel tépal persistent.

HàbitatEditar

Les Urticaceae s'adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:

- Màrgens de camins

- Hortes i ribaços

- Ruïnes i llocs en presència humana

- Ombries humides

Gèneros principalsEditar

- Urtica – com Urtica dioica (ortiga major) o Urtica urens (ortigueta)

- Parietaria – com Parietaria judaica, abundant en murs i parets

- Pilea – plantes d'ombra molt usades en interiorisme tropical

- Boehmeria' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra

Importància ecològicaEditar

- Aliment per a les larves de palometes com la Papilio machaon

- Indicadores de sòls nitrogenats

- Hàbitat per a insectes especialisats i microorganismes

Usos humansEditar

- Gastronomia: fulles tendres d'Urtica dioica bollides com a verdura o en cremes

- Medicina tradicional: propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants

- Fibra textil' espècies com Boehmeria nivea (rami) s'han usat històricament com a substitut del lli

DistribucióEditar

Família cosmopolita, més abundant en zones temperades i tropicals humides:

- Europa, Àsia i Amèrica

- A sovint colonisadores en zones alterades o antropisades

ConservacióEditar

La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de Parietaria o formes endèmiques podrien vore's afectades per:

- Urbanisació i neteja excessiva d'espais ruderals

- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 (italià)
  • Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 (anglés)

Enllaços externsEditar

Commons