Diferència entre les revisions de "Economia de la Comunitat Valenciana"

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 58:

=== Edat Antiga ===

En l'Edat Antiga, el territori que hui constituïx la Comunitat Valenciana formava part d'un actiu corredor comercial mediterràneu. Les colónies fenicies i gregues varen establir enclavaments costers que varen fomentar l'intercanvi de metals, ceràmica, saladures i productes agrícoles. Posteriorment, la romanisació va impulsar una profunda transformació econòmica: es varen crear infraestructures com a calçades i ports, es va intensificar el cultiu de l'olivera, la vinya i el blat, i es va integrar la regió en les rets de comerç de l'Imperi. Ciutats com Valentia actuaven com a centres administratius i econòmics, conectats tant en Hispània com en el restant del Mediterràneu.

En l'[[Edat Antiga]], el territori que hui constituïx la Comunitat Valenciana formava part d'un actiu corredor comercial mediterràneu. Les colónies fenicies i gregues varen establir enclavaments costers que varen fomentar l'intercanvi de metals, ceràmica, saladures i productes agrícoles. Posteriorment, la romanisació va impulsar una profunda transformació econòmica: es varen crear infraestructures com a calçades i ports, es va intensificar el cultiu de l'[[olivera]], la [[vinya]] i el [[blat]], i es va integrar la regió en les rets de comerç de l'Imperi. Ciutats com Valentia actuaven com a centres administratius i econòmics, conectats tant en Hispània com en el restant del Mediterràneu.

=== Edat Mija i Edat Moderna ===

Durant l'Edat Mija, l'economia valenciana se sustentava principalment en l'agricultura, en l'introducció de tècniques alvançades de rec pels musulmans que varen permetre el cultiu intensiu d'arròs, cítrics i productes hortícoles. L'activitat comercial es va desenrollar en les ciutats portuàries com Valéncia i Alacant, facilitada per l'exportació de seda, ~~va vindre~~ i oli, i per la participació en rutes mediterrànees. En l'Edat Moderna, el comerç i l'artesania varen alcançar un alt nivell, destacant la producció de textils i l'expansió de mercats locals i internacionals.

Durant l'[[Edat Mija]], l'economia valenciana se sustentava principalment en l'agricultura, en l'introducció de tècniques alvançades de rec pels musulmans que varen permetre el cultiu intensiu d'[[arròs]], cítrics i productes hortícoles. L'activitat comercial es va desenrollar en les ciutats portuàries com [[Valéncia]] i [[Alacant]], facilitada per l'exportació de [[seda]], [[Vi|vins]] i [[oli]], i per la participació en rutes mediterrànees. En l'Edat Moderna, el comerç i l'artesania varen alcançar un alt nivell, destacant la producció de textils i l'expansió de mercats locals i internacionals.

=== Sigle XIX: industrialisació incipient ===

El sigle XIX va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de paper varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de Valéncia, Alcoy i Ontinyent, iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al sigle XX.

El [[sigle XIX]] va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de [[paper]] varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de [[Valéncia]], [[Alcoy]] i [[Ontinyent]], iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al [[sigle XX]].

=== Sigle XX: expansió industrial i turisme ===

Durant el sigle XX, l'economia valenciana es diversificà. L'indústria de la ceràmica, els productes químics i l'alimentació es va expandir, mentres que l'agricultura es va modernisar en l'us de fertilisants i noves tècniques de rec. A partir dels anys 60, el turisme es va convertir en un motor econòmic clau, especialment en la Costa Blanca i la Costa del Azahar, generant ocupació i promovent infraestructures modernes.

Durant el sigle XX, l'economia valenciana es diversificà. L'indústria de la ceràmica, els productes químics i l'alimentació es va expandir, mentres que l'agricultura es va modernisar en l'us de fertilisants i noves tècniques de rec. A partir dels [[Anys 1960|anys 60]], el turisme es va convertir en un motor econòmic clau, especialment en la Costa Blanca i la Costa del Azahar, generant ocupació i promovent infraestructures modernes.

=== Sigle XXI: economia globalisada i sectors estratègics ===

En el sigle XXI, la Comunitat Valenciana ha consolidat un model econòmic basat en l'indústria, l'agricultura especialisada, els servicis i el turisme. La regió participa activament en l'economia global, en exportacions de cítrics, vins, mobles, calcer i ceràmica. Al mateix temps, enfronta desafius relacionats en la sostenibilitat, l'innovació tecnològica i la competitivitat en un mercat internacional.

En el [[sigle XXI]], la Comunitat Valenciana ha consolidat un model econòmic basat en l'indústria, l'agricultura especialisada, els servicis i el turisme. La regió participa activament en l'economia global, en exportacions de cítrics, vins, mobles, calcer i ceràmica. Al mateix temps, enfronta desafius relacionats en la sostenibilitat, l'innovació tecnològica i la competitivitat en un mercat internacional.

== Indicadors econòmics ==

Llínea 96:

==== Ganaderia ====

És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.

==== Peixca ====

Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.

Llínea 104:

Llínea 106:

==== Indústria ====

Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:

* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].

Llínea 113:

Llínea 116:

També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de [[Manises]], [[Ribesalbes]] o [[L'Alcora]]; el [[torró]] i el gelat en [[Xixona]] i [[Alacant]]; la manufactura, de mobles i atifells, en vímen en [[Gata]], [[Moixent]], [[Vallada]], etc.

== ~~Sectyor~~ terciari ==

=== Sector terciari ===

=== Turisme ===

==== Turisme ====

Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.

=== Sector quaternari ===

El sector quaternari ha anat cobrant rellevància en les últimes décades, centrat en activitats d'investigació, desenroll tecnològic, innovació i servicis alvançats d'informació. Universitats, parcs tecnològics i centres d'I+D promouen proyectes en biotecnologia, energies renovables, TIC i disseny industrial, conectant l'economia regional en mercats globals i fomentant la diversificació més allà de l'indústria tradicional i el turisme.

== Referències ==

@@ Llínea 58: / Llínea 58: @@
 {{AP|Història econòmica de la Comunitat Valenciana}}
 === Edat Antiga ===
-En l'Edat Antiga, el territori que hui constituïx la Comunitat Valenciana formava part d'un actiu corredor comercial mediterràneu. Les colónies fenicies i gregues varen establir enclavaments costers que varen fomentar l'intercanvi de metals, ceràmica, saladures i productes agrícoles. Posteriorment, la romanisació va impulsar una profunda transformació econòmica: es varen crear infraestructures com a calçades i ports, es va intensificar el cultiu de l'olivera, la vinya i el blat, i es va integrar la regió en les rets de comerç de l'Imperi. Ciutats com Valentia actuaven com a centres administratius i econòmics, conectats tant en Hispània com en el restant del Mediterràneu.
+En l'[[Edat Antiga]], el territori que hui constituïx la Comunitat Valenciana formava part d'un actiu corredor comercial mediterràneu. Les colónies fenicies i gregues varen establir enclavaments costers que varen fomentar l'intercanvi de metals, ceràmica, saladures i productes agrícoles. Posteriorment, la romanisació va impulsar una profunda transformació econòmica: es varen crear infraestructures com a calçades i ports, es va intensificar el cultiu de l'[[olivera]], la [[vinya]] i el [[blat]], i es va integrar la regió en les rets de comerç de l'Imperi. Ciutats com Valentia actuaven com a centres administratius i econòmics, conectats tant en Hispània com en el restant del Mediterràneu.
 === Edat Mija i Edat Moderna ===
-Durant l'Edat Mija, l'economia valenciana se sustentava principalment en l'agricultura, en l'introducció de tècniques alvançades de rec pels musulmans que varen permetre el cultiu intensiu d'arròs, cítrics i productes hortícoles. L'activitat comercial es va desenrollar en les ciutats portuàries com Valéncia i Alacant, facilitada per l'exportació de seda, va vindre i oli, i per la participació en rutes mediterrànees. En l'Edat Moderna, el comerç i l'artesania varen alcançar un alt nivell, destacant la producció de textils i l'expansió de mercats locals i internacionals.
+Durant l'[[Edat Mija]], l'economia valenciana se sustentava principalment en l'agricultura, en l'introducció de tècniques alvançades de rec pels musulmans que varen permetre el cultiu intensiu d'[[arròs]], cítrics i productes hortícoles. L'activitat comercial es va desenrollar en les ciutats portuàries com [[Valéncia]] i [[Alacant]], facilitada per l'exportació de [[seda]], [[Vi|vins]] i [[oli]], i per la participació en rutes mediterrànees. En l'Edat Moderna, el comerç i l'artesania varen alcançar un alt nivell, destacant la producció de textils i l'expansió de mercats locals i internacionals.
 === Sigle XIX: industrialisació incipient ===
-El sigle XIX va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de paper varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de Valéncia, Alcoy i Ontinyent, iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al sigle XX.
+El [[sigle XIX]] va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de [[paper]] varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de [[Valéncia]], [[Alcoy]] i [[Ontinyent]], iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al [[sigle XX]].
 === Sigle XX: expansió industrial i turisme ===
-Durant el sigle XX, l'economia valenciana es diversificà. L'indústria de la ceràmica, els productes químics i l'alimentació es va expandir, mentres que l'agricultura es va modernisar en l'us de fertilisants i noves tècniques de rec. A partir dels anys 60, el turisme es va convertir en un motor econòmic clau, especialment en la Costa Blanca i la Costa del Azahar, generant ocupació i promovent infraestructures modernes.
+Durant el sigle XX, l'economia valenciana es diversificà. L'indústria de la ceràmica, els productes químics i l'alimentació es va expandir, mentres que l'agricultura es va modernisar en l'us de fertilisants i noves tècniques de rec. A partir dels [[Anys 1960|anys 60]], el turisme es va convertir en un motor econòmic clau, especialment en la Costa Blanca i la Costa del Azahar, generant ocupació i promovent infraestructures modernes.
 === Sigle XXI: economia globalisada i sectors estratègics ===
-En el sigle XXI, la Comunitat Valenciana ha consolidat un model econòmic basat en l'indústria, l'agricultura especialisada, els servicis i el turisme. La regió participa activament en l'economia global, en exportacions de cítrics, vins, mobles, calcer i ceràmica. Al mateix temps, enfronta desafius relacionats en la sostenibilitat, l'innovació tecnològica i la competitivitat en un mercat internacional.
+En el [[sigle XXI]], la Comunitat Valenciana ha consolidat un model econòmic basat en l'indústria, l'agricultura especialisada, els servicis i el turisme. La regió participa activament en l'economia global, en exportacions de cítrics, vins, mobles, calcer i ceràmica. Al mateix temps, enfronta desafius relacionats en la sostenibilitat, l'innovació tecnològica i la competitivitat en un mercat internacional.
 == Indicadors econòmics ==
@@ Llínea 96: / Llínea 96: @@
 ==== Ganaderia ====
+{{AP|Ganaderia en la Comunitat Valenciana}}
 És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
 ==== Peixca ====
+{{AP|Peixca en la Comunitat Valenciana}}
 Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
@@ Llínea 104: / Llínea 106: @@
 {{AP|Sector secondari de la Comunitat Valenciana}}
 ==== Indústria ====
+{{AP|Indústria en la Comunitat Valenciana}}
 Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
 * [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
@@ Llínea 113: / Llínea 116: @@
 També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de [[Manises]], [[Ribesalbes]] o [[L'Alcora]]; el [[torró]] i el gelat en [[Xixona]] i [[Alacant]]; la manufactura, de mobles i atifells, en vímen en [[Gata]], [[Moixent]], [[Vallada]], etc.
-== Sectyor terciari ==
+=== Sector terciari ===
 {{AP|Sector terciari de la Comunitat Valenciana}}
-=== Turisme ===
+==== Turisme ====
 {{VT|Turisme en la Comunitat Valenciana}}
 Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.
+=== Sector quaternari ===
+{{AP|Sector quaternari de la Comunitat Valenciana}}
+El sector quaternari ha anat cobrant rellevància en les últimes décades, centrat en activitats d'investigació, desenroll tecnològic, innovació i servicis alvançats d'informació. Universitats, parcs tecnològics i centres d'I+D promouen proyectes en biotecnologia, energies renovables, TIC i disseny industrial, conectant l'economia regional en mercats globals i fomentant la diversificació més allà de l'indústria tradicional i el turisme.
 == Referències ==