Diferència entre les revisions de "La Valldigna"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanós'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall). | Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanós'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall). | ||
Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona: "Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", en acabant se construí el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]]. | Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona: | ||
"Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", en acabant se construí el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]]. | |||
==Geografia== | ==Geografia== | ||
| Llínea 27: | Llínea 28: | ||
Els municipis que se troben pròpiament en la vall són Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada. | Els municipis que se troben pròpiament en la vall són Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada. | ||
==El monasteri de Santa Maria de Valldigna== | ==El monasteri de Santa Maria de la Valldigna== | ||
Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de la Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars. | Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de la Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars. | ||
==Economia== | ==Economia== | ||
Les últimes décades de La Valldigna estan marcades per l'[[agricultura intensiva]]. En els anys 50 començà el boom de la [[taronja]]. A partir dels 60 s'inicià el [[turisme]] en la zona costera, en lo que se desenrollà el comerç, la construcció, la banca i les chicotets i mijanes empreses de bens de consum. | Les últimes décades de La Valldigna estan marcades per l'[[agricultura intensiva]]. En els anys 50 començà el boom de la [[taronja]]. A partir dels 60 s'inicià el [[turisme]] en la zona costera, en lo que se desenrollà el comerç, la construcció, la banca i les chicotets i mijanes empreses de bens de consum. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Traduït de|es|Valldigna}} | {{Traduït de|es|Valldigna}} | ||
== Enllaços externs == | |||
*[https://www.lavalldigna.es/ Mancomunitat de La Valldigna] | |||
[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]] | ||