Diferència entre les revisions de "Veu de la Plana"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Veu de la Plana''' fon un periòdic de la ciutat de Castelló de la Plana, d'edició semanal fundat en l'any 1916 pel patrici castellonenc, Gaetà…») |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Veudelaplana.jpg|thumb|300px|Veu de la Plana]] | ||
| + | |||
'''Veu de la Plana''' fon un periòdic de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], d'edició semanal fundat en l'any [[1916]] pel patrici castellonenc, [[Gaetà Huguet i Breva]] i que fon portaveu de la [[Joventut Regionalista]]. El seu nom complet era ''Veu de la Plana. Semanari defensor dels interesos regionals''. | '''Veu de la Plana''' fon un periòdic de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], d'edició semanal fundat en l'any [[1916]] pel patrici castellonenc, [[Gaetà Huguet i Breva]] i que fon portaveu de la [[Joventut Regionalista]]. El seu nom complet era ''Veu de la Plana. Semanari defensor dels interesos regionals''. | ||
| + | |||
| + | == Origens == | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1916]], la ciutat de [[Castelló de la Plana]] contava en una prensa consolidada, entre la que es trobava el periòdic ''[[Heraldo de Castellón]]'', encara que varen sorgir atres periòdics que intentaven oferir una perspectiva diferent. | ||
| + | |||
| + | ''Veu de la Plana'' es va presentar com una nova opció en el panorama informatiu local i, en el temps, els seus números es varen convertir en una font d'informació històrica important. En un caràcter de prensa local valenciana que arreplegava en les seues pàgines la vida social, política i cultural de la regió, la seua economia, les seues obres públiques, les seues publicacions, els seus treballs i els seus events. | ||
| + | |||
| + | L'existència de varis diaris i publicacions de caràcter local reflectia un context social i polític vibrant i en un fort interés en la difusió de notícies i el debat públic. | ||
| + | |||
| + | ''Veu de la Plana'' sorgí com una alternativa a la prensa local de l'época i que en l'actualitat forma part de l'archiu històric de la [[Biblioteca Valenciana]]. | ||
== Objectius == | == Objectius == | ||
| Llínea 29: | Llínea 41: | ||
{{Cita|Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l'autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l'anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada.}} | {{Cita|Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l'autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l'anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada.}} | ||
| − | Gaetà Huguet, denunciava les intencions dels pancatalanistes (''Veu de la Plana'', nº 27, 21 d'octubre de 1916), dient: | + | * Gaetà Huguet, denunciava les intencions dels pancatalanistes (''Veu de la Plana'', nº 27, 21 d'octubre de 1916), dient: |
{{Cita|'''L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels més cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a [[Valéncia]], los de [[Castelló]] nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.'''|Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste [[Daniel Martínez Ferrando]]}} | {{Cita|'''L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels més cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a [[Valéncia]], los de [[Castelló]] nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.'''|Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste [[Daniel Martínez Ferrando]]}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Mijos de comunicació]] | ||
| + | [[Categoria: Mijos de comunicació valencians]] | ||
| + | [[Categoria: Prensa Valenciana]] | ||
Última revisió del 12:10 12 oct 2025
Veu de la Plana fon un periòdic de la ciutat de Castelló de la Plana, d'edició semanal fundat en l'any 1916 pel patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva i que fon portaveu de la Joventut Regionalista. El seu nom complet era Veu de la Plana. Semanari defensor dels interesos regionals.
OrigensEditar
En l'any 1916, la ciutat de Castelló de la Plana contava en una prensa consolidada, entre la que es trobava el periòdic Heraldo de Castellón, encara que varen sorgir atres periòdics que intentaven oferir una perspectiva diferent.
Veu de la Plana es va presentar com una nova opció en el panorama informatiu local i, en el temps, els seus números es varen convertir en una font d'informació històrica important. En un caràcter de prensa local valenciana que arreplegava en les seues pàgines la vida social, política i cultural de la regió, la seua economia, les seues obres públiques, les seues publicacions, els seus treballs i els seus events.
L'existència de varis diaris i publicacions de caràcter local reflectia un context social i polític vibrant i en un fort interés en la difusió de notícies i el debat públic.
Veu de la Plana sorgí com una alternativa a la prensa local de l'época i que en l'actualitat forma part de l'archiu històric de la Biblioteca Valenciana.
ObjectiusEditar
En el seu primer número (Veu de la Plana, nº 1, 25 març de 1916) explicaven els seus objectius:
Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand poble valenciá. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d'esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l'amor a la nostra Terra, y l'odi africá al Centralisme; convençuts que d'ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l'anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….
IdeariEditar
També donaven a conéixer el seu ideari en el primer número del semanari (Veu de la Plana, nº 1, 25 març de 1916):
Los nostres ideals. Viure, resurgir, tornar a ser los valencians dins d'Espanya lo que fon la nostra Nació Valenciana en la quinzena centuria dins la grand Confederació Aragonesa….
Nota de redaccióEditar
Nota de redaccio (Veu de la Plana, nº 6, 26 d'abril de 1916):
Esta redacció no acépta, de cap manera, que se considere al Reyne de Valencia com part de terres catalanes. Ab tota la dignitat y serenitat que dona lo dret y la raó, rechaza esta apreciació com ya feu en números passats.
CitesEditar
- Resposta a la conferència de Miquel Duràn, feta a l'Ateneu barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny 1916):
Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de Catalunya, acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del Regne de Valencia
- Front al pancatalanisme, el regionalisme valencià d'Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient:
Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l'autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l'anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada.
- Gaetà Huguet, denunciava les intencions dels pancatalanistes (Veu de la Plana, nº 27, 21 d'octubre de 1916), dient:
L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels més cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a Valéncia, los de Castelló nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.
Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando