Diferència entre les revisions de "Lucía Etxebarria"
| (No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Lucía María Echevarría de Asteinza''', coneguda per '''Lucía Etxebarria''' ([[Valéncia]], [[7 de decembre]] de [[1966]]), és una escritora [[Valencians|valenciana]], coneguda per haver guanyat el Premi Nadal, el Premi Primavera de Novela, el Premi Planeta i el Premi Barcarola de poesia. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Lucía María Echevarría de Asteinza | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Escritora i poeta. | ||
| + | | data_naix = [[7 de decembre]] de [[1966]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
| + | '''Lucía María Echevarría de Asteinza''', coneguda per '''Lucía Etxebarria''' ([[Valéncia]], [[7 de decembre]] de [[1966]]), és una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]], coneguda per haver guanyat el Premi Nadal, el Premi Primavera de Novela, el Premi Planeta i el Premi Barcarola de poesia. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 12: | Llínea 23: | ||
En setembre de l'any [[2000]] es traslladà a [[Escòcia]] per a treballar en l'Universitat d'[[Aberdeen]], a on impartí classes d'escritura de guions i participà en diversos seminaris i conferències. En novembre del mateix any fon investida doctora honoris causa en Lletres per eixa universitat. ''La Eva futura. La letra futura'' ([[2000]]) arreplega ensajos de temàtica feminista. Frut de la seua estància escocesa és l'ensaig ''En brazos de la mujer fetiche'' ([[2002]]), escrit en colaboració en [[Sonia Núñez Puente]]. En 2002 obtingué un lloc com a escritora resident en l'Universitat McGill de [[Montreal]]. | En setembre de l'any [[2000]] es traslladà a [[Escòcia]] per a treballar en l'Universitat d'[[Aberdeen]], a on impartí classes d'escritura de guions i participà en diversos seminaris i conferències. En novembre del mateix any fon investida doctora honoris causa en Lletres per eixa universitat. ''La Eva futura. La letra futura'' ([[2000]]) arreplega ensajos de temàtica feminista. Frut de la seua estància escocesa és l'ensaig ''En brazos de la mujer fetiche'' ([[2002]]), escrit en colaboració en [[Sonia Núñez Puente]]. En 2002 obtingué un lloc com a escritora resident en l'Universitat McGill de [[Montreal]]. | ||
| + | |||
| + | Tornà a la narrativa en ''De todo lo visible y lo invisible'' ([[2001]]) guanyadora del Premi Primavera de Novela, i en [[2003]] publicà el llibre de relats ''Una historia de amor como otra cualquiera''. Posteriorment, en [[2004]], reedità la seua primera obra, ara baix el títul ''Courtney y yo'', incorporant una primera part nova. En ''Un milagro en equilibrio'' ([[2004]]), novela centrada en l'experiència de la maternitat, obtingué el Premi Planeta en 2004. En [[2005]] arreplega i traduix ''La vida por delante: voces desde y hacia Palestina'', publicat per l'editorial Fundamentos, i es convertí en editora de la colecció Astarté de l'editorial Mr Ediciones. | ||
| + | |||
| + | També ha publicat obres de poesia. En este gènero debutà en ''Estación de infierno'' ([[2001]]), i en [[2004]] publicà ''Actos de amor y placer'', en el que guanyà el XX Premi Barcarola. En [[2005]] publicà ''Ya no sufro por amor'', un llibre que l'autora definix com una aspirina i en el que tracta de desmontar lo que considera el «mit modern consumiste de l'amor romàntic». En [[2007]] publicà una nova novela anomenada ''Cosmofobia'', en la que narra la vida de vint personages que tenen en comú viure en el madrileny barri de Lavapiés. | ||
| + | |||
| + | En [[2009]] publicà en colaboració en Goyo Bustos un ensaig titulat ''El club de las malas madres'', en reflexions i consells sobre la tasca de ser mare, pare o mestre de chiquets en estos temps. En [[2010]] veu la llum la novela ''Lo verdadero es un momento de lo falso''. | ||
| + | |||
| + | En decembre de l'any [[2011]] Lucía anuncià la seua retirada indefinida del món lliterari com a forma de protesta contra la [[pirateria]]. En febrer de [[2012]] inicià, junt en varis colaboradors, un magazin digital, ''AllegraMag''. Este desaparegué un any despuix despuix del seu escàs acolliment. En [[2013]] participà en un programa de reality show de ''[[Telecinco]]'', ''Campamento de verano'' per a, segons ella, pagar els seus deutes en l'[[Agència Tributària]]. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[2013]] publicà dos obres: ''Liquidación por derribo'', una llectura crítica de la situació econòmica espanyola, i ''Tu corazón no está bien de la cabeza: cómo salí de una relación tóxica''. | ||
| + | |||
| + | Durant [[2015]] formà part temporalment de [[Mensa España]], associació internacional que reconeix entre els seus membres als qui presenten una inteligència major a la del 98 % de la població. | ||
| + | |||
| + | == Influències == | ||
| + | |||
| + | El modo en que Etxebarria enfoca i tracta en les seues obres aspectes com el paper de la dòna en la societat actual, la maternitat, el feminisme, la sexualitat, les relacions socials o els estereotips de gènero ha segut objecte de diversos anàlisis des de l'àmbit acadèmic, universitari i lliterari. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| − | ( | + | === Narrativa === |
| + | |||
| + | * Amor, curiosidad, prozac y dudas (1997) | ||
| + | * Beatriz y los cuerpos celestes (1998). Premi Nadal | ||
| + | * Nosotras que no somos como las demás (1999) | ||
| + | * De todo lo visible y lo invisible (2001). Premi Primavera de Novela | ||
| + | * Una historia de amor como otra cualquiera (2003) | ||
| + | * Un milagro en equilibrio (2004). Premi Planeta | ||
| + | * Cosmofobia (2007) | ||
| + | * Lo verdadero es un momento de lo falso (2010) | ||
| + | * El contenido del silencio (2011) | ||
| + | * Dios no tiene tiempo libre (2013) | ||
| + | * Cuentos clásicos para chicas modernas (2013) | ||
| + | * Le don empoisonné de la folie (2017) | ||
| + | * Por qué el amor nos duele tanto (2017) | ||
| + | * Selene y los cuatro elementos (2021) | ||
| + | |||
| + | === Poesia === | ||
| + | |||
| + | * Estación de infierno (2001) | ||
| + | * Actos de amor y de placer (2004) | ||
| + | * Batirse en vuelo (2017) | ||
| + | |||
| + | === Ensaig === | ||
| + | |||
| + | * La historia de Kurt y Courtney: aguanta esto (1996) | ||
| + | * La Eva futura. La letra futura (2000) | ||
| + | * En brazos de la mujer fetiche (2002), en colaboració en Sonia Núñez Puente | ||
| + | * Courtney y yo (2004) (reedició). | ||
| + | * Ya no sufro por amor (2005) | ||
| + | * El club de las malas madres (2009), en colaboració en Goyo Bustos | ||
| + | * Lo que los hombres no saben - El sexo contado por las mujeres, coautora y editora (2009) | ||
| + | * Liquidación por derribo. Cómo se gestó la que está cayendo (2013) | ||
| + | * Tu corazón no está bien de la cabeza. Cómo salí de una relación tóxica (2013) | ||
| + | * Más peligroso es no amar (2016) | ||
| + | * Mujeres extraordinarias. Una historia de mentiras (2019) | ||
| + | * La escritura que cura (2024) | ||
| + | |||
| + | === Teatre === | ||
| + | |||
| + | * Flores para Sally (2014) | ||
| + | * Dios no tiene tiempo libre (2014) | ||
| + | |||
| + | === Guions === | ||
| + | |||
| + | * Sobreviviré (1999). Dirigit per David Menkes i Alfonso Albacete. | ||
| + | * Amor, curiosidad, prozac y dudas (2001). Dirigit per Miguel Santesmases. | ||
| + | * La mujer de mi vida (2001). Dirigit per Antonio del Real. | ||
| + | * I love you, baby (2001). Dirigit per Alfonso Albacete i David Menkes. | ||
| + | |||
| + | === Atres === | ||
| + | |||
| + | * La vida por delante: voces desde y hacia Palestina (2005), com a editora. | ||
| + | * Vulgaria de Francisco Villena (2009), com a prologuiste. | ||
== Premis i guardons == | == Premis i guardons == | ||
| − | ( | + | * Premi Nadal per ''Beatriz y los cuerpos celestes'' (1997). |
| + | * Premi Primavera de Novela per ''De todo lo visible y lo invisible'' (2001). | ||
| + | * Premi Planeta per ''Un milagro en equilibrio'' (2004). | ||
| + | * Premi Barcarola de poesía per ''Actos de amor y placer'' (2004). | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 13:18 19 feb 2026
| Lucía María Echevarría de Asteinza | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritora i poeta. | ||
| Naiximent: | 7 de decembre de 1966 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Lucía María Echevarría de Asteinza, coneguda per Lucía Etxebarria (Valéncia, 7 de decembre de 1966), és una escritora i poeta valenciana, coneguda per haver guanyat el Premi Nadal, el Premi Primavera de Novela, el Premi Planeta i el Premi Barcarola de poesia.
BiografiaEditar
Lucía Etxebarria naixqué en la ciutat de Valéncia, filla d'un matrimoni de Bermeo (Viscaya), fon la menor de sèt germans. Posteriorment es traslladà a Madrit, a on es llicencià en Filologia anglesa i Periodisme.
Trayectòria lliteràriaEditar
El seu primer llibre fon una biografia novelada de Courtney Love i Kurt Cobain, La historia de Kurt y Courtney: aguanta esto (1996). La seua primera novela, Amor, curiosidad, prozac y dudas (1997), rebé el respal d'Ana María Matute i ha segut considerada representativa de la lliteratura de la generació X en Espanya, sent adaptada al cine en 2001. Posteriorment, l'obra generà controvèrsia en contindre frases completes de la novela Prozac Nation. A l'any següent guanyà el Premi Nadal en la seua segona novela, Beatriz y los cuerpos celestes (1998).
En Nosotras que no somos como las demás (1999) construïx una novela l'estructura de la qual, varis relats entrellaçats de personages que es repetixen, recorda al seu debut narratiu, inspirat a la seua volta en Esclavos de Nueva York, de Tama Janowitz. En eixe mateix any realisa el guió de la película Sobreviviré en David Menkes i Alfonso Albacete, en els qui també firmà el guió de I love you baby (2001). Eixe any també escrigué el guió de La mujer de mi vida d'Antonio del Real.
En setembre de l'any 2000 es traslladà a Escòcia per a treballar en l'Universitat d'Aberdeen, a on impartí classes d'escritura de guions i participà en diversos seminaris i conferències. En novembre del mateix any fon investida doctora honoris causa en Lletres per eixa universitat. La Eva futura. La letra futura (2000) arreplega ensajos de temàtica feminista. Frut de la seua estància escocesa és l'ensaig En brazos de la mujer fetiche (2002), escrit en colaboració en Sonia Núñez Puente. En 2002 obtingué un lloc com a escritora resident en l'Universitat McGill de Montreal.
Tornà a la narrativa en De todo lo visible y lo invisible (2001) guanyadora del Premi Primavera de Novela, i en 2003 publicà el llibre de relats Una historia de amor como otra cualquiera. Posteriorment, en 2004, reedità la seua primera obra, ara baix el títul Courtney y yo, incorporant una primera part nova. En Un milagro en equilibrio (2004), novela centrada en l'experiència de la maternitat, obtingué el Premi Planeta en 2004. En 2005 arreplega i traduix La vida por delante: voces desde y hacia Palestina, publicat per l'editorial Fundamentos, i es convertí en editora de la colecció Astarté de l'editorial Mr Ediciones.
També ha publicat obres de poesia. En este gènero debutà en Estación de infierno (2001), i en 2004 publicà Actos de amor y placer, en el que guanyà el XX Premi Barcarola. En 2005 publicà Ya no sufro por amor, un llibre que l'autora definix com una aspirina i en el que tracta de desmontar lo que considera el «mit modern consumiste de l'amor romàntic». En 2007 publicà una nova novela anomenada Cosmofobia, en la que narra la vida de vint personages que tenen en comú viure en el madrileny barri de Lavapiés.
En 2009 publicà en colaboració en Goyo Bustos un ensaig titulat El club de las malas madres, en reflexions i consells sobre la tasca de ser mare, pare o mestre de chiquets en estos temps. En 2010 veu la llum la novela Lo verdadero es un momento de lo falso.
En decembre de l'any 2011 Lucía anuncià la seua retirada indefinida del món lliterari com a forma de protesta contra la pirateria. En febrer de 2012 inicià, junt en varis colaboradors, un magazin digital, AllegraMag. Este desaparegué un any despuix despuix del seu escàs acolliment. En 2013 participà en un programa de reality show de Telecinco, Campamento de verano per a, segons ella, pagar els seus deutes en l'Agència Tributària.
En l'any 2013 publicà dos obres: Liquidación por derribo, una llectura crítica de la situació econòmica espanyola, i Tu corazón no está bien de la cabeza: cómo salí de una relación tóxica.
Durant 2015 formà part temporalment de Mensa España, associació internacional que reconeix entre els seus membres als qui presenten una inteligència major a la del 98 % de la població.
InfluènciesEditar
El modo en que Etxebarria enfoca i tracta en les seues obres aspectes com el paper de la dòna en la societat actual, la maternitat, el feminisme, la sexualitat, les relacions socials o els estereotips de gènero ha segut objecte de diversos anàlisis des de l'àmbit acadèmic, universitari i lliterari.
ObraEditar
NarrativaEditar
- Amor, curiosidad, prozac y dudas (1997)
- Beatriz y los cuerpos celestes (1998). Premi Nadal
- Nosotras que no somos como las demás (1999)
- De todo lo visible y lo invisible (2001). Premi Primavera de Novela
- Una historia de amor como otra cualquiera (2003)
- Un milagro en equilibrio (2004). Premi Planeta
- Cosmofobia (2007)
- Lo verdadero es un momento de lo falso (2010)
- El contenido del silencio (2011)
- Dios no tiene tiempo libre (2013)
- Cuentos clásicos para chicas modernas (2013)
- Le don empoisonné de la folie (2017)
- Por qué el amor nos duele tanto (2017)
- Selene y los cuatro elementos (2021)
PoesiaEditar
- Estación de infierno (2001)
- Actos de amor y de placer (2004)
- Batirse en vuelo (2017)
EnsaigEditar
- La historia de Kurt y Courtney: aguanta esto (1996)
- La Eva futura. La letra futura (2000)
- En brazos de la mujer fetiche (2002), en colaboració en Sonia Núñez Puente
- Courtney y yo (2004) (reedició).
- Ya no sufro por amor (2005)
- El club de las malas madres (2009), en colaboració en Goyo Bustos
- Lo que los hombres no saben - El sexo contado por las mujeres, coautora y editora (2009)
- Liquidación por derribo. Cómo se gestó la que está cayendo (2013)
- Tu corazón no está bien de la cabeza. Cómo salí de una relación tóxica (2013)
- Más peligroso es no amar (2016)
- Mujeres extraordinarias. Una historia de mentiras (2019)
- La escritura que cura (2024)
TeatreEditar
- Flores para Sally (2014)
- Dios no tiene tiempo libre (2014)
GuionsEditar
- Sobreviviré (1999). Dirigit per David Menkes i Alfonso Albacete.
- Amor, curiosidad, prozac y dudas (2001). Dirigit per Miguel Santesmases.
- La mujer de mi vida (2001). Dirigit per Antonio del Real.
- I love you, baby (2001). Dirigit per Alfonso Albacete i David Menkes.
AtresEditar
- La vida por delante: voces desde y hacia Palestina (2005), com a editora.
- Vulgaria de Francisco Villena (2009), com a prologuiste.
Premis i guardonsEditar
- Premi Nadal per Beatriz y los cuerpos celestes (1997).
- Premi Primavera de Novela per De todo lo visible y lo invisible (2001).
- Premi Planeta per Un milagro en equilibrio (2004).
- Premi Barcarola de poesía per Actos de amor y placer (2004).