Diferència entre les revisions de "Ralph Waldo Emerson"

| image =  

El pare era un pastor [[Unitarisme|unitariste]] que va morir per un càncer d'estòmec casi dos semanes abans que Emerson complira huit anys, deixant a la seua família en una absoluta pobrea, de la que varen eixir acceptant la caritat i admetent hostes. Fon criat per sa mare, en l'ajuda d'una atra dòna de la família, la seua tia Mary Moody Emerson, que va tindre un efecte particular en Ralph. Vixqué algunes temporades en la família i mantingué en Emerson una constant correspondència fins a la seua mort en [[1863]]. Sa mare se les va arreglar per a que tots els seus fills pogueren ser admesos en l'[[Universitat de Harvard]] en beques, i allí fon a parar Ralph Waldo quan contava catorze anys.

La seua ensenyança formal va començar en la Boston Latin School en l'any [[1812]], quan ell tenia nou anys. En octubre de [[1817]], quan tenia quatorze anys, anà al Harvard College i fon elegit com a mensager aprenent a les órdens del president de l'institució. La seua tasca era acusar als seus companyers en les seues activitats delictives informant-ho a la facultat. Entretant, Emerson va començar a dur una llista dels llibres que havia llegit i va començar un diari en una série d'anotadors que serien cridats Wide World. Realisà treballs extra per a cobrir les seues despeses escolars, inclós el de mosso per als Junior Commons i ocasionalment treballant com a mestre en el seu tio Samuel en [[Waltham]], Massachusetts.  

El germà d'Emerson, Edward, dos anys més jove que ell, va entrar a l'oficina de l'advocat Daniel Webster despuix d'haver-se graduat en [[Harvard]]. La salut psíquica d'Edward va començar a deteriorar-se i ràpidament va sofrir un colapse mental; fon dut a l'asil McLean en juny de [[1828]], a l'edat de 23 anys. A pesar de que va recuperar el seu equilibri mental, va morir en [[1834]] per una [[tuberculosis]] que aparentment arrastrava de temps arrere. Un atre dels seus brillants i prometedors germans, Charles, naixcut en [[1808]], va morir en [[1836]], també de tuberculosis, sent la tercera persona del seu círcul propenc en morir en un periodo de pocs anys.

Va conéixer a la seua primera esposa, Ellen Louisa Tucker, en [[Concord]] ([[New Hampshire]]), el [[Nadal|dia de Nadal]] de [[1827]], casant-se quan ella tenia solament 18 anys. La parella es va mudar a [[Boston]], junt a la mare d'Emerson, qui va viajar en ells per a cuidar d'Ellen que ya sofria de tuberculosis. Menys de dos anys despuix, Ellen moria a l'edat de 20 anys el 8 de febrer de [[1831]], despuix d'exhalar les seues últimes paraules: «No vaig oblidar la pau i l'alegria». En una anotació en el seu diari en data del 29 de març de [[1832]], Emerson va escriure, «Vaig visitar la tomba d'Ellen i vaig obrir el seu llit».  

Emerson fon convidat per la Second Church (Iglésia de tall unitari) per a servir de pastor agregat i va ingressar en l'orde l'11 de giner de [[1829]]. El seu salari inicial fon de 1.200 [[Dólar|dólars]], creixent a 1.400 en juliol, i junt a les seues responsabilitats en l'iglésia va prendre unes atres: fon capellà de la llegislatura en [[Massachusetts]] i membre del comité de l'escola de Boston. Estes activitats el varen mantindre ocupat, a pesar de que en este periodo, enfrontant la propenca mort de la seua esposa, va començar a dubtar de les seues pròpies creències.

Despuix de la mort de la seua esposa, va començar a estar en desacort en els métodos de l'Iglésia, escrivint en el seu diari en juny de [[1832]]: