Diferència entre les revisions de "Ralph Waldo Emerson"
Sense resum d'edició |
|||
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Ralph Waldo Emerson | | nom = Ralph Waldo Emerson | ||
| image = | | image = [[File:Ralph Waldo Emerson ca1857 retouched.jpg|250px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]] | | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]] | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Naixqué en Boston, Massachusetts, el 25 de maig de 1803, fill de Ruth Haskins i William Emerson, un ministre unitari. Fon nomenat Ralph com el germà de sa mare, i Waldo com el pare de la seua besyaya. Fon el segon de cinc fills que varen sobreviure fins a l'edat adulta; els atres varen ser William, Edward, Robert Bulkeley i Charles. Els atres tres chiquets —Phebe, John Clarke i Mary Caroline— varen morir en edat primerenca. | Naixqué en Boston, Massachusetts, el 25 de maig de 1803, fill de Ruth Haskins i William Emerson, un ministre unitari. Fon nomenat Ralph com el germà de sa mare, i Waldo com el pare de la seua besyaya. Fon el segon de cinc fills que varen sobreviure fins a l'edat adulta; els atres varen ser William, Edward, Robert Bulkeley i Charles. Els atres tres chiquets —Phebe, John Clarke i Mary Caroline— varen morir en edat primerenca. | ||
El pare era un pastor [[Unitarisme|unitariste]] que va morir per un càncer d'estòmec casi dos semanes abans que Emerson complira huit anys, deixant a la seua família en una absoluta pobrea, de la que varen eixir acceptant la caritat i admetent hostes. Fon criat per sa mare, en l'ajuda d'una atra dòna de la família, la seua tia Mary Moody Emerson, que va tindre un efecte particular en Ralph. Vixqué algunes temporades en la família i mantingué en Emerson una constant correspondència fins a la seua mort en [[1863]]. Sa mare se les va arreglar per a que tots els seus fills pogueren ser admesos en l'[[Universitat de Harvard]] en beques, i allí fon a parar Ralph Waldo quan contava catorze anys. | El pare era un pastor [[Unitarisme|unitariste]] que va morir per un [[càncer]] d'estòmec casi dos semanes abans que Emerson complira huit anys, deixant a la seua família en una absoluta pobrea, de la que varen eixir acceptant la caritat i admetent hostes. Fon criat per sa mare, en l'ajuda d'una atra dòna de la família, la seua tia Mary Moody Emerson, que va tindre un efecte particular en Ralph. Vixqué algunes temporades en la família i mantingué en Emerson una constant correspondència fins a la seua mort en l'any [[1863]]. Sa mare se les va arreglar per a que tots els seus fills pogueren ser admesos en l'[[Universitat de Harvard]] en beques, i allí fon a parar Ralph Waldo quan contava catorze anys. | ||
La seua ensenyança formal va començar en la Boston Latin School en l'any [[1812]], quan ell tenia nou anys. En octubre de [[1817]], quan tenia quatorze anys, anà al Harvard College i fon elegit com a mensager aprenent a les órdens del president de l'institució. La seua tasca era acusar als seus companyers en les seues activitats delictives informant-ho a la facultat. Entretant, Emerson va començar a dur una llista dels llibres que havia llegit i va començar un diari en una série d'anotadors que serien cridats Wide World. Realisà treballs extra per a cobrir les seues despeses escolars, inclós el de mosso per als Junior Commons i ocasionalment treballant com a mestre en el seu tio Samuel en [[Waltham]], Massachusetts. | La seua ensenyança formal va començar en la Boston Latin School en l'any [[1812]], quan ell tenia nou anys. En [[octubre]] de [[1817]], quan tenia quatorze anys, anà al Harvard College i fon elegit com a mensager aprenent a les órdens del president de l'institució. La seua tasca era acusar als seus companyers en les seues activitats delictives informant-ho a la facultat. Entretant, Emerson va començar a dur una llista dels llibres que havia llegit i va començar un diari en una série d'anotadors que serien cridats Wide World. Realisà treballs extra per a cobrir les seues despeses escolars, inclós el de mosso per als Junior Commons i ocasionalment treballant com a mestre en el seu tio Samuel en [[Waltham]], Massachusetts. | ||
En l'universitat va escomençar el seu famós ''Diari'', una antologia i frases de passages que li sorprenien o admiraven en les seues llectures, en els seus corresponents comentaris que va acabar alcançant els 182 volums i que seria la base d'a on extrauria les seues obres posteriors, des dels seus sermons fins a les seues conferències i ensajos. Despuix d'obtindre el seu títul en un expedient acadèmic molt més discret que els dels seus germans, va ajudar al seu germà William en una escola de senyoretes que havia establit en la casa de sa mare, despuix d'haver fundat la seua pròpia escola en [[Chelmsford]], Massachusetts. | En l'universitat va escomençar el seu famós ''Diari'', una antologia i frases de passages que li sorprenien o admiraven en les seues llectures, en els seus corresponents comentaris que va acabar alcançant els 182 volums i que seria la base d'a on extrauria les seues obres posteriors, des dels seus sermons fins a les seues conferències i ensajos. Despuix d'obtindre el seu títul en un expedient acadèmic molt més discret que els dels seus germans, va ajudar al seu germà William en una escola de senyoretes que havia establit en la casa de sa mare, despuix d'haver fundat la seua pròpia escola en [[Chelmsford]], Massachusetts. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
Quan el seu germà William va partir a [[Gotinga]] ([[Alemània]]) per a fer estudis de teologia, Emerson va assumir la direcció de l'escola, lo que va assegurar la seua manutenció llarcs anys i li va deixar temps suficient per a estudiar teologia en la Harvard Divinity School i convertir-se aixina mateix en pastor unitari en [[1829]]. | Quan el seu germà William va partir a [[Gotinga]] ([[Alemània]]) per a fer estudis de teologia, Emerson va assumir la direcció de l'escola, lo que va assegurar la seua manutenció llarcs anys i li va deixar temps suficient per a estudiar teologia en la Harvard Divinity School i convertir-se aixina mateix en pastor unitari en [[1829]]. | ||
El germà d'Emerson, Edward, dos anys més jove que ell, va entrar a l'oficina de l'advocat Daniel Webster despuix d'haver-se graduat en [[Harvard]]. La salut psíquica d'Edward va començar a deteriorar-se i ràpidament va sofrir un colapse mental; fon dut a l'asil McLean en juny de [[1828]], a l'edat de 23 anys. A pesar de que va recuperar el seu equilibri mental, va morir en [[1834]] per una [[tuberculosis]] que aparentment arrastrava de temps arrere. Un atre dels seus brillants i prometedors germans, Charles, naixcut en [[1808]], va morir en [[1836]], també de tuberculosis, sent la tercera persona del seu círcul propenc en morir en un periodo de pocs anys. | El germà d'Emerson, Edward, dos anys més jove que ell, va entrar a l'oficina de l'advocat Daniel Webster despuix d'haver-se graduat en [[Harvard]]. La salut psíquica d'Edward va començar a deteriorar-se i ràpidament va sofrir un colapse mental; fon dut a l'asil McLean en [[juny]] de [[1828]], a l'edat de 23 anys. A pesar de que va recuperar el seu equilibri mental, va morir en [[1834]] per una [[tuberculosis]] que aparentment arrastrava de temps arrere. Un atre dels seus brillants i prometedors germans, Charles, naixcut en [[1808]], va morir en l'any [[1836]], també de tuberculosis, sent la tercera persona del seu círcul propenc en morir en un periodo de pocs anys. | ||
Va conéixer a la seua primera esposa, Ellen Louisa Tucker, en [[Concord]] ([[New Hampshire]]), el [[Nadal|dia de Nadal]] de [[1827]], casant-se quan ella tenia solament 18 anys. La parella es va mudar a [[Boston]], junt a la mare d'Emerson, qui va viajar en ells per a cuidar d'Ellen que ya sofria de tuberculosis. Menys de dos anys despuix, Ellen moria a l'edat de 20 anys el 8 de febrer de [[1831]], despuix d'exhalar les seues últimes paraules: «No vaig oblidar la pau i l'alegria». En una anotació en el seu diari en data del 29 de març de [[1832]], Emerson va escriure, «Vaig visitar la tomba d'Ellen i vaig obrir el seu llit». | Va conéixer a la seua primera esposa, Ellen Louisa Tucker, en [[Concord]] ([[New Hampshire]]), el [[Nadal|dia de Nadal]] de [[1827]], casant-se quan ella tenia solament 18 anys. La parella es va mudar a [[Boston]], junt a la mare d'Emerson, qui va viajar en ells per a cuidar d'Ellen que ya sofria de tuberculosis. Menys de dos anys despuix, Ellen moria a l'edat de 20 anys el [[8 de febrer]] de [[1831]], despuix d'exhalar les seues últimes paraules: «No vaig oblidar la pau i l'alegria». En una anotació en el seu diari en data del [[29 de març]] de [[1832]], Emerson va escriure, «Vaig visitar la tomba d'Ellen i vaig obrir el seu llit». | ||
Emerson fon convidat per la Second Church (Iglésia de tall unitari) per a servir de pastor agregat i va ingressar en l'orde l'11 de giner de [[1829]]. El seu salari inicial fon de 1.200 [[Dólar|dólars]], creixent a 1.400 en juliol, i junt a les seues responsabilitats en l'iglésia va prendre unes atres: fon capellà de la llegislatura en [[Massachusetts]] i membre del comité de l'escola de Boston. Estes activitats el varen mantindre ocupat, a pesar de que en este periodo, enfrontant la propenca mort de la seua esposa, va començar a dubtar de les seues pròpies creències. | Emerson fon convidat per la Second Church (Iglésia de tall unitari) per a servir de pastor agregat i va ingressar en l'orde l'[[11 de giner]] de [[1829]]. El seu salari inicial fon de 1.200 [[Dólar|dólars]], creixent a 1.400 en [[juliol]], i junt a les seues responsabilitats en l'iglésia va prendre unes atres: fon capellà de la llegislatura en [[Massachusetts]] i membre del comité de l'escola de Boston. Estes activitats el varen mantindre ocupat, a pesar de que en este periodo, enfrontant la propenca mort de la seua esposa, va començar a dubtar de les seues pròpies creències. | ||
Despuix de la mort de la seua esposa, va començar a estar en desacort en els métodos de l'Iglésia, escrivint en el seu diari en juny de [[1832]]: | Despuix de la mort de la seua esposa, va començar a estar en desacort en els métodos de l'Iglésia, escrivint en el seu diari en [[juny]] de [[1832]]: | ||
{{Cita|Vaig pensar moltes voltes que, per a ser un bon ministre, era necessari abandonar el ministeri. La professió és antiquada. En una edat alterada, venerem les formes mortes dels nostres antepassats.}} | {{Cita|Vaig pensar moltes voltes que, per a ser un bon ministre, era necessari abandonar el ministeri. La professió és antiquada. En una edat alterada, venerem les formes mortes dels nostres antepassats.}} | ||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
{{Cita|El major guany és ser un mateixa en un món que intenta constantment convertir-te en una atra cosa.|Ralph Waldo Emerson}} | {{Cita|El major guany és ser un mateixa en un món que intenta constantment convertir-te en una atra cosa.|Ralph Waldo Emerson}} | ||
== Referències == | |||
* [https://www.poetryfoundation.org/poets/ralph-waldo-emerson «Poems by Ralph Waldo Emerson». Poetry Foundation] | |||
* Saña Alcón, Heleno (2008). Atlas del pensamiento universal. Almuzara. p. 163. ISBN 978-84-92516-04-9 | |||
== Bibliografia == | |||
* Jean McClure Mudge (ed.), Mr Emerson's Revolution. Cambridge, UK: Open Book Publishers, 2015.https://doi.org/10.11647/OBP.0065 | |||
* VV. AA., Historia de la literatura norteamericana, dir. por Emory Elliot, Madrid, Cátedra, 1991 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Ralph Waldo Emerson}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ralph_Waldo_Emerson Ralph Waldo Emerson en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Ralph_Waldo_Emerson Ralph Waldo Emerson en Wikipedia] | ||