Diferència entre les revisions de "Francisco Palanca i Roca" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre valencià, principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].

{{Infobox escritor

| nom = Francisco Palanca i Roca

| image = FranciscoPalancayRoca.jpg

| grandària = 300px

| descripció =

| seudònim =

| naixcut = [[1834]]

| nascuda =

| lloc_de_naiximent = [[Alzira]], [[Valéncia]]

| mort = [[1897]]

| morta =

| lloc_de_mort = Valéncia

| ocupació = Escritor

| país = [[Espanya]]

| periodo = [[Sigle XIX]]

| gènero = Teatre, drama

| temàtica =

| moviment =

| primeres_obres =

| obres_magnes = ''Llàgrimes d'una donzella''

''

| influències =

| influenciat =

| influenciada =

| premis =

| lloc web =

| firma =

| notes a peu =

}}

'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - † [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre [[Comunitat Valenciana|valencià]], principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].

En la seua memòria se concedixc cada any el ''Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca'' en el marc dels ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.''

Llínea 5:

Llínea 35:

== Biografia ==

Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i ~~després~~ de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.

Sent un chiquet, la necessitat de millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en l'any [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.

Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc ~~després~~ va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[~~Jacinto Labayla~~]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.

Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.

La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.

Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i ~~torná~~ a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles y El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.

Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En l'any [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i tornà a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles i El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.

Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.

Estava casat des de l'any [[1865]] en Juana Labayla.

== Obra ==

Llínea 22:

Llínea 52:

* ''¡¡El sòl de Rusafa!!: sarsuela en un acte, y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Ròca ; música de Juan García y Catalá''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.

Original: Valencia, José Mateu Garín, 1861.

* ''Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : ~~comedia~~ bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.

* ''Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : comèdia bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.

Original: Játiva, Blas Bellver, 1867.

* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers, de costums valensianes / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana. Biblioteca Universitaria.

Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870).

* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.

Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León).

Llínea 50:

Llínea 80:

*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=6297| Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Francisco Palanca i Roca]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Dramaturcs]]

[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]

[[Categoria:Dramaturcs d'Espanya del sigle XIX]]

[[Categoria:Escritors ~~de la Comunitat Valenciana]]~~

[[Categoria:Escritors valencians]]

~~[[Categoria:Naturals de la província de València~~]]

[[Categoria:Dramaturcs valencians]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]

~~[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XIX]]~~

~~[[Categoria:Alzira]]~~

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre valencià, principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].
+{{Infobox escritor
+| nom              = Francisco Palanca i Roca
+| image            = FranciscoPalancayRoca.jpg
+| grandària        = 300px
+| descripció       =
+| seudònim         =
+| naixcut          = [[1834]]
+| nascuda           =
+| lloc_de_naiximent = [[Alzira]], [[Valéncia]]
+| mort              = [[1897]]
+| morta             =
+| lloc_de_mort      = Valéncia
+| ocupació          = Escritor
+| país              = [[Espanya]]
+| periodo           = [[Sigle XIX]]
+| gènero            = Teatre, drama
+| temàtica          =
+| moviment          =
+| primeres_obres    =
+| obres_magnes      = ''Llàgrimes d'una donzella''
+''
+| influències       =
+| influenciat       =
+| influenciada      =
+| premis            =
+| lloc web          =
+| firma         =
+| notes a peu       =
+}}
+'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - † [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre [[Comunitat Valenciana|valencià]], principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].
 En la seua memòria se concedixc cada any el ''Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca'' en el marc dels ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.''
@@ Llínea 5: / Llínea 35: @@
 == Biografia ==
-Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i després de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.
+Sent un chiquet, la necessitat de millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en l'any [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.
-Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc després va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacinto Labayla]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.
+Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.
 La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.
-Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i torná a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles y El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.
+Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En l'any [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i tornà a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles i El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.
-Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.
+Estava casat des de l'any [[1865]] en Juana Labayla.
 == Obra ==
@@ Llínea 22: / Llínea 52: @@
 * ''¡¡El sòl de Rusafa!!: sarsuela en un acte, y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Ròca ; música de Juan García y Catalá''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
 Original: Valencia, José Mateu Garín, 1861.
-* ''Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : comedia bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
+* ''Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : comèdia bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
 Original: Játiva, Blas Bellver, 1867.
 * ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers, de costums valensianes / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana. Biblioteca Universitaria.
 Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870).
 * ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
 Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León).
@@ Llínea 50: / Llínea 80: @@
 *[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=6297| Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Francisco Palanca i Roca]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Dramaturcs]]
 [[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
 [[Categoria:Dramaturcs d'Espanya del sigle XIX]]
-[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
+[[Categoria:Escritors valencians]]
-[[Categoria:Naturals de la província de València]]
 [[Categoria:Dramaturcs valencians]]
 [[Categoria:Escritors en valencià]]
-[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XIX]]
-[[Categoria:Alzira]]