Diferència entre les revisions de "Emberizidae"
Bot: Creant artícul solicitat |
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Els '''emberízidos''' ('''Emberizidae''') és un [[clado]] d'[[aus]] [[paseriforme]]s que es distribuïxen a lo llarc d'[[Amèrica]] i en menor mida en [[Àsia]], [[Àfrica]] i [[Europa]]. | Els '''emberízidos''' ('''Emberizidae''') és un [[clado]] d'[[aus]] [[paseriforme]]s que es distribuïxen a lo llarc d'[[Amèrica]] i en menor mida en [[Àsia]], [[Àfrica]] i [[Europa]]. | ||
| Llínea 9: | Llínea 7: | ||
La majoria d'estes aus són [[Monogàmia|monógamas]], i algunes espècies també són [[Poligàmia|polígamas]]. L'época de reproducció és l'época en major oferta d'invertebrats per a alimentar a les crío, en zones templades els mesos d'estiu, en espècies tropicals l'época de pluges. Moltes espècies es reproduïxen més d'una volta a l'any. Els nius en la seua majoria oberts es construïxen prop del sol fins a una altura d'un metro, màxim fins a una altura de sis metros. Les femelles posen de tres a cinc ous. Estos tenen un color base clar i, a voltes, tenen taques i taques. No obstant, en la majoria de les espècies, els ous mostren florituras,<ref>{{Cita web|url=https://dle.raer.és/floritura?m=form|títul=Floritura. Adorn especialment aparatoso o complicat|fechaacceso=2024-maig-31}}</ref> garabatos i llínees molt fines. Normalment, l'au progenitora femella es reproduïx sola, sent alimentada pel macho durant la temporada de reproducció. Les crío que naixen s'alimenten principalment d'insectes i empluman<ref>{{Cita web|url=https://dle.raer.és/emplumar|títul=Posar plomes|fechaacceso=2024-maig-31|nom=© Real Acadèmia Espanyola, 2024.|any=2024}}</ref> de nou a dotze dies despuix de la [[eclosió]]. | La majoria d'estes aus són [[Monogàmia|monógamas]], i algunes espècies també són [[Poligàmia|polígamas]]. L'época de reproducció és l'época en major oferta d'invertebrats per a alimentar a les crío, en zones templades els mesos d'estiu, en espècies tropicals l'época de pluges. Moltes espècies es reproduïxen més d'una volta a l'any. Els nius en la seua majoria oberts es construïxen prop del sol fins a una altura d'un metro, màxim fins a una altura de sis metros. Les femelles posen de tres a cinc ous. Estos tenen un color base clar i, a voltes, tenen taques i taques. No obstant, en la majoria de les espècies, els ous mostren florituras,<ref>{{Cita web|url=https://dle.raer.és/floritura?m=form|títul=Floritura. Adorn especialment aparatoso o complicat|fechaacceso=2024-maig-31}}</ref> garabatos i llínees molt fines. Normalment, l'au progenitora femella es reproduïx sola, sent alimentada pel macho durant la temporada de reproducció. Les crío que naixen s'alimenten principalment d'insectes i empluman<ref>{{Cita web|url=https://dle.raer.és/emplumar|títul=Posar plomes|fechaacceso=2024-maig-31|nom=© Real Acadèmia Espanyola, 2024.|any=2024}}</ref> de nou a dotze dies despuix de la [[eclosió]]. | ||
[[Categoria:Emberizidae]] | |||
[[Categoria:Famílies d'aus]] | |||
[[Categoria: | |||
Última revisió del 22:00 7 jul 2026
Els emberízidos (Emberizidae) és un clado d'aus paseriformes que es distribuïxen a lo llarc d'Amèrica i en menor mida en Àsia, Àfrica i Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]Els emberízidos són aus de tamany menut a mijà que alcancen una llongitut de dèu a 24 centímetros (gènero Pipilo) . La majoria de les espècies alcancen una llongitut corporal de 15 centímetros. Els machos solen ser una miqueta més grans que les femelles. Abdós sexes són similars en el color bàsic majorment marró o gris, pero els machos casi sempre es dibuixen en més contrast. En general, les espècies d'esta família tenen un físic i proporcions molt similars.[1] Encara que les espècies són predominantment habitants del sol o dels arbres, el tamany de les pates és comparable en totes les espècies. Com a menjadors de llavors, estes aus tenen picos cònics que s'estretixen fins a un punt.
Reproducció
[editar | editar còdic]La majoria d'estes aus són monógamas, i algunes espècies també són polígamas. L'época de reproducció és l'época en major oferta d'invertebrats per a alimentar a les crío, en zones templades els mesos d'estiu, en espècies tropicals l'época de pluges. Moltes espècies es reproduïxen més d'una volta a l'any. Els nius en la seua majoria oberts es construïxen prop del sol fins a una altura d'un metro, màxim fins a una altura de sis metros. Les femelles posen de tres a cinc ous. Estos tenen un color base clar i, a voltes, tenen taques i taques. No obstant, en la majoria de les espècies, els ous mostren florituras,[2] garabatos i llínees molt fines. Normalment, l'au progenitora femella es reproduïx sola, sent alimentada pel macho durant la temporada de reproducció. Les crío que naixen s'alimenten principalment d'insectes i empluman[3] de nou a dotze dies despuix de la eclosió.