Procellariidae

Els proceláridos (Procellariidae) són una família d'aus marines pelágicas del orde de les Procellariiformes que agrupa als petreles (o patins), pardelas, fardelas, abatros marins, fulmares, rurus i ànets petreles. Formen un grup d'aus pròpies de les mars fredes, estretament emparentades en els albatros, paíños i potoyuncos. La distribució natural dels petreles, i sobretot del petrel jagant antàrtic (Macronectes giganteus), és ben extensa, comprenent totes les mars del hemisferi sur, des de les costes de la Antàrtida fins al tròpic de #Capricorn.

És la família més numerosa dins del orde de les Procellariiformes, cridades antigament tubinares. El ranc de tamanys va, des del abanto marí antàrtic, que és casi tan gran com un albatros (aproximadament 3,50 m d'envergadura), fins al petrel coloma chic, tan menut com el més gran dels paíños. S'alimenten de peixos, calamars i crustacis, a els qui cacen volant a molt baixa altura de l'aigua, casi roçant-la, en la finalitat de llançar-se en més facilitat sobre el seu assut. Totes les espècies d'esta família són aus que viagen llargues distàncies; moltes d'elles mamprenen migracions trans-equatorials. Crían en colónies, formant parelles monógamas i anidando any rere any en el mateix lloc. Totes les espècies posen un sol ou per época d'crío. El seu periodo d'incubació i de creiximent de la crío fins que pot mamprendre el vol és excepcionalment llarc, comparat en atres aus.

Moltes espècies d'esta família, en época d'crío, formen poblacions que alcancen varis millons de parelles; en canvi unes atres no junten a més de 200 aus. Tradicionalment els humans han explotat moltes espècies de fulmares i pardelas per a obtindre menjar, combustible i esc, una pràctica que hui continua en una manera controlada. Moltes espècies es veuen amenaçades per espècies introduïdes que ataquen els adults i als pollets en les colónies d'crío, aixina com per la peixca en palangre, ya que els adults acodixen a menjar els escs i queden atrapats.