Diferència entre les revisions de "Machaeropterus pyrocephalus"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx per [[Perú]], [[Bolívia]], [[Brasil]] i [[Veneçola]]. En Perú i nort de Bolívia es troba en el [[piedemonte]] dels [[cordillera dels Vages|Vages]] fins a 1500 {{esd|[[m s. n. m.]]}} d'altitut. En Brasil té una àmplia distribució que comprén els estats de [[Rondonia]], [[Amazones (Brasil)|Amazones]], [[Acre (Brasil)|Acre]], [[Pará]], [[Goiás]], [[Mate Grosso]] i [[Tocantins]]. En Veneçola es distribuïx únicament pel sur, en l'estat d'[[estat Bolívar|Bolívar]]. | Es distribuïx per [[Perú]], [[Bolívia]], [[Brasil]] i [[Veneçola]]. En Perú i nort de Bolívia es troba en el [[piedemonte]] dels [[cordillera dels Vages|Vages]] fins a 1500 {{esd|[[m s. n. m.]]}} d'altitut. En Brasil té una àmplia distribució que comprén els estats de [[Rondonia]], [[Amazones (Brasil)|Amazones]], [[Acre (Brasil)|Acre]], [[Pará]], [[Goiás]], [[Mate Grosso]] i [[Tocantins]]. En Veneçola es distribuïx únicament pel sur, en l'estat d'[[estat Bolívar|Bolívar]].<ref name=cle>{{Clements v2015}}</ref> | ||
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el [[sotobosque]] i les vores de [[pluvisilva|selves humides]] i boscs secundaris madurs; en algunes àrees sembla favorir boscs de transició. Des de 100200 m d'[[altitut]] en Veneçola.<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=ficman1|títul=Fiery-capped Manakin (''Machaeropterus pyrocephalus'')|autor=Kirwan, G.M. & Snow, D. |editor=Billerman, S.M., Keensey, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S.|any=2020 |consultat=2024-03-04|doi=10.2173/bow.ficman1.01}}</ref> | Esta espècie és considerada poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el [[sotobosque]] i les vores de [[pluvisilva|selves humides]] i boscs secundaris madurs; en algunes àrees sembla favorir boscs de transició. Des de 100200 m d'[[altitut]] en Veneçola.<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=ficman1|títul=Fiery-capped Manakin (''Machaeropterus pyrocephalus'')|autor=Kirwan, G.M. & Snow, D. |editor=Billerman, S.M., Keensey, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S.|any=2020 |consultat=2024-03-04|doi=10.2173/bow.ficman1.01}}</ref> | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''M. pyrocephalus'' va ser descrita per primera volta pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[Philip Lutley Sclater]] en 1852 baix el [[nom científic]] ''Pipra pyrocephala''; la [[localitat tipo]] és desconeguda, s'assumix «Ucayali, alt Amazones, Perú». | L'espècie ''M. pyrocephalus'' va ser descrita per primera volta pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[Philip Lutley Sclater]] en 1852 baix el [[nom científic]] ''Pipra pyrocephala''; la [[localitat tipo]] és desconeguda, s'assumix «Ucayali, alt Amazones, Perú». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
=== Subespecies === | === Subespecies === | ||
Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso =26 d'abril de 2016.|any=6.2., 2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]], | Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso =26 d'abril de 2016.|any=6.2., 2016.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]], es reconeixen dos [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica: | ||
* ''Machaeropterus pyrocephalus pallidiceps'' {{versalita|[[John Todd Zimmer|J.T. Zimmer]]}}, 1936 - sur de [[Veneçola]] (baixa vall del [[Rio Caura|Caura]] i mija vall del Caragua, en [[estat Bolívar|Bolívar]], també un únic registre en el noroest d'[[Estat Amazones (Veneçola)|Amazones]]) i extrem nort de [[Brasil]] (nort de [[Roraima]]). | * ''Machaeropterus pyrocephalus pallidiceps'' {{versalita|[[John Todd Zimmer|J.T. Zimmer]]}}, 1936 - sur de [[Veneçola]] (baixa vall del [[Rio Caura|Caura]] i mija vall del Caragua, en [[estat Bolívar|Bolívar]], també un únic registre en el noroest d'[[Estat Amazones (Veneçola)|Amazones]]) i extrem nort de [[Brasil]] (nort de [[Roraima]]). | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:00 8 jul 2026

El saltarín encés[1] (Machaeropterus pyrocephalus), també denominat saltarín cabeciencendido (en Veneçola), saltarín gorro de fòc (en Perú) o manaquín de capa en flames,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Machaeropterus. És natiu d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per Perú, Bolívia, Brasil i Veneçola. En Perú i nort de Bolívia es troba en el piedemonte dels Vages fins a 1500 m s. n. m. d'altitut. En Brasil té una àmplia distribució que comprén els estats de Rondonia, Amazones, Acre, Pará, Goiás, Mate Grosso i Tocantins. En Veneçola es distribuïx únicament pel sur, en l'estat d'Bolívar.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: el sotobosque i les vores de selves humides i boscs secundaris madurs; en algunes àrees sembla favorir boscs de transició. Des de 100200 m d'altitut en Veneçola.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Com molts atres membres de la seua família, el saltarín encés és menut (medix uns 9 cm de llongitut), rechoncho, en una coa i un pico curts. El macho té una cridanera cresta taronja i roja. Les ales són verdes i el cos té un toc rojós. El pit és blanc en llistes roges. La femella és verda dorsalmente i el pit i pancha són blanc verdosos en un matís groc. Les pates són rosáceas.[5]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie M. pyrocephalus va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1852 baix el nom científic Pipra pyrocephala; la localitat tipo és desconeguda, s'assumix «Ucayali, alt Amazones, Perú».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Machaeropterus» es compon de les paraules del grec «μαχαιρα makhaira» que significa ‘gavinet’, ‘daga’, i «πτερος pteros» que significa ‘d'ales’; i el nom de l'espècie «pyrocephalus», es compon de les paraules del grec «purrhos» que significa ‘de color de fòc’, ‘roig’, i «kephalos» que significa ‘de cap’.[6]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird, es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:
- Machaeropterus pyrocephalus pallidiceps J.T. Zimmer, 1936 - sur de Veneçola (baixa vall del Caura i mija vall del Caragua, en Bolívar, també un únic registre en el noroest d'Amazones) i extrem nort de Brasil (nort de Roraima).
- Machaeropterus pyrocephalus pyrocephalus (P.L Sclater, 1852) - localitats àmpliament disperses en l'est del Perú, nort de Bolívia i Amazònia brasilera (principalment en el sur, a l'est fins a Amapá i Goiás).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 26 d'abril de 2016. P. 492.
- ↑ Saltarín Encés Machaeropterus pyrocephalus (Sclater, PL, 1852) en Avibase. Consultada el 26 d'abril de 2016.
- ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2015. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015.
- ↑ Machaeropterus pyrocephalus en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSchulenberg T.S., Stotz D.F., Lane D.F., O'Neill J.P. & Parker III T.A.2008">Schulenberg T.S., Stotz D.F., Lane D.F., O'Neill J.P. & Parker III T.A. (2008). Birds of Peru, Princeton University Press. ISBN 978-0-7136-8673-9.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Machaeropterus , p. 235; pyrocephalus, p. 326»
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards