Diferència entre les revisions de "Sylvilagus aquaticus"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ' |
||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Usen una gran varietat de tàctiques per a evadir als seus depredadors. Poden fugir en llínea recta a una velocitat de fins a 77{{esd}}km/h. També poden córrer en zig-zag o córrer movent-se entre forats i buits dels arbres. Són uns excelents nadadors i se sap que per a amagar-se dels seus perseguidors pot sumergir-se completament en l'aigua, a excepció del nas, i permanéixer immòvils fins que el perill passe. | Usen una gran varietat de tàctiques per a evadir als seus depredadors. Poden fugir en llínea recta a una velocitat de fins a 77{{esd}}km/h. També poden córrer en zig-zag o córrer movent-se entre forats i buits dels arbres. Són uns excelents nadadors i se sap que per a amagar-se dels seus perseguidors pot sumergir-se completament en l'aigua, a excepció del nas, i permanéixer immòvils fins que el perill passe. | ||
== | == Vore també == | ||
* [[Incident del conill]] | * [[Incident del conill]] | ||
Última revisió del 16:20 8 jul 2026
.jpg)
El conill de pantà o conill de ciènaga (Sylvilagus aquaticus) és una espècie de mamífer lagomorfo de la família Leporidae. És una espècie de gran tamany i alcança fins a 3 kg de pes. Viu en zones pantanosas en la regió del riu Mississipi en Estats Units. No es deu confondre en el conill dels pantans (Sylvilagus palustris).
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie habita exclusivament la zona centre-sur d'Estats Units. Li agraden les zones pantanosas, habitant en ciènages de baixa altitut pròximes a l'aigua.
Descripció
[editar | editar còdic]És l'espècie de major tamany d'entre els conills coa de cotó. Al contrari que en la majoria d'espècies d'este gènero, les femelles són aproximadament del mateix tamany que els machos. Les orelles són de tamany mijà, d'aproximadament 6,5 cm i el pes oscila d'1,5 kg fins als 3 kg. El pelaje és en la seua majoria marró a excepció d'algunes zones blanques per la part d'avall, especialment en la coa, d'a on reben el nom de "coa de cotó" estos lepóridos. Els pèls són curts i fins. Les femelles poden tindre 4 o 5 parells de mames.
Reproducció
[editar | editar còdic]El apareamiento ocorre pràcticament durant tot l'any. Els machos lluiten entre ells per a conseguir accés a les femelles en celosia. Despuix d'un periodo de gestació de 40 dies, la femella dona a llum d'1 a 6 gazapos. El part es produïx en nius fets per les femelles a partir de vegetació morta coberta per un forre de pell. Els jóvens alcancen el tamany adult a les 30 semanes.
Comportament
[editar | editar còdic]Són animals solitaris, juntant-se en atres individus de la seua espècie principalment en l'época de apareamiento, a on la jerarquia dels machos establix quí té prioritat per a copular en les femelles. Solament emeten sons quan senten oix o dolor, produint uns aguts chillidos.
Usen una gran varietat de tàctiques per a evadir als seus depredadors. Poden fugir en llínea recta a una velocitat de fins a 77 km/h. També poden córrer en zig-zag o córrer movent-se entre forats i buits dels arbres. Són uns excelents nadadors i se sap que per a amagar-se dels seus perseguidors pot sumergir-se completament en l'aigua, a excepció del nas, i permanéixer immòvils fins que el perill passe.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sylvilagus aquaticus.
Sylvilagus aquaticus en Wikispecies.