Diferència entre les revisions de "Hippidion devillei"
m Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ' |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
L'espècie va ser descrita originalment per [[Paul Gervais]] en l'any 1855, | L'espècie va ser descrita originalment per [[Paul Gervais]] en l'any 1855, baix el nom de ''Equus devillei'', per mig d'un fragment de la branca mandibular esquerra en la seua série dentaria completa, i un astrágalo dret, que provenien de [[Tarija]], [[Bolívia]]. Varen ser depositats en el «Institut de Paléontologie du Muséum National dʼHistoire Naturelle» de [[París]], en les sigles TAR 687 i TAR 675.<ref>Gervais, P. 1855. Recherches sur els Mammifères fossiles de lʼAmérique méridionale. Chez P. Bertrand, Libraire-Editeur, Paris, 63 pp.</ref> | ||
== Hàbits i causes de la seua extinció == | == Hàbits i causes de la seua extinció == | ||
Última revisió del 16:40 8 jul 2026
Hippidion devillei és un mamífer perissodàctil extint de la família Equidae i del gènero Hippidion que va viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur.[1]
El seu tamany era inferior al cavall domèstic actual.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Es colectaron els seus restants tant en Argentina com el sur de Bolívia.[2]
- Argentina
- (Ensenadense)
- Bolívia
Característiques
[editar | editar còdic]És de tamany intermig entre H. principale i H. saldiasi. És característica d'esta espècie la retracció de la escotadura nassal, al nivell del mesostilo del M2. El perfil lateral del cràneu és convexo, sense cap inflexió naso-frontal. Els ossos de les seues pates són curts i robusts.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita originalment per Paul Gervais en l'any 1855, baix el nom de Equus devillei, per mig d'un fragment de la branca mandibular esquerra en la seua série dentaria completa, i un astrágalo dret, que provenien de Tarija, Bolívia. Varen ser depositats en el «Institut de Paléontologie du Muséum National dʼHistoire Naturelle» de París, en les sigles TAR 687 i TAR 675.[3]
Hàbits i causes de la seua extinció
[editar | editar còdic]H. devillei segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Hippidion principale (Lund, 1846)
- Hippidion saldiasi (Roth, 1899)
- Amerhippus
- Equus andium
- Equus insulatus
- Equus lasallei
- Equus neogeus
- Equus santaeelenae
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1995).Evolució biològica i climàtica de la regió pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Monografia del Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC.Espanya:(12)
- 293-308.
- ↑ 2,0 2,1 (1992).Ameghiniana (Rev. Asoc. Paleontol. Argent.).Buenos Aires:29(3)
- 265-284.ISSN 0002-7014.
- ↑ Gervais, P. 1855. Recherches sur els Mammifères fossiles de lʼAmérique méridionale. Chez P. Bertrand, Libraire-Editeur, Paris, 63 pp.
- ↑ (2004).INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires.Olavarría, Argentina:
- 269.