Diferència entre les revisions de "Chufa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

[[~~Image~~:~~Chufa~~.~~jpg~~|thumb|right|300px|<center>~~Chufa I orchata~~</center>]]

{{CaixaTaxons

| nom = Chufa

| image = Chufa.jpg

| llegenda =

| status = LC

| regnum = [[Plantae]]

| divisio = [[Angiospermae|Magnoliophyta]]

| classis = Liliopsida

| ordo = [[Poales]]

| familia = [[Cyperaceae|Cyperaceae]]

| genus = [[Cyperus]]

| species = Cyperus esculentus

| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]

| mapa =

| llegenda_mapa =

}}

[[File:Cyperus esculentus -Chufas.JPG|thumb|right|300px|<center>Chufes seques</center>]]

La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'[[orchata]] de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.

Llínea 18:

Llínea 35:

== Cultiu ==

[[File:Huerta Alboraya.jpg|thumb|Hort de chufes en [[Alboraya]]]]

Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.

A l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'[[octubre]] i mitat de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.

En l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment en la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'[[octubre]] i mitat de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.

== Vore també ==

Llínea 34:

Llínea 51:

[[Categoria:Agricultura]]

[[Categoria:Aliments]]

[[Categoria:Herbes]]

== Referències ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Chufa.jpg|thumb|right|300px|<center>Chufa I orchata</center>]]
+{{CaixaTaxons
+| nom = Chufa
+| image = Chufa.jpg
+| llegenda =
+| status = LC
+| regnum = [[Plantae]]
+| divisio = [[Angiospermae|Magnoliophyta]]
+| classis = Liliopsida
+| ordo = [[Poales]]
+| familia = [[Cyperaceae|Cyperaceae]]
+| genus = [[Cyperus]]
+| species = Cyperus esculentus
+| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
+| mapa =
+| llegenda_mapa =
+}}
+[[File:Cyperus esculentus -Chufas.JPG|thumb|right|300px|<center>Chufes seques</center>]]
 La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'[[orchata]] de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.
@@ Llínea 18: / Llínea 35: @@
 == Cultiu ==
+[[File:Huerta Alboraya.jpg|thumb|Hort de chufes en [[Alboraya]]]]
 Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.
-A l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'[[octubre]] i mitat de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.
+En l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment en la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'[[octubre]] i mitat de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.
 == Vore també ==
@@ Llínea 34: / Llínea 51: @@
 [[Categoria:Agricultura]]
 [[Categoria:Aliments]]
+[[Categoria:Herbes]]
 == Referències ==
 {{traduït de|ca|All}}