Diferència entre les revisions de "Idioma való" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 27:

* ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau

Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona en [[1950]], pero ya ~~només~~ pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.

Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona en [[1950]], pero ya a soles pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.

== Característiques ==

Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren:

Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' ([[1938]]), els principals trets comuns dels parlars valons eren:

* La a tònica lliure se convertix en ''ei'' davant ''e'' (''veriteit, esteit'' per ''verité, état'')

* La e se convertix en ie excepte davant nasal (''ierbe, viestue'')

* La e tònica en nasal se convertix en ''oi'' (''ei'' en francés, ''poine'' i no ''peine'')

* Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''~~guepe~~'', ''wàrder'' de ''guardar'')

* Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''gwebe'', ''wàrder'' de ''guardar'')

* ''Kw'' i ''gw'' conserven labial

* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)

* Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)

* És l'única llengua romana en la qual la jac ~~continua~~ aspirant-se com en les llengües germàniques. En el való [[Lieja|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.

* És l'única llengua romana en la qual la jac contínua aspirant-se com en les llengües germàniques. En el való [[Lieja|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.

* El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).

* Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').

Llínea 56:

La llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des de [[novembre]] de l'any [[1980]] s'ensenya Llengua i Lliteratura valona en les escoles de Lieja, aixina com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu en [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; Pero encara hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''.

Hi ha dos hores semanals en való en la [[televisió]] (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la [[ràdio]] (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada vegada més programes en való, i també és usat en l'iglésia i en les cançons populars de protesta per a ~~joves~~ ecologistes.

Hi ha dos hores semanals en való en la [[televisió]] (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la [[ràdio]] (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada vegada més programes en való, i també és usat en l'iglésia i en les cançons populars de protesta per a jóvens ecologistes.

Per atra banda, la [[Societat de Literatura Valona|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada en [[1856]] i en seu en Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.

Llínea 64:

== Vore també ==

* [[Lliteratura valona]]

== ~~Vínculs~~ externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]

* [http://moti.walon.org/ diccionari való lliure]

@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 * ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau
-Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona en [[1950]], pero ya només pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.
+Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona en [[1950]], pero ya a soles pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.
 == Característiques ==
-Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren:
+Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' ([[1938]]), els principals trets comuns dels parlars valons eren:
 * La a tònica lliure se convertix en ''ei'' davant ''e'' (''veriteit, esteit'' per ''verité, état'')
 * La e se convertix en ie excepte davant nasal (''ierbe, viestue'')
 * La e tònica en nasal se convertix en ''oi'' (''ei'' en francés, ''poine'' i no ''peine'')
-* Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''guepe'', ''wàrder'' de ''guardar'')
+* Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''gwebe'', ''wàrder'' de ''guardar'')
 * ''Kw'' i ''gw'' conserven labial
 * Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)
 * Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)
-* És l'única llengua romana en la qual la jac continua aspirant-se com en les llengües germàniques. En el való [[Lieja|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.
+* És l'única llengua romana en la qual la jac contínua aspirant-se com en les llengües germàniques. En el való [[Lieja|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.
 * El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).
 * Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').
@@ Llínea 56: / Llínea 56: @@
 La llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des de [[novembre]] de l'any [[1980]] s'ensenya Llengua i Lliteratura valona en les escoles de Lieja, aixina com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu en [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; Pero encara hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''.
-Hi ha dos hores semanals en való en la [[televisió]] (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la [[ràdio]] (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada vegada més programes en való, i també és usat en l'iglésia i en les cançons populars de protesta per a joves ecologistes.
+Hi ha dos hores semanals en való en la [[televisió]] (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la [[ràdio]] (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada vegada més programes en való, i també és usat en l'iglésia i en les cançons populars de protesta per a jóvens ecologistes.
 Per atra banda, la [[Societat de Literatura Valona|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada en [[1856]] i en seu en Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.
@@ Llínea 64: / Llínea 64: @@
 == Vore també ==
 * [[Lliteratura valona]]
-== Vínculs externs ==
+== Enllaços externs ==
 * [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]
 * [http://moti.walon.org/ diccionari való lliure]