Diferència entre les revisions de "Salvador Martínez Cubells"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Salvador | {{Biografia| | ||
| nom = Salvador Martínez Cubells | |||
| image = [[File:Salvador Martínez Cubells.jpg|250px|Salvador Martínez Cubells]] | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Pintor | |||
| data_naix = [[9 de novembre]] de [[1845]] | |||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[21 de giner]] de [[1914]] | |||
| lloc_mort = [[Madrit]],[[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Salvador Martínez Cubells''' ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[9 de novembre]] de [[1845]] - † [[Madrit]], [[21 de giner]] de [[1914]]), fon un [[pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | |||
Fon fill del també pintor, restaurador i acadèmic, [[Francesc Martínez Yago]]. Son pare, qui també fon mestre d’atres ilustres pintors valencians com Domingo Marqués, Ferrandis, Agrasot i Pinazo, | Fon fill del també pintor, restaurador i acadèmic, [[Francesc Martínez Yago]]. Son pare, qui també fon mestre d’atres ilustres pintors valencians com Domingo Marqués, Ferrandis, [[Joaquim Agrasot Juan|Agrasot]] i [[Ignaci Pinazo|Pinazo]], l'inicià en la pintura i, posterioment, continuà els seus estudis en l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]]. | ||
Martínez Cubells destaca pel seu traç precís, metòdic, laboriós, centrat en el costumisme. Pronte destacà en obres com La visita del nóvio i Ball de llauradors, les quals adquirí el [[Marqués de Campo]]. | Martínez Cubells destaca pel seu traç precís, metòdic, laboriós, centrat en el costumisme. Pronte destacà en obres com La visita del nóvio i Ball de llauradors, les quals adquirí el [[Marqués de Campo]]. | ||
La segona d’estes obres la presentà en | La segona d’estes obres la presentà en l'[[Exposició Nacional]] de l'any [[1864]]. També són dignes de destacar La tornada del torneig, la qual és possible admirar en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia; Guzmán el Bo reballant la seua daga en el sege de Tarifa, Museu d’Art Contemporàneu de Madrit; La ferida de Don Jaume en la conquista de Valéncia, Palau de la Generalitat (propietat de la [[Diputació de Valéncia]], i en la que va concórrer a l'Exposició Aragonesa de l'any [[1868]]; i Los Carvajales, la qual envià al ‘Exposició Nacional de [[1867]]. | ||
Junt a la vertent creativa també destacà com a restaurador, conseguint per oposició, en | Junt a la vertent creativa també destacà com a restaurador, conseguint per oposició, en l'any [[1869]], la plaça de primer restaurador del [[Museu del Prado]]. | ||
El valencià destacà en intervencions com la del llenç de [[Murillo]], Sant Antoni de Pàdua, abordada en | El valencià destacà en intervencions com la del llenç de [[Murillo]], Sant Antoni de Pàdua, abordada en l'any [[1874]]. Esta obra havia segut sostreta de la catedral de [[Sevilla]] i recuperada en [[Nova York]]. El procés de recuperació fon tan satisfactori que l'Acadèmia de Sant Ferrando li concedí la Medalla d’Or a les Belles Arts i la ciutat de Sevilla el nomenà Fill Adoptiu. | ||
També restaurà algunes obres de [[El Greco]], les quals formen part de | També restaurà algunes obres de [[El Greco]], les quals formen part de l'actual Casa-museu de l'autor, la qual pot ser visitada en [[Toledo]]. No obstant, el major reconeiximent com a restaurador prové del trasllat a llenç, per mig del strappo, de les Pintures Negres de [[Goya]]. | ||
A lo llarc de sa vida, segons les distintes fonts consultades, va fer més entre 1400 i més de 3000 restauracions. La faceta de restaurador es compatibilisà en la creació a lo llarc de sa vida. En | A lo llarc de sa vida, segons les distintes fonts consultades, va fer més entre 1400 i més de 3000 restauracions. La faceta de restaurador es compatibilisà en la creació a lo llarc de sa vida. En l'any [[1909]] guanyà la medalla d’[[or]] de l'Exposició Internacional de Múnich, certamen en el que ya havia guanyat dos segones medalles en els anys [[1876]] i [[1879]]. | ||
Fon membre de | Fon membre de l'Associació d’Escritors i Artistes Espanyols, acadèmic corresponent de l'Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i professor de l'Escola d’Arts i Oficis de la mateixa ciutat. | ||
Rebé abundants distincions en vida com la Gran Creu de la Real Orde d’[[Isabel la Catòlica]], el títul de Cavaller i Comanador de la Real Orde de Carles III, Cavaller de la Real Orde de Sant Miquel de Baviera i la Medalla d'[[Argent]] d’[[Alfons XIII]]. | Rebé abundants distincions en vida com la Gran Creu de la Real Orde d’[[Isabel la Catòlica]], el títul de Cavaller i Comanador de la Real Orde de Carles III, Cavaller de la Real Orde de Sant Miquel de Baviera i la Medalla d'[[Argent]] d’[[Alfons XIII]]. | ||
La seua obra es pot contemplar en | La seua obra es pot contemplar en l'edifici del Senat, la Real Acadèmia de Sant Ferrando, el Museu del Prado, ademés de les institucions prèviament nomenades. | ||
== Referències == | |||
* [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08141630969725362977857/031738_0040.pdf «Cervantesvirtual.com - El culto a los Santos: Devoción, vida, arte y cofradías»] | |||
* Periódico El Globo, Madrid, 26 de julio de 1875. Artículo titulado: "Los frescos de Goya" | |||
* José Santiago Garnelo y Alda, «Necrología: Excmo. Sr. D. Salvador Martínez-Cubells», Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, n.º 32, Madrid, 1914 | |||
== Bibliografia == | |||
* Teixidor, Carlos. «Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya.» Descubrir el Arte, nº 154, diciembre de 2011 | |||
* Tramoyeres Blasco, Luis. ''Salvador Martínez Cubells'', s/l, 1915 | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Salvador Martínez Cubells}} | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Pintors]] | ||
[[Categoria:Pintors valencians]] | |||
[[Categoria:Sigle XIX]] | |||