Diferència entre les revisions de "Hinduisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenrroll}} L''''hinduisme''' és la tradició religiosa predominant del subcontinente indio, y es la predominante en países como India y Nepal. Es ...».)
 
m (→‎Tendències: cualitat > qualitat)
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{en desenrroll}}
+
[[File:Siva with Parvati and Nandi Kangra style at Lahore.jpg|thumb|right|270px|Deus hindús, [[Siva]] en [[Parvati]] i [[Nandi Kangra]]. ]]
L''''hinduisme''' és la [[tradició religiosa]] predominant del subcontinente indio, y es la predominante en países como India y Nepal. Es la tercera religión más extendida en el mundo, con más de mil millones de fieles, tras el cristianismo y elislamismo.
+
L''''hinduisme''' és la [[religió|tradició religiosa]] predominant del subcontinent indi i és la predominant en països com [[Índia]] i [[Nepal]]. És la tercera religió més estesa de tot lo [[món]], en més de mil millons de fidels, darrere del [[cristianisme]] i l'[[islamisme]]. Els hinduistes creuen en la [[reencarnació]].
  
 +
==Tendències==
 +
Monoteisme: molts hinduistes creuen en un únic [[deu]].
  
 +
Politeisme (creència en varis deus): perque —com vàries religions de l'Ídia— profesen el [[sincretisme]].
  
 +
Advaita: o monisme absolut, que defén l'existència d'un únic [[Deu]], que pareix molts pel principi de l'ilusió o [[maia]].
  
 +
Cult en imàgens: per als hiduistes, Deu pot entrar en una estàtua ([[murti]]) per a permetre la seua adoració (bany, ofrena de menjar, etc.) com misericòrdia per a facilitar l'iniciació del practicant en el seu camí espiritual, tenint una forma material que li facilite el seu enteniment i amor a Deu. Conforme s'avança, s'inicia a percebre a Deu en tot quant existix, per a finalment no ser necesari ningun murti, arribant inclús a sentir o vore a Deu dins de tot ser creat. Eixa forma és [[Paramatma]], la forma que compenetra tot lo existent i fa a Deu la seua qualitat omnipresent i omniscient. És per açò que al final, tot quant existix és sagrat i se li mira en reverència i amor.
  
TendenciasEditar
+
==Referències==
 +
{{Traduït de |es| Hinduismo}}
  
Monoteísmo: muchos hinduistas creen en un solo dios.Politeísmo (creencia en varios dioses): porque —como varias religiones de la India— profesan el sincretismo.Advaita: o monismo absoluto, que defiende la existencia de un solo Dios, que parece muchos por el principio de la ilusión o maia.Culto con imágenes: para los hinduistas, Dios puede entrar en una estatua (murti) para permitir su adoración (baño, ofrenda de comida, etc.) como misericordia para facilitar la iniciación del practicante en su camino espiritual, teniendo una forma material que le facilite su entendimiento y amor a Dios. Conforme se avanza, se inicia a percibir a Dios en todo cuanto existe, para finalmente no ser necesario ningún murti, llegando incluso a sentir o ver a Dios dentro de todo ser creado. Esa forma es Paramatma, la forma que compenetra todo lo existente y hace a Dios su cualidad omnipresente y omnisciente. Es por ello que al final, todo cuanto existe es sagrado y se le mira con reverencia y amor.
+
[[Categoria:Hinduisme]]
{{Traduït de |es| Hinduismo}}
 

Última revisió del 09:46 23 gin 2020

Deus hindús, Siva en Parvati i Nandi Kangra.

L'hinduisme és la tradició religiosa predominant del subcontinent indi i és la predominant en països com Índia i Nepal. És la tercera religió més estesa de tot lo món, en més de mil millons de fidels, darrere del cristianisme i l'islamisme. Els hinduistes creuen en la reencarnació.

Tendències[editar | editar còdic]

Monoteisme: molts hinduistes creuen en un únic deu.

Politeisme (creència en varis deus): perque —com vàries religions de l'Ídia— profesen el sincretisme.

Advaita: o monisme absolut, que defén l'existència d'un únic Deu, que pareix molts pel principi de l'ilusió o maia.

Cult en imàgens: per als hiduistes, Deu pot entrar en una estàtua (murti) per a permetre la seua adoració (bany, ofrena de menjar, etc.) com misericòrdia per a facilitar l'iniciació del practicant en el seu camí espiritual, tenint una forma material que li facilite el seu enteniment i amor a Deu. Conforme s'avança, s'inicia a percebre a Deu en tot quant existix, per a finalment no ser necesari ningun murti, arribant inclús a sentir o vore a Deu dins de tot ser creat. Eixa forma és Paramatma, la forma que compenetra tot lo existent i fa a Deu la seua qualitat omnipresent i omniscient. És per açò que al final, tot quant existix és sagrat i se li mira en reverència i amor.

Referències[editar | editar còdic]