Diferència entre les revisions de "Lliberalisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 2:

Advoca principalment per:

*El desenroll de les [[drets individuals|llibertats individuals]] i, a partir d'esta, el [[progrés]] de la [[societat]].

* El desenroll de les [[drets individuals|llibertats individuals]] i, a partir d'esta, el [[progrés]] de la [[societat]].

*L'establiment d'un [[Estat de Dret]], en el que [[igualtat davant de la llei|totes les persones]], incloent aquelles que formen part del govern, estan someses al [[principi de llegalitat|mateix marc mínim de lleis]].

* L'establiment d'un [[Estat de Dret]], en el que [[igualtat davant de la llei|totes les persones]], incloent aquelles que formen part del govern, estan someses al [[principi de llegalitat|mateix marc mínim de lleis]].

==Característiques==

== Característiques ==

Les seues característiques principals són:

*L'[[individualisme]], que considera la persona individual com primordial, per damunt de tot aspecte social o colectiu.

* L'[[individualisme]], que considera la persona individual com primordial, per damunt de tot aspecte social o colectiu.

*La [[llibertat]] com un dret inviolable que es referix a diversos aspectes: llibertat de pensament, d'expressió, d'associació, de prensa, etc., l'únic llímit del qual consistix en la llibertat dels atres, i que ha de constituir una garantia enfront de la intromissió del govern en la vida dels individus.

* La [[llibertat]] com un dret inviolable que es referix a diversos aspectes: llibertat de pensament, d'expressió, d'associació, de prensa, etc., l'únic llímit del qual consistix en la llibertat dels atres, i que ha de constituir una garantia enfront de la intromissió del govern en la vida dels individus.

*La [[igualtat]] entre les persones, entesa únicament pel que fa a diversos camps jurídic i polític. És dir, per al lliberalisme, tots els ciutadans són iguals davant de la llei i per a l'Estat.

* La [[igualtat]] entre les persones, entesa únicament pel que fa a diversos camps jurídic i polític. És dir, per al lliberalisme, tots els ciutadans són iguals davant de la llei i per a l'Estat.

*El respecte a la [[propietat privada]] com a font de desenroll individual, i com a dret inalterable que ha de ser salvaguardat per la llei i protegit per l'Estat.

* El respecte a la [[propietat privada]] com a font de desenroll individual, i com a dret inalterable que ha de ser salvaguardat per la llei i protegit per l'Estat.

==Lliberalisme social, econòmic i polític==

== Lliberalisme social, econòmic i polític ==

El ''lliberalisme social'' defén la no intromissió de l'Estat o dels colectius en la conducta privada dels ciutadans i en les seues relacions socials no-mercantils, admetent grans cotes de llibertat d'expressió i religiosa, els diferents tipos de relacions socials consentides, morals, etc.

Esta no intromissió permetria la llegalisació del consum i tràfic de drogues, de la prostitució, la llibertat de pas, la no regulació del matrimoni per part de l'Estat (és dir, este es reduiria a un contracte privat com un atre qualsevol, podent ser, per tant, contractat per qualsevol tipos de parella), la privatisació de l'ensenyança o la seua lliberalisació (per mig de ~~mètodos~~ com el xec bebé), etc.

Esta no intromissió permetria la llegalisació del consum i tràfic de drogues, de la prostitució, la llibertat de pas, la no regulació del matrimoni per part de l'Estat (és dir, este es reduiria a un contracte privat com un atre qualsevol, podent ser, per tant, contractat per qualsevol tipos de parella), la privatisació de l'ensenyança o la seua lliberalisació (per mig de métodos com el xec bebé), etc.

Per supost, en el lliberalisme hi ha multitut de corrents que defenen en major o menor entusiasme diferents propostes.

El ''[[lliberalisme econòmic]]'' defén la no intromissió del [[Estat]] en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.

El ''[[lliberalisme econòmic]] '' defén la no intromissió del [[Estat]] en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.

El ''lliberalisme polític'' va inspirar l'organisació del [[Estat de Dret]] durant el [[sigle XIX]] i inspira, hui en dia, totes les mesures que pretenen reduir el paper de l'Estat en la vida social o econòmica dels individus. Reduir el número de funcionaris o les traves burocràtiques es troben entre elles.

[[Categoria:Lliberalisme]]

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 Advoca principalment per:
-*El desenroll de les [[drets individuals|llibertats individuals]] i, a partir d'esta, el [[progrés]] de la [[societat]].
+* El desenroll de les [[drets individuals|llibertats individuals]] i, a partir d'esta, el [[progrés]] de la [[societat]].
-*L'establiment d'un [[Estat de Dret]], en el que [[igualtat davant de la llei|totes les persones]], incloent aquelles que formen part del govern, estan someses al [[principi de llegalitat|mateix marc mínim de lleis]].
+* L'establiment d'un [[Estat de Dret]], en el que [[igualtat davant de la llei|totes les persones]], incloent aquelles que formen part del govern, estan someses al [[principi de llegalitat|mateix marc mínim de lleis]].
-==Característiques==
+== Característiques ==
 Les seues característiques principals són:
-*L'[[individualisme]], que considera la persona individual com primordial, per damunt de tot aspecte social o colectiu.
+* L'[[individualisme]], que considera la persona individual com primordial, per damunt de tot aspecte social o colectiu.
-*La [[llibertat]] com un dret inviolable que es referix a diversos aspectes: llibertat de pensament, d'expressió, d'associació, de prensa, etc., l'únic llímit del qual consistix en la llibertat dels atres, i que ha de constituir una garantia enfront de la intromissió del govern en la vida dels individus.
+* La [[llibertat]] com un dret inviolable que es referix a diversos aspectes: llibertat de pensament, d'expressió, d'associació, de prensa, etc., l'únic llímit del qual consistix en la llibertat dels atres, i que ha de constituir una garantia enfront de la intromissió del govern en la vida dels individus.
-*La [[igualtat]] entre les persones, entesa únicament pel que fa a diversos camps jurídic i polític. És dir, per al lliberalisme, tots els ciutadans són iguals davant de la llei i per a l'Estat.
+* La [[igualtat]] entre les persones, entesa únicament pel que fa a diversos camps jurídic i polític. És dir, per al lliberalisme, tots els ciutadans són iguals davant de la llei i per a l'Estat.
-*El respecte a la [[propietat privada]] com a font de desenroll individual, i com a dret inalterable que ha de ser salvaguardat per la llei i protegit per l'Estat.
+* El respecte a la [[propietat privada]] com a font de desenroll individual, i com a dret inalterable que ha de ser salvaguardat per la llei i protegit per l'Estat.
-==Lliberalisme social, econòmic i polític==
+== Lliberalisme social, econòmic i polític ==
 El ''lliberalisme social'' defén la no intromissió de l'Estat o dels colectius en la conducta privada dels ciutadans i en les seues relacions socials no-mercantils, admetent grans cotes de llibertat d'expressió i religiosa, els diferents tipos de relacions socials consentides, morals, etc.
-Esta no intromissió permetria la llegalisació del consum i tràfic de drogues, de la prostitució, la llibertat de pas, la no regulació del matrimoni per part de l'Estat (és dir, este es reduiria a un contracte privat com un atre qualsevol, podent ser, per tant, contractat per qualsevol tipos de parella), la privatisació de l'ensenyança o la seua lliberalisació (per mig de mètodos com el xec bebé), etc.
+Esta no intromissió permetria la llegalisació del consum i tràfic de drogues, de la prostitució, la llibertat de pas, la no regulació del matrimoni per part de l'Estat (és dir, este es reduiria a un contracte privat com un atre qualsevol, podent ser, per tant, contractat per qualsevol tipos de parella), la privatisació de l'ensenyança o la seua lliberalisació (per mig de métodos com el xec bebé), etc.
 Per supost, en el lliberalisme hi ha multitut de corrents que defenen en major o menor entusiasme diferents propostes.
-El ''[[lliberalisme econòmic]]'' defén la no intromissió del [[Estat]] en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.
+El ''[[lliberalisme econòmic]] '' defén la no intromissió del [[Estat]] en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.
 El ''lliberalisme polític'' va inspirar l'organisació del [[Estat de Dret]] durant el [[sigle XIX]] i inspira, hui en dia, totes les mesures que pretenen reduir el paper de l'Estat en la vida social o econòmica dels individus. Reduir el número de funcionaris o les traves burocràtiques es troben entre elles.
 [[Categoria:Lliberalisme]]