Diferència entre les revisions de "Bronze" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[~~Image~~:Bronze.jpg|thumb|~~200px~~|~~right~~|~~<center>Bronze</center>~~]]

[[File:Bronze-Augustus-Fabius Maximus-RPC 2941.jpg|thumb|250px|[[Moneda|Monedes de bronze]]]]

El '''bronze''' (~~del~~ [[italià]] ~~brozo~~) és un metal que resulta de l'aleació del [[coure]] en l'[[estany]], és de color [[roig|rogenc]] i molt sonor.

El '''bronze''' (de l'[[italià]] ''bronzo'') és un metal que resulta de l'aleació del [[coure]] en l'[[estany]] (encara que pot incloure atres metals), és de color [[roig|rogenc]] i molt sonor.

S'utilisa en l'indústria per a fer estàtues, campanes i anteriorment canons.

Les aleacions constituïdes per coure i [[zinc]] es denominen pròpiament [[llautó]]; no obstant, ya que en l'actualitat el coure se sol alear en [[estany]] i zinc al mateix temps, en el llenguage diari no especialisat la diferència entre bronze i llautó és prou imprecisa.

El bronze va ser la primera aleació d'importància obtinguda per l'home i dona el seu nom a l'[[Edat del Bronze]].

== Usos ==

[[File:Kamakura Budda Daibutsu right 1879.jpg|thumb|250px|Estàtua de bronze de [[Buda]]]]

S'utilisa en l'indústria per a fer estàtues, campanes i anteriorment canons. Durant milenis va ser l'aleació bàsica per a la fabricació d'armes i utensilis, i orfebres de totes les époques ho han utilisat en joyeria, medalles i escultura. Les [[monedes]] falcades en aleacions de bronze varen tindre un protagonisme rellevant en el comerç.

Cal destacar entre les seues aplicacions actuals el seu us en parts mecàniques resistents al contacte i a la corrosió, en instruments musicals de bona calitat com a campanes, gongs, platillo d'acompanyament, saxofons, i en la fabricació de cordes d'arpes, [[Guitarra|guitarres]] i [[Piano|pianos]].

== Simbologia ==

* Les medalles de bronze premien el tercer lloc en les competicions deportives.

* Representa els huit anys de matrimoni en vàries cultures occidentals: Bodes de bronze.

* És l'octau nivell en la progressió de la cerbatana deportiva.

== Referències ==

* [https://web.archive.org/web/20070517211012/http://www.archaeometallurgie.de/impressum/glossar.en.html#b Glosario de arqueometalúrgica]

* [http://omega2.inin.mx/publicaciones/documentospdf/35%20SUPERALEACIONES.pdf Historia de las aleaciones]

* Louis Frédéric. «Kara kane». Japan encyclopedia (en [[anglés]])

== Bibliografia ==

* Ardohain, Sergio Javier, 2018, La restauración de la República, Editorial de la Universidad Nacional de La Plata (EDULP), Universidad Nacional de La Plata (UNLP) - Facultad de Bellas Artes (FBA), ISBN 978-987-4127-64-8

* Bronze – unverzichtbarer Werkstoff der Moderne. Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2003

* Fichas informativas i15 y i25 del Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2004

* Guss aus Kupferlegierungen. Ernst Brunhuber, Schiele&Schön, Berlín 1986, ISBN 3-7949-0444-3

* Lexikon der Metalltechnik. Handbuch für alle Gewerbetreibenden und Künstler auf metallurgischem Gebiet. Dirigido por J. Bersch. A. Editorial Hartlebens, Viena/Pest/Leipzig

* T. L. Kienlin: Frühes Metall im nordalpinen Raum: Eine Untersuchung zu technologischen und kognitiven Aspekten früher Metallurgie anhand der Gefüge frühbronzezeitlicher Beile. En: Información arqueológica. 27, 2004, Pgs. 187–194

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Química]]

[[Categoria:Metals]]

[[Categoria:Indústria]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Bronze.jpg|thumb|200px|right|<center>Bronze</center>]]
+[[File:Bronze-Augustus-Fabius Maximus-RPC 2941.jpg|thumb|250px|[[Moneda|Monedes de bronze]]]]
-El '''bronze''' (del [[italià]] brozo) és un metal que resulta de l'aleació del [[coure]] en l'[[estany]], és de color [[roig|rogenc]] i molt sonor.
+El '''bronze''' (de l'[[italià]] ''bronzo'') és un metal que resulta de l'aleació del [[coure]] en l'[[estany]] (encara que pot incloure atres metals), és de color [[roig|rogenc]] i molt sonor.
-S'utilisa en l'indústria per a fer estàtues, campanes i anteriorment canons.
+Les aleacions constituïdes per coure i [[zinc]] es denominen pròpiament [[llautó]]; no obstant, ya que en l'actualitat el coure se sol alear en [[estany]] i zinc al mateix temps, en el llenguage diari no especialisat la diferència entre bronze i llautó és prou imprecisa.
+El bronze va ser la primera aleació d'importància obtinguda per l'home i dona el seu nom a l'[[Edat del Bronze]].
+== Usos ==
+[[File:Kamakura Budda Daibutsu right 1879.jpg|thumb|250px|Estàtua de bronze de [[Buda]]]]
+S'utilisa en l'indústria per a fer estàtues, campanes i anteriorment canons. Durant milenis va ser l'aleació bàsica per a la fabricació d'armes i utensilis, i orfebres de totes les époques ho han utilisat en joyeria, medalles i escultura. Les [[monedes]] falcades en aleacions de bronze varen tindre un protagonisme rellevant en el comerç.
+Cal destacar entre les seues aplicacions actuals el seu us en parts mecàniques resistents al contacte i a la corrosió, en instruments musicals de bona calitat com a campanes, gongs, platillo d'acompanyament, saxofons, i en la fabricació de cordes d'arpes, [[Guitarra|guitarres]] i [[Piano|pianos]].
+== Simbologia ==
+* Les medalles de bronze premien el tercer lloc en les competicions deportives.
+* Representa els huit anys de matrimoni en vàries cultures occidentals: Bodes de bronze.
+* És l'octau nivell en la progressió de la cerbatana deportiva.
+== Referències ==
+* [https://web.archive.org/web/20070517211012/http://www.archaeometallurgie.de/impressum/glossar.en.html#b  Glosario de arqueometalúrgica]
+* [http://omega2.inin.mx/publicaciones/documentospdf/35%20SUPERALEACIONES.pdf Historia de las aleaciones]
+*  Louis Frédéric. «Kara kane». Japan encyclopedia (en [[anglés]])
+== Bibliografia ==
+* Ardohain, Sergio Javier, 2018, La restauración de la República, Editorial de la Universidad Nacional de La Plata (EDULP), Universidad Nacional de La Plata (UNLP) - Facultad de Bellas Artes (FBA), ISBN 978-987-4127-64-8
+* Bronze – unverzichtbarer Werkstoff der Moderne. Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2003
+* Fichas informativas i15 y i25 del Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2004
+* Guss aus Kupferlegierungen. Ernst Brunhuber, Schiele&Schön, Berlín 1986, ISBN 3-7949-0444-3
+* Lexikon der Metalltechnik. Handbuch für alle Gewerbetreibenden und Künstler auf metallurgischem Gebiet. Dirigido por J. Bersch. A. Editorial Hartlebens, Viena/Pest/Leipzig
+* T. L. Kienlin: Frühes Metall im nordalpinen Raum: Eine Untersuchung zu technologischen und kognitiven Aspekten früher Metallurgie anhand der Gefüge frühbronzezeitlicher Beile. En: Información arqueológica. 27, 2004, Pgs. 187–194
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Bronze}}
+{{DGLV|Bronze}}
 [[Categoria:Química]]
 [[Categoria:Metals]]
 [[Categoria:Indústria]]