Diferència entre les revisions de "Agapit I (Sant)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
La seua data de naiximent és incerta; va morir el [[22 d'abril]] del [[536]] en [[Costantinoble]]. | La seua data de naiximent és incerta; va morir el [[22 d'abril]] del [[536]] en [[Costantinoble]]. | ||
Fon fill de Gordianus, un sacerdot Romà que havia | ==Resenyes històriques== | ||
Fon fill de Gordianus, un sacerdot Romà que havia segut assessinat durant els disturbis en els dies del papa [[Symmachus]]. | |||
El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. | El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. | ||
| Llínea 31: | Llínea 32: | ||
Agapito va contestar en l'esperit: | Agapito va contestar en l'esperit: | ||
{{cita| "En anhel ansiós venc a mirar cap a l'Emperador Cristià Justinià. En el seu lloc trobe a un Dioclesiano, les amenaces del qual, no obstant, no m'aterren."}} | {{cita| | ||
== '''"En anhel ansiós venc a mirar cap a l'Emperador Cristià Justinià. En el seu lloc trobe a un Dioclesiano, les amenaces del qual, no obstant, no m'aterren." '''== | |||
}} | |||
Este atrevit llenguage va fer que Justinià prenguera una pausa; sent convençut finalment que Anthimus era poc sòlit en la fe, no va fer cap objecció al papa a eixercitar la plenitut dels seus poders a depondre i suspendre l'intrús, i, per primera vegada en la història de l'Iglésia, consagrar personalment al seu successor llegalment triat, Mennas. | Este atrevit llenguage va fer que Justinià prenguera una pausa; sent convençut finalment que Anthimus era poc sòlit en la fe, no va fer cap objecció al papa a eixercitar la plenitut dels seus poders a depondre i suspendre l'intrús, i, per primera vegada en la història de l'Iglésia, consagrar personalment al seu successor llegalment triat, Mennas. | ||
| Llínea 39: | Llínea 42: | ||
Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula: | Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula: | ||
{{cita| "encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, van observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares".}} | {{cita| '''"encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, van observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares"'''.}} | ||
Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restes van ser introduïts en un ataüt i dirigits a Roma, sent depositats en Sant Pere. | Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restes van ser introduïts en un ataüt i dirigits a Roma, sent depositats en Sant Pere. | ||
La seua memòria es manté el 20 de setembre, el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el 22 abril, dia de la seua mort. | La seua memòria es manté el [[20 de setembre]], el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el [[22 abril]], dia de la seua mort. | ||