Diferència entre les revisions de "Democràcia lliberal" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Els drets i llibertats garantisats per les constitucions de les democràcies lliberals són variats, pero normalment inclouen gran part dels següents drets: a un [[degut processe]], a la [[intimitat]], a la [[dret de propietat|propietat privada]] i a la [[igualtat davant la llei]], aixina com les llibertats de [[llibertat d'expressió|expressió]], [[llibertat d'associació|associació]] i [[llibertat de cult|cult]]. En les democràcies lliberals eixos drets (a voltes coneguts com "[[drets fonamentals]]") solen estar regulats be constitucionalment o be per mig de [[lleis|llei]]. Ademés generalment existixen institucions civils en la capacitat d'administrar o reforçar dits drets.

Les democràcies lliberals se solen caracterisar per la [[Tolerància social|tolerància]] i el [[pluralisme polític]]; les idees socials i polítiques diferenciades, ~~fins i tot~~ les més extremes, poden coexistir i competir pel poder polític sempre sobre una base democràtica. Les democràcies lliberals celebren periòdicament [[eleccions]] on els distints grups polítics competixen per a alcançar el poder. En la pràctica, estes eleccions les guanyen els grups que defenen la democràcia lliberal, de modo que el sistema es perpètua a sí mateixa.

Les democràcies lliberals se solen caracterisar per la [[Tolerància social|tolerància]] i el [[pluralisme polític]]; les idees socials i polítiques diferenciades, inclús les més extremes, poden coexistir i competir pel poder polític sempre sobre una base democràtica. Les democràcies lliberals celebren periòdicament [[eleccions]] on els distints grups polítics competixen per a alcançar el poder. En la pràctica, estes eleccions les guanyen els grups que defenen la democràcia lliberal, de modo que el sistema es perpètua a sí mateixa.

El terme "lliberal" dins de l'expressió "democràcia lliberal" no implica que el govern d'una democràcia d'este tipo dega seguir estrictament l'ideologia política del [[lliberalisme]], si ben el concepte pur de "democràcia lliberal" naix de la corrent del lliberalisme polític.

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Els drets i llibertats garantisats per les constitucions de les democràcies lliberals són variats, pero normalment inclouen gran part dels següents drets: a un [[degut processe]], a la [[intimitat]], a la [[dret de propietat|propietat privada]] i a la [[igualtat davant la llei]], aixina com les llibertats de [[llibertat d'expressió|expressió]], [[llibertat d'associació|associació]] i [[llibertat de cult|cult]]. En les democràcies lliberals eixos drets (a voltes coneguts com "[[drets fonamentals]]") solen estar regulats be constitucionalment o be per mig de [[lleis|llei]]. Ademés generalment existixen institucions civils en la capacitat d'administrar o reforçar dits drets.
-Les democràcies lliberals se solen caracterisar per la [[Tolerància social|tolerància]] i el [[pluralisme polític]]; les idees socials i polítiques diferenciades, fins i tot les més extremes, poden coexistir i competir pel poder polític sempre sobre una base democràtica. Les democràcies lliberals celebren periòdicament [[eleccions]] on els distints grups polítics competixen per a alcançar el poder. En la pràctica, estes eleccions les guanyen els grups que defenen la democràcia lliberal, de modo que el sistema es perpètua a sí mateixa.
+Les democràcies lliberals se solen caracterisar per la [[Tolerància social|tolerància]] i el [[pluralisme polític]]; les idees socials i polítiques diferenciades, inclús  les més extremes, poden coexistir i competir pel poder polític sempre sobre una base democràtica. Les democràcies lliberals celebren periòdicament [[eleccions]] on els distints grups polítics competixen per a alcançar el poder. En la pràctica, estes eleccions les guanyen els grups que defenen la democràcia lliberal, de modo que el sistema es perpètua a sí mateixa.
 El terme "lliberal" dins de l'expressió "democràcia lliberal" no implica que el govern d'una democràcia d'este tipo dega seguir estrictament l'ideologia política del [[lliberalisme]], si ben el concepte pur de "democràcia lliberal" naix de la corrent del lliberalisme polític.