Diferència entre les revisions de "Alqueria"
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Influenciades pel corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]]. | Influenciades pel corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]]. | ||
Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, | Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, varen possibilitar la seua continuïtat en el temps. | ||
Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]). | Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]). | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]], [[Alqueria de Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]... | Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]], [[Alqueria de Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]... | ||
Moltes d'estes alqueries, paisages i atres mostres d'arquitectura rural, | Moltes d'estes alqueries, paisages i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia. | ||
En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el paisage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana. | En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el paisage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions. | El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions. | ||
Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, | Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, varen assumir el paper de finques de recreació o estiuenques, i ya entrat el [[sigle XX]], l'expansió de les ciutats, ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us. | ||
==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana== | ==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana== | ||