Diferència entre les revisions de "Dama d'Elig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 13:

[[Archiu:Dama_de_Elche_colores2007.jpg|thumb|Policromia hipotètica de la Dama d'Elig, per Francisco Vives.]]

[[Archiu:DamaElche01.JPG|thumb|230px|right|Detall de la Dama D'Elig]]

Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color ~~vermell~~, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color ~~vermell~~. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] àtiques del [[sigle IV a. C.]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].

Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color roig, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color roig. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] àtiques del [[sigle IV a. C.]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].

Entre atres versions, la més acceptada és que es tracta de la deesa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[Dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarté]] o de la semítica [[Ishtar]] babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Esta deesa es donà conéixer en [[Europa Occidental]] gràcies als fenicis i fon molt venerada entre ibers i turdetans, com indiquen numeroses estatuetes semblants en diversos llocs.

@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 [[Archiu:Dama_de_Elche_colores2007.jpg|thumb|Policromia hipotètica de la Dama d'Elig, per Francisco Vives.]]
 [[Archiu:DamaElche01.JPG|thumb|230px|right|Detall de la Dama D'Elig]]
-Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color vermell, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color vermell. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] àtiques del [[sigle IV a. C.]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].
+Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color roig, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color roig. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] àtiques del [[sigle IV a. C.]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].
 Entre atres versions, la més acceptada és que es tracta de la deesa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[Dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarté]] o de la semítica [[Ishtar]] babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Esta deesa es donà conéixer en [[Europa Occidental]] gràcies als fenicis i fon molt venerada entre ibers i turdetans, com indiquen numeroses estatuetes semblants en diversos llocs.