Diferència entre les revisions de "El Clarin" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

La colecció d'este títul en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] està incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.

En el subtítul “semanario taurino defensor de la verdad”, és una publicació de disseny i ~~contengut~~ molt popular –aplegarà a tirar fins a 22.000 eixemplars -, que per a la seua estampa utilisarà la tricromia, principalment en ses portades i contraportades pero també en pàgines interiors, a on també s'utilisen diverses tintes per a la seua impressió.

En el subtítul “semanario taurino defensor de la verdad”, és una publicació de disseny i contingut molt popular –aplegarà a tirar fins a 22.000 eixemplars -, que per a la seua estampa utilisarà la tricromia, principalment en ses portades i contraportades pero també en pàgines interiors, a on també s'utilisen diverses tintes per a la seua impressió.

Publicació molt ilustrada, a on proliferen les fotografies, pero també inserta dibuixos i vinyetes, casi totes elles de caràcter taurí: retratos de matadors i novillers, de ramaders, de cuadrilles, d'empresaris taurins i dels festejos taurins.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 La colecció d'este títul en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] està incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.
-En el subtítul “semanario taurino defensor de la verdad”, és una publicació de disseny i contengut molt popular –aplegarà a tirar fins a 22.000 eixemplars -, que per a la seua estampa utilisarà la tricromia, principalment en ses portades i contraportades pero també en pàgines interiors, a on també s'utilisen diverses tintes per a la seua impressió.
+En el subtítul “semanario taurino defensor de la verdad”, és una publicació de disseny i contingut molt popular –aplegarà a tirar fins a 22.000 eixemplars -, que per a la seua estampa utilisarà la tricromia, principalment en ses portades i contraportades pero també en pàgines interiors, a on també s'utilisen diverses tintes per a la seua impressió.
 Publicació molt ilustrada, a on proliferen les fotografies, pero també inserta dibuixos i vinyetes, casi totes elles de caràcter taurí: retratos de matadors i novillers, de ramaders, de cuadrilles, d'empresaris taurins i dels festejos taurins.