Diferència entre les revisions de "Modernisme (art)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 54:

En els dos sigles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes.

Els joyers de [[Paris]] i [[Brusseles]] varen ser els que principalment varen definir el modernisme en la joyeria i és en eixes ciutats on l'estil va guanyar el millor renom. Els crítics francesos contemporàneus eren unànims al reconéixer que la joyeria estava travessant una transformació radical i que el dissenyador, joyer i vidrier [[René Lalique]] estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalea en la joyeria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals –com a libèlules i herbes- inspirats en els seus trobades en l'Art japonés.

Els joyers de [[Paris]] i [[Brusseles]] varen ser els que principalment varen definir el modernisme en la joyeria i és en eixes ciutats a on l'estil va guanyar el millor renom. Els crítics francesos contemporàneus eren unànims al reconéixer que la joyeria estava travessant una transformació radical i que el dissenyador, joyer i vidrier [[René Lalique]] estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalea en la joyeria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals –com a libèlules i herbes- inspirats en els seus trobades en l'Art japonés.

Els joyers estaven desijosos d'establir este nou estil com una tradició distinguida i per a això varen buscar inspiració en el [[renaiximent]] per a les seues joyes d'[[or]] esmaltat i esculpit, acceptant ademés l'estatus del joyer com a artiste mi que com a artesà. En la majoria dels treballs esmaltats les gemes varen cedir la seua primacia. Als [[diamant|diamants]] li'ls donava un paper subsidiari en combinació en materials menys familiars com el vidre modelat, el [[marfil]] i banya animal.

@@ Llínea 54: / Llínea 54: @@
 En els dos sigles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes.
-Els joyers de [[Paris]] i [[Brusseles]] varen ser els que principalment varen definir el modernisme en la joyeria i és en eixes ciutats on l'estil va guanyar el millor renom. Els crítics francesos contemporàneus eren unànims al reconéixer que la joyeria estava travessant una transformació radical i que el dissenyador, joyer i vidrier [[René Lalique]] estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalea en la joyeria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals –com a libèlules i herbes- inspirats en els seus trobades en l'Art japonés.
+Els joyers de [[Paris]] i [[Brusseles]] varen ser els que principalment varen definir el modernisme en la joyeria i és en eixes ciutats a on l'estil va guanyar el millor renom. Els crítics francesos contemporàneus eren unànims al reconéixer que la joyeria estava travessant una transformació radical i que el dissenyador, joyer i vidrier [[René Lalique]] estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalea en la joyeria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals –com a libèlules i herbes- inspirats en els seus trobades en l'Art japonés.
 Els joyers estaven desijosos d'establir este nou estil com una tradició distinguida i per a això varen buscar inspiració en el [[renaiximent]] per a les seues joyes d'[[or]] esmaltat i esculpit, acceptant ademés l'estatus del joyer com a artiste mi que com a artesà. En la majoria dels treballs esmaltats les gemes varen cedir la seua primacia. Als [[diamant|diamants]] li'ls donava un paper subsidiari en combinació en materials menys familiars com el vidre modelat, el [[marfil]] i banya animal.