Diferència entre les revisions de "Concepció Aleixandre"
Sense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Concepció Aleixandre Ballester | | nom = Concepció Aleixandre Ballester | ||
| image = | | image = [[File:1904-01-23, Blanco y Negro, Concepción Aleixandre, Alviach (cropped).jpg|thumb]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera. | A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera. | ||
Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina. | Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Científica == | == Científica == | ||
Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]]. (OEPM, Patent 47109). Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en [[1907]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz (1923) i d'higiene social (1927), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit. | Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]]. (OEPM, Patent 47109). Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[[[1907]]]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz ([[1923]]) i d'higiene social ([[1927]]), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit. | ||
== Organisacions científiques == | == Organisacions científiques == | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques: | Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques: | ||
* Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola (1892). | * Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]). | ||
* Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats (1891). | * Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats ([[1891]]). | ||
* Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892). | * Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892). | ||
* Societat Espanyola d'Higiene | * Societat Espanyola d'Higiene | ||
* Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències (1912). | * Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències ([[1912]]). | ||
* Congrés d'Educació Física en Madrit (1917). | * Congrés d'Educació Física en Madrit ([[1917]]). | ||
En 1928 es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera (1872-1959, presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- 1964, la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i 1929), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació. | En l'any [[1928]] es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera ([[1872]]-[[1959]], presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- [[1964]], la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i [[1929]]), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació. | ||
== Organisacions feministes == | == Organisacions feministes == | ||
Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], (juny de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball. | Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], ([[juny]] de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en l'any [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball. | ||
En l'any | En l'any 1928, Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió. | ||
Les organisacions feministes en les que va militar foren: | Les organisacions feministes en les que va militar foren: | ||
* Consell Nacional de Dònes (1919). | * Consell Nacional de Dònes ([[1919]]). | ||
* Comité Femení d'Higiene Popular. | * Comité Femení d'Higiene Popular. | ||
* Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana. | * Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana. | ||