Diferència entre les revisions de "Guerra Gaucha" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina|argentí]] i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l'Independència Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].

Fon una llarga ~~serie~~ d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.

Fon una llarga série d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.

La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a càrrec d'Oran; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina|argentí]] i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l'Independència Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].
-Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.
+Fon una llarga série d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.
 La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a càrrec d'Oran; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.