Diferència entre les revisions de "Marie Curie" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 43:

== El doctorat i els nous elements ==

~~Després~~ d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].

Despuix d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].

[[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie en 1903]]

El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. ~~Després~~ d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.

El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provindre del propi [[àtom]]. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

Llínea 71:

== Estudi de la radioactivitat ==

En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. ~~Després~~ de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de [[París]]. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys despuix de l'última dona que la va assumir.

Llínea 77:

== Darrers anys ==

[[Image:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de [[1933]]. Podem vore a Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]

~~Després~~ de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>

Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>

Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.

@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 == El doctorat i els nous elements ==
-Després d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].
+Despuix d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].
 [[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie en 1903]]
-El  primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Després d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.
+El  primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.
 Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provindre del propi [[àtom]]. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>
@@ Llínea 71: / Llínea 71: @@
 == Estudi de la radioactivitat ==
-En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.
+En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.
 El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de [[París]]. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650&nbsp;anys despuix de l'última dona que la va assumir.
@@ Llínea 77: / Llínea 77: @@
 == Darrers anys ==
 [[Image:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de [[1933]]. Podem vore a Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]
-Després de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
+Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
 Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.