Canvis

== Conca mija ==

== Conca mija ==

La conca mija del riu Magre se caracterisa per un fort desnivell, encara que escalonat, en trets en que els meandres encaixats s'alternen en breus planures aluvials àmpliament utilisades en l'agricultura, de rec en les seues vores i de secà en la zona vitivinícola de [[Torís]]. Uns 5 km despuix de la passera citada, se troba el [[pantà de Forata]], en el terme municipal de [[Yàtova]], travessant Parage Natural Municipal de Tabarla, declarat com tal per la [[Generalitat Valenciana]] el 30 de giner del 2007. Després rep per la seua esquerra el riu de [[Bunyol]], un dels seus afluents més importants i al passar entre [[Real de Montroy]] i [[Montroy]] presenta una forta curva cap al sur, travessant uns relleus calcàreus orientats d'oest a est, a lo llarc d'una chicoteta passera d'uns dos o tres km de llongitut, en algunes manifestacions [[Karst|kárstiques]] com camps de ''[[lapiaz]] '' i coves, com la Cova Fumà, on s'inicien les sequies principals per mig d'un [[assut]], que despuix se subdividixen per a regar els térmens municipals de [[Catadau]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Alginet]].

La conca mija del riu Magre se caracterisa per un fort desnivell, encara que escalonat, en trets en que els meandres encaixats s'alternen en breus planures aluvials àmpliament utilisades en l'agricultura, de rec en les seues vores i de secà en la zona vitivinícola de [[Torís]]. Uns 5 km despuix de la passera citada, se troba el [[pantà de Forata]], en el terme municipal de [[Yàtova]], travessant Parage Natural Municipal de Tabarla, declarat com tal per la [[Generalitat Valenciana]] el 30 de giner del 2007. Despuix rep per la seua esquerra el riu de [[Bunyol]], un dels seus afluents més importants i al passar entre [[Real de Montroy]] i [[Montroy]] presenta una forta curva cap al sur, travessant uns relleus calcàreus orientats d'oest a est, a lo llarc d'una chicoteta passera d'uns dos o tres km de llongitut, en algunes manifestacions [[Karst|kárstiques]] com camps de ''[[lapiaz]] '' i coves, com la Cova Fumà, on s'inicien les sequies principals per mig d'un [[assut]], que despuix se subdividixen per a regar els térmens municipals de [[Catadau]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Alginet]].

== Conca inferior ==

== Conca inferior ==

[[Image: Magro_Algemesí_2.JPG‎|thumb|right|350px|Meandre artificial del '''riu Magre''' al seu pas per [[Algemesí]]. S'observa el llit sec a pesar de ser hinvern, per l'us tan exhaustiu que se fa de les seues aigües]]

[[Image: Magro_Algemesí_2.JPG‎|thumb|right|350px|Meandre artificial del '''riu Magre''' al seu pas per [[Algemesí]]. S'observa el llit sec a pesar de ser hinvern, per l'us tan exhaustiu que se fa de les seues aigües]]

Al aplegar a [[Llombay]], s'obri en un ampli vall i en un [[llit]] ample i anteriorment ple de grava, lo que indica el caràcter torrencial de la seua conca. L'amplària del seu llit alcança 289 [[metro|m]] en el punt a on el transvase [[Xúquer]]-[[Turia]] travessa el riu Magre mentres que el pont de la carretera d'[[Alginet]] (carretera de la Creu Negra), en [[Carlet]], té uns 220 m aproximadament. Esta gran amplària de la mare nos confirma el poder erosiu del riu i el gran poder d'acumulació que ha realisat en el punt a on s'alcança la part baixa del seu curs, al perdre part de la seua velocitat i al disminuir la seua competència, es dir, la seua capacitat d'arrastrar sediments. És en esta part a on se confirma el nom que rep el riu de Rambla d'[[Algemesí]]. Després de rodejar per l'oest i el sur [[Algemesí]] (ciutat que ha sofrit prou inundacions en temps històrics degudes a les creixcudes del riu Magre), corre en forma paralela al riu [[Xúquer]] (pel dic natural que formà el propi Xúquer en el seu marge esquerre) a lo llarc d'un quilómetro, desembocant en este riu a través d'un canal artificial d'uns 50 metros d'amplària. El [[pantà de Forata]] i les sequies que alimenta han modificat el caràcter torrencial del riu, per lo que l'antic llit cobert per roques de gran tamany i grava s'ha suavisat al anar omplint-se en sediments més fins.

Al aplegar a [[Llombay]], s'obri en un ampli vall i en un [[llit]] ample i anteriorment ple de grava, lo que indica el caràcter torrencial de la seua conca. L'amplària del seu llit alcança 289 [[metro|m]] en el punt a on el transvase [[Xúquer]]-[[Turia]] travessa el riu Magre mentres que el pont de la carretera d'[[Alginet]] (carretera de la Creu Negra), en [[Carlet]], té uns 220 m aproximadament. Esta gran amplària de la mare nos confirma el poder erosiu del riu i el gran poder d'acumulació que ha realisat en el punt a on s'alcança la part baixa del seu curs, al perdre part de la seua velocitat i al disminuir la seua competència, es dir, la seua capacitat d'arrastrar sediments. És en esta part a on se confirma el nom que rep el riu de Rambla d'[[Algemesí]]. Despuix de rodejar per l'oest i el sur [[Algemesí]] (ciutat que ha sofrit prou inundacions en temps històrics degudes a les creixcudes del riu Magre), corre en forma paralela al riu [[Xúquer]] (pel dic natural que formà el propi Xúquer en el seu marge esquerre) a lo llarc d'un quilómetro, desembocant en este riu a través d'un canal artificial d'uns 50 metros d'amplària. El [[pantà de Forata]] i les sequies que alimenta han modificat el caràcter torrencial del riu, per lo que l'antic llit cobert per roques de gran tamany i grava s'ha suavisat al anar omplint-se en sediments més fins.

== Notes històriques ==

== Notes històriques ==