Diferència entre les revisions de "Archiu de la Corona d'Aragó"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 16: Llínea 16:


== Emplaçament ==
== Emplaçament ==
Des de [[1318]] fins a [[1993]] va estar situat en el [[Palau del Lloctinent]] (Palau del Virrei) del [[Palau Real Major de Barcelona]]. En [[1993]] es va edificar una nova seu situada en el Carrer dels Almogàvers de Barcelona i des de llavors compartix les dos seus: l'històrica del Palau es manté com a espai per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentres que la nova servix com a espai d’investigació i custòdia.
Des de [[1318]] fins a [[1993]] va estar situat en el [[Palau del Lloctinent]] (Palau del Virrei) del [[Palau Real Major de Barcelona]]. En [[1993]] es va edificar una nova seu situada en el Carrer dels Almogàvers de Barcelona i des de llavors compartix les dos seus: l'històrica del Palau es manté com a espai per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentres que la nova servix com a espai d’investigació i custòdia.


== Seccions ==
== Seccions ==
L'archiu conté les seccions separades següents:  
L'archiu conté les seccions separades següents:  
* [[Cancelleria|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l’antiga Corona);  
* [[Cancelleria|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l’antiga Corona);  
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];  
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];  
Llínea 30: Llínea 33:


El document més antic és de l’any [[844]]. L'incorporació a l’antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.
El document més antic és de l’any [[844]]. L'incorporació a l’antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.
== Cites ==
{{Cita|''El [[Archiu de la Corona d'Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].''
''Durante la reconquista del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], [[Jaume I|Jaime I]] prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio [[Antonio Ubieto|Ubieto]] al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).''
''El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.''|''Tradición manipuladora'' (Libertad Digital, 31.12.2004), per Juan Ramón Rallo}}


== Referències ==
== Referències ==