Diferència entre les revisions de "Sedaví" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

== Història ==

Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda|''seda'']] i [[Vi|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de 1237 a 1252. En 1239, despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei Jaume I a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.

Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda|''seda'']] i [[Vi|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de [[Xàtiva]] (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de [[1237]] a [[1252]]. En l'any [[1239]], despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei [[Jaume I]] a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.

A primeries del [[sigle XV]], el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, en 1528, va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni en Josep Anselm Olginat de Mèdici, en 1594, en ~~la qual cosa~~ el senyoriu fon heretat pel fill d'este matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinage permaneix fins a l'abolició dels senyorius.

A primeries del [[sigle XV]], el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en l'any [[1427]] a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, en [[1528]], va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni en Josep Anselm Olginat de Mèdici, en l'any [[1594]], en lo que el senyoriu fon heretat pel fill d'este matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinage permaneix fins a l'abolició dels senyorius.

En 1739, el senyor autorisà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va nomenar Sant Climent i que actualment forma part del núcleu urbà: pero no és fins a l'any 1750 que se li otorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.

En l'any [[1739]], el senyor autorisà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va nomenar Sant Climent i que actualment forma part del núcleu urbà: pero no és fins a l'any [[1750]] que se li otorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.

== Demografia ==

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 == Història ==
-Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda|''seda'']] i [[Vi|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de 1237 a 1252. En 1239, despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei Jaume I a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.
+Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda|''seda'']] i [[Vi|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de [[Xàtiva]] (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de [[1237]] a [[1252]]. En l'any [[1239]], despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei [[Jaume I]] a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.
-A primeries del [[sigle XV]], el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, en 1528, va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni en Josep Anselm Olginat de Mèdici, en 1594, en la qual cosa el senyoriu fon heretat pel fill d'este matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinage permaneix fins a l'abolició dels senyorius.
+A primeries del [[sigle XV]], el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en l'any [[1427]] a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, en [[1528]], va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni en Josep Anselm Olginat de Mèdici, en l'any [[1594]], en lo que el senyoriu fon heretat pel fill d'este matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinage permaneix fins a l'abolició dels senyorius.
-En 1739, el senyor autorisà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va nomenar Sant Climent i que actualment forma part del núcleu urbà: pero no és fins a l'any 1750 que se li otorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.
+En l'any [[1739]], el senyor autorisà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va nomenar Sant Climent i que actualment forma part del núcleu urbà: pero no és fins a l'any [[1750]] que se li otorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.
 == Demografia ==