Diferència entre les revisions de "Castell de Dublin" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

El '''Castell de Dublin''' en [[Dublin]], [[República d'Irlanda]], va ser la sèu del govern Britànic en Irlanda fins a l'any [[1922]]. Gran part de l'edifici data del [[sigle XVIII]], encara que des dels dies del rei Juan, el primer Senyor d'Irlanda, va haver un castell en peu en el lloc. Durant el Senyoriu d'Irlanda ([[1171]]-[[1541]]), va servir com a sèu del govern Britànic en Irlanda, i també durant el Regne d'Irlanda (1541-[[1800]]) i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda (1800-1922).

Va tindre un gran número de rols a través dels sigles, i va aplegar a ser la primera i més important Residència Real, residint ahí el Lord Tinent d'Irlanda o Virrei d'Irlanda, el representant del monarca. Els Apartaments del Virrei (ara ~~cridats~~ els Apartaments d'Estat) seguixen sent un dels llocs més esplèndits en Dublin, i ahí pren lloc l'inauguració del President d'Irlanda. El segon al mando en l'administració del Castell de Dublin, el Cap Secretari per a Irlanda, també té les seues oficines ahí. A través dels anys, el parlament i les corts es reunien en ell, abans de mudar-se a les seues noves sèus. També va servir com a guarnició militar.

Va tindre un gran número de rols a través dels sigles, i va aplegar a ser la primera i més important Residència Real, residint ahí el Lord Tinent d'Irlanda o Virrei d'Irlanda, el representant del monarca. Els Apartaments del Virrei (ara nomenats els Apartaments d'Estat) seguixen sent un dels llocs més esplèndits en Dublin, i ahí pren lloc l'inauguració del President d'Irlanda. El segon al mando en l'administració del Castell de Dublin, el Cap Secretari per a Irlanda, també té les seues oficines ahí. A través dels anys, el parlament i les corts es reunien en ell, abans de mudar-se a les seues noves sèus. També va servir com a guarnició militar.

Durant l'ocupació Britànica d'Irlanda, «Castell Catòlic» va ser un terme pijoratiu per als catòlics que eren vists com excessivament amigables en o que recolzaven l'administració Britànica.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 El '''Castell de Dublin''' en [[Dublin]], [[República d'Irlanda]], va ser la sèu del govern Britànic en Irlanda fins a l'any [[1922]]. Gran part de l'edifici data del [[sigle XVIII]], encara que des dels dies del rei Juan, el primer Senyor d'Irlanda, va haver un castell en peu en el lloc. Durant el Senyoriu d'Irlanda ([[1171]]-[[1541]]), va servir com a sèu del govern Britànic en Irlanda, i també durant el Regne d'Irlanda (1541-[[1800]]) i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda (1800-1922).
-Va tindre un gran número de rols a través dels sigles, i va aplegar a ser la primera i més important Residència Real, residint ahí el Lord Tinent d'Irlanda o Virrei d'Irlanda, el representant del monarca. Els Apartaments del Virrei (ara cridats els Apartaments d'Estat) seguixen sent un dels llocs més esplèndits en Dublin, i ahí pren lloc l'inauguració del President d'Irlanda. El segon al mando en l'administració del Castell de Dublin, el Cap Secretari per a Irlanda, també té les seues oficines ahí. A través dels anys, el parlament i les corts es reunien en ell, abans de mudar-se a les seues noves sèus. També va servir com a guarnició militar.
+Va tindre un gran número de rols a través dels sigles, i va aplegar a ser la primera i més important Residència Real, residint ahí el Lord Tinent d'Irlanda o Virrei d'Irlanda, el representant del monarca. Els Apartaments del Virrei (ara nomenats els Apartaments d'Estat) seguixen sent un dels llocs més esplèndits en Dublin, i ahí pren lloc l'inauguració del President d'Irlanda. El segon al mando en l'administració del Castell de Dublin, el Cap Secretari per a Irlanda, també té les seues oficines ahí. A través dels anys, el parlament i les corts es reunien en ell, abans de mudar-se a les seues noves sèus. També va servir com a guarnició militar.
 Durant l'ocupació Britànica d'Irlanda, «Castell Catòlic» va ser un terme pijoratiu per als catòlics que eren vists com excessivament amigables en o que recolzaven l'administració Britànica.