| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{en desenroll}} | | {{en desenroll}} |
| | | | |
| − | * Indústria | + | El '''sector secundari en la Comunitat Valenciana''' ha segut històricament un dels pilars econòmics d'esta comunitat autònoma espanyola, destacant per la seua diversitat industrial, la seua forta arraïlada territorial i la seua capacitat d'adaptació als canvis tecnològics i econòmics. Encara que tradicionalment basat en la manufactura i la transformació de matèries primeres, en les últimes décades ha experimentat un procés de modernisació cap a una indústria més tecnològica i sostenible. |
| | + | |
| | + | == Història == |
| | + | Des del sigle XIX, la Comunitat Valenciana va desenrollar un important teixit industrial, especialment en sectors com el textil, el calcer, la ceràmica, els joguets, el moble i la agroindústria. Estes indústries es varen ubicar en núcleus específics, donant lloc a un model de desenroll basat en districtes industrials o "clusters", caracterisats per una alta concentració de menudes i mijanes empreses especialisades. |
| | + | |
| | + | Durant el franquisme i les décades posteriors a la Transició, l'industrialisació valenciana es va consolidar, recolzada en l'exportació i l'especialisació productiva. No obstant, a partir dels anys 80 i 90, la globalisació i la competència internacional varen provocar processos de deslocalisació i reestructuració industrial que varen afectar especialment a sectors tradicionals. |
| | + | |
| | + | == Principals sectors industrials == |
| | + | === Textil === |
| | + | El sector textil ha tingut històricament un pes rellevant, en epicentre en comarques com a l'Alcoyà i el Comtat (província d'Alacant). Encara que ha perdut protagonisme respecte a époques passades, seguix mantenint presència en àmbits com els teixits tècnics, textils per a la llar i moda. |
| | + | |
| | + | === Calçat === |
| | + | La ciutat d'Elig i el seu entorn constituïxen un dels majors centres de producció de calcer d'Europa. El sector ha evolucionat cap a una major calitat, disseny i diferenciació de producte, aixina com cap a l'internacionalisació. |
| | + | |
| | + | === Ceràmica === |
| | + | La província de Castelló, especialment la comarca de la Plana, concentra gran part de la producció ceràmica espanyola. Este sector inclou tant la fabricació de taulells ceràmics com de maquinària associada, i és un dels principals exportadors industrials de la regió. |
| | + | |
| | + | === Joguet === |
| | + | L'indústria del joguet es localisa principalment en la comarca de la Foia de Castalla, en localitats com Ibi i Onil. Encara que ha sofrit una important transformació, continua sent una referència en innovació i disseny a nivell nacional. |
| | + | |
| | + | === Moble === |
| | + | L'indústria del moble està representada en diverses comarques de l'interior valencià, com la Hoya de Bunyol. El sector aposta per la calitat i la personalisació, encara que enfronta una forta competència internacional. |
| | + | |
| | + | === Agroalimentari === |
| | + | La transformació i envasat de productes agrícoles té gran rellevància, especialment en productes com els cítrics, conserves vegetals, sucs, vins i productes elaborats. Este sector combina tradició en tecnologia i exportació. |
| | + | |
| | + | === Automoció i metal === |
| | + | La planta de Ford en Almussafes (Valéncia), inaugurada en 1976, ha segut clau en el desenroll d'una indústria auxiliar en la regió. El sector metalúrgic i de components per a automoció genera mils d'ocupacions directes i indirectes. |
| | + | |
| | + | == Indústria emergent i tecnologia == |
| | + | En els últims anys, la Comunitat Valenciana ha experimentat un auge d'indústries vinculades a la tecnologia, la digitalisació i l'innovació. El Districte Digital de la Comunitat Valenciana, en sèu en Alacant, és un eixemple de l'impuls regional cap al sector tecnològic, incloent software, inteligència artificial, biotecnologia i economia digital. |
| | + | |
| | + | Aixina mateix, s'han desenrollat indústries lligades a les energies renovables, l'economia circular i l'Indústria 4.0, en resposta als reptes de sostenibilitat i competitivitat global. |
| | + | |
| | + | == Distribució geogràfica == |
| | + | El sector secundari valencià presenta una notable descentralisació territorial, en pols industrials en zones de l'interior i del llitoral. Algunes de les principals àrees industrials inclouen: |
| | + | * Elig i comarca: calcer i marroquineria. |
| | + | * Alcoy i l'Alcoyà: textil, paper i química. |
| | + | * Ibi i Onil: joguet i plàstic. |
| | + | * Castelló: ceràmica i construcció. |
| | + | * Valéncia i Almussafes: automoció, metalúrgia i tecnologia. |
| | + | |
| | + | == Reptes i perspectives == |
| | + | El sector secundari valencià enfronta actualment varis desafius: |
| | + | * Digitalisació i automatisació de processos. |
| | + | * Sostenibilitat migambiental i transició energètica. |
| | + | * Atracció i retenció de talent qualificat. |
| | + | * Adaptació a cadenes de suministrament globals més resilients. |
| | + | |
| | + | L'Estratègia d'Especialisació Inteligent RIS3-CV i els fondos europeus Next Generation EU estan orientats a modernisar la base industrial valenciana, fomentant l'innovació, la colaboració públic-privada i l'internacionalisació. |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |