Llínea 4: |
Llínea 4: |
| | | |
| Hui fa el mateix treball comunicant les dos vores dels [[riu Túria]] des del carrer Salvador al carrer Alboraya. | | Hui fa el mateix treball comunicant les dos vores dels [[riu Túria]] des del carrer Salvador al carrer Alboraya. |
| + | ==Historia== |
| + | Fon u dels dos ponts històrics de que disponia Valéncia ya en l'época dels àraps. El primer era el d'[[Al-Qantara]] (Serrans) i el de [[Bab al-Warraq]] el nomenat hui de la Trinidad. En esta época, el pont era de fusta i prenia nom la porta que es trobava en l'actual carrer Salvador, la porta tenia dos torres en barbacana. Les fonts musulmanes ho descriuen aixina: |
| + | |
| + | {{cita|Se ix per la porta de Bab al-Warraq i, per un pont de fusta, s'encreua el riu cap a un raval que hi ha allí.(raval d'al-yadida és dir barriada nova, traduït pel Cid i després Jaume I com Vilanova)}} |
| + | |
| + | En este pont és on va morir [[Mubarak]], un dels primers reis de la [[taifa de Valéncia]]. |
| | | |
| Hui el Pont de la Trinitat és el més antic dels que es conserven ([[1402]]), potser pel fet que va sobreviure a la riuada del [[27 de setembre]] de [[1517]], aixina el de la Trinitat només va patir danys en els seus baranes. | | Hui el Pont de la Trinitat és el més antic dels que es conserven ([[1402]]), potser pel fet que va sobreviure a la riuada del [[27 de setembre]] de [[1517]], aixina el de la Trinitat només va patir danys en els seus baranes. |
| | | |
− | Rep este nom per la seua proximitat en el monasteri de la Trinitat, centre eclesial i del humanisme renaixentista del [[Sigle d'Or Valencià]].
| + | Des de la construcció en 1256 del [[monasteri de la Trinitat]], el pont va prendre el nom del monasteri, este, fon centre eclesial i del humanisme renaixentista del [[Sigle d'Or Valencià]]. |
| + | |
| + | En época de [[Jaume I]] continuava sent de fusta com s'acredita en el [[Repartiment]]. El [[16 d'abril]] de [[1274]] es van concedir a Valéncia el cobrament de certs drets per a edificar-los de pedra,alguna cosa que arribe a bon fi en [[1356]]. |
| + | |
| + | ==Arquitectura== |
| + | |
| + | L'actual pont és una gran obra de selleria gòtica en nou arcs apuntats molt oberts. Algunes fonts afirmen que va servir de model per a la reconstrucció dels restants ponts. |
| | | |
− | És una gran obra de selleria gòtica en nou arcs apuntats molt oberts. Algunes fonts afirmen que va servir de model per a la reconstrucció dels restants ponts.
| |
| | | |
− | Des de [[1947]] es troben ubicades en ell les escultures de marbre de [[Sant Lluís Bertran]] i de [[Sant Tomàs de Vilanova]] realisades en [[1693]] per[[Jacobo Ponzanelli]], i que anteriorment van estar en el [[pont de Sant Josep]]. | + | Des de [[1947]] es troben ubicades en ell les escultures de marbre de [[Sant Lluís Bertran]] i de [[Sant Tomàs de Vilanova]] realisades en [[1693]] per [[Jacobo Ponzanelli]], i que anteriorment van estar en el [[pont de Sant Josep]]. |
| | | |
| ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |