Diferència entre les revisions de "Pont de la Trinitat (Valéncia)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Hui fa el mateix treball comunicant les dos vores dels [[riu Túria]] des del carrer Salvador al carrer Alboraya. | Hui fa el mateix treball comunicant les dos vores dels [[riu Túria]] des del carrer Salvador al carrer Alboraya. | ||
==Historia== | |||
Fon u dels dos ponts històrics de que disponia Valéncia ya en l'época dels àraps. El primer era el d'[[Al-Qantara]] (Serrans) i el de [[Bab al-Warraq]] el nomenat hui de la Trinidad. En esta época, el pont era de fusta i prenia nom la porta que es trobava en l'actual carrer Salvador, la porta tenia dos torres en barbacana. Les fonts musulmanes ho descriuen aixina: | |||
{{cita|Se ix per la porta de Bab al-Warraq i, per un pont de fusta, s'encreua el riu cap a un raval que hi ha allí.(raval d'al-yadida és dir barriada nova, traduït pel Cid i després Jaume I com Vilanova)}} | |||
En este pont és on va morir [[Mubarak]], un dels primers reis de la [[taifa de Valéncia]]. | |||
Hui el Pont de la Trinitat és el més antic dels que es conserven ([[1402]]), potser pel fet que va sobreviure a la riuada del [[27 de setembre]] de [[1517]], aixina el de la Trinitat només va patir danys en els seus baranes. | Hui el Pont de la Trinitat és el més antic dels que es conserven ([[1402]]), potser pel fet que va sobreviure a la riuada del [[27 de setembre]] de [[1517]], aixina el de la Trinitat només va patir danys en els seus baranes. | ||
Des de la construcció en 1256 del [[monasteri de la Trinitat]], el pont va prendre el nom del monasteri, este, fon centre eclesial i del humanisme renaixentista del [[Sigle d'Or Valencià]]. | |||
En época de [[Jaume I]] continuava sent de fusta com s'acredita en el [[Repartiment]]. El [[16 d'abril]] de [[1274]] es van concedir a Valéncia el cobrament de certs drets per a edificar-los de pedra,alguna cosa que arribe a bon fi en [[1356]]. | |||
==Arquitectura== | |||
L'actual pont és una gran obra de selleria gòtica en nou arcs apuntats molt oberts. Algunes fonts afirmen que va servir de model per a la reconstrucció dels restants ponts. | |||
Des de [[1947]] es troben ubicades en ell les escultures de marbre de [[Sant Lluís Bertran]] i de [[Sant Tomàs de Vilanova]] realisades en [[1693]] per[[Jacobo Ponzanelli]], i que anteriorment van estar en el [[pont de Sant Josep]]. | Des de [[1947]] es troben ubicades en ell les escultures de marbre de [[Sant Lluís Bertran]] i de [[Sant Tomàs de Vilanova]] realisades en [[1693]] per [[Jacobo Ponzanelli]], i que anteriorment van estar en el [[pont de Sant Josep]]. | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||