Diferència entre les revisions de "Utiel"
Correcció de chicotetes faltes |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Utiel és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del llímit en la província de Conca. Conta en 12.012 habitants (INE 2006). | Utiel és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del llímit en la província de Conca. Conta en 12.012 habitants (INE 2006). | ||
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, | És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínea Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una xàrcia de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial. | ||
| Llínea 95: | Llínea 95: | ||
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre. | En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre. | ||
La inauguració en 1885 de la | La inauguració en 1885 de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima. | ||
| Llínea 122: | Llínea 122: | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren la image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut | '''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren la image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la | ||
'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic. | '''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic. | ||