Diferència entre les revisions de "Llengües uràliques"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|400px|Llengües uràliques Les '''llengües uràliques''' formen una família llingüística d'unes 30 llengües parl...». |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
[[Categoria:Llengües]] | [[Categoria:Llengües]] | ||
[[Categoria:Grups llingüístics]] | [[Categoria:Grups llingüístics]] | ||
[[Categoria:Llengües uràliques]] | |||
Revisió de 21:01 26 ago 2009
Les llengües uràliques formen una família llingüística d'unes 30 llengües parlades per, aproximàdament, 20 millons de persones. El nom de la família fa referència a la seua suposta cuna proper dels Urals. Els països en els que n'hi ha un número significatiu de parlants de llengües uràliques són Estònia, Finlàndia, Hungria, Rúsia, Noruegai Suècia. Les llengües uràliques més rellevants, en quant a número de parlants i identitat nacional, són el estoni, el finés i el húngar.
| Llengües uràliques |
|---|
| Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo |