| | Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit. | | Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit. |