Diferència entre les revisions de "Joan Romero i Moya"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
{{Cita|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}} | {{Cita|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}} | ||
== Cites poètiques == | |||
{{Cita|Si el que fulleja l'història | |||
ya sap a poquet que llig | |||
que allí s'inventa i afig | |||
lo que vol cada escrivà, | |||
¿que direm si la falòria | |||
la programen uns senyors | |||
que són els depredadors | |||
de l'esperit valencià? | |||
I encara és més terrorífic | |||
la salvage falsetat | |||
de nostra Universitat | |||
obligant a dir que el brau | |||
és del bou el nom científic, | |||
quan tot el poble sap be | |||
que és bou i que a més el té | |||
en el carrer de la Nau. | |||
De tots és sabut que els llibres | |||
d'història son paridors | |||
dels triumfants, i els escritors | |||
els borreguets del poder | |||
ya que, segons els calibres | |||
de les boles que han escrit, | |||
tenen cadires i llit, | |||
premis, títuls i diners....|'Pere Delmonte i els llibrets de Falla' per Joan Romero. Poema citat en el llibre ''Tres referents valencians. Joan Costa. Pere Delmonte. Josep Melià''. VV.AA. Editat per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Valéncia, 2007}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||