Diferència entre les revisions de "Fernando Lázaro Carreter" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec i professor espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre [[1992]] i [[1998]].

'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre [[1992]] i [[1998]].

== Biografia ==

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa (1934-1941). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] (1913-2003), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa (1941-1943), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] (1910-1994), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-1945). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] (1898-1990).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres (1962-1968). S'incorpora en [[1971]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[1978]] fins a [[1988]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en [[1988]] com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).

Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).

Des de l'any [[1972]] ocupa el silló R de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) —vacant pel decés de [[Luis Martínez Kleiser]]— i és el seu director de [[1992]] a [[1998]]. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola ([[1993]]). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques ''Corpus diacrònic de l'espanyol'' (CORDE) i ''Corpus de referència de l'espanyol actual'' (CREA).

Les seues cendres reposen en [[Magallón]] ([[Saragossa]]), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.

== Obra ==

(Secció per completar)

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec i professor espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre [[1992]] i [[1998]].
+'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre [[1992]] i [[1998]].
 == Biografia ==
+Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa (1934-1941). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] (1913-2003), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa (1941-1943), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] (1910-1994), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-1945). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] (1898-1990).
+Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres (1962-1968). S'incorpora en [[1971]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[1978]] fins a [[1988]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en [[1988]] com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).
+Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).
+Des de l'any [[1972]] ocupa el silló R de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) —vacant pel decés de [[Luis Martínez Kleiser]]— i és el seu director de [[1992]] a [[1998]]. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola ([[1993]]). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques ''Corpus diacrònic de l'espanyol'' (CORDE) i ''Corpus de referència de l'espanyol actual'' (CREA).
+Les seues cendres reposen en [[Magallón]] ([[Saragossa]]), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.
+== Obra ==
 (Secció per completar)