Canvis

[[File:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell]]

[[Archiu:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell]]

L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós.

L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós.

== Aigua en la Terra ==

== Aigua en la Terra ==

=== Orige de l'aigua ===

=== Orige de l'aigua ===

[[File:School water - geograph.org.uk - 2036005.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Font]] d'aigua</center>]]

[[Archiu:School water - geograph.org.uk - 2036005.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Font]] d'aigua</center>]]

Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys.

Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys.

=== Cicle d'aigua ===

=== Cicle d'aigua ===

[[File:Sunlight and stormy sky over the mountains and paddy fields in Vang Vieng, Laos.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Núvol|Núvols]]</center>]]

[[Archiu:Sunlight and stormy sky over the mountains and paddy fields in Vang Vieng, Laos.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Núvol|Núvols]]</center>]]

L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua.

L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua.

=== Aigua dura ===

=== Aigua dura ===

[[File:La fuente ornamental del parque Juan Carlos I será limpiada y reparada 01.jpg  |300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]] ornamental</center>]]

[[Archiu:La fuente ornamental del parque Juan Carlos I será limpiada y reparada 01.jpg  |300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]] ornamental</center>]]

[[Archiu:La Fuente de los Baños de Montanejos.jpg|thumb|300px|Fuente de los Baños, Montanejos]]

[[Archiu:La Fuente de los Baños de Montanejos.jpg|thumb|300px|Fuente de los Baños, Montanejos]]

Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola.

Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola.